El Consell ha reactivat la iniciativa política. Després d'un començament de legislatura marcat per la inestabilitat política de l'Estat espanyol que va comportar ajustos pressupostaris i una repetició electoral dels comicis espanyols, el Govern del Botànic ha presentat aquest diumenge una sèrie d'objectius normatius amb els quals pretén recobrar el pols de l'acció governamental. Tot i que s'estava treballant en diverses lleis d'ençà del seminari de Montanejos (Alt Millars), el balanç normatiu només comptava amb l'aprovació de la regulació del sector del joc, heretada de la primera legislatura botànica.
Amb la mirada fixada en definir les línies de la nova legislatura i de complir amb els compromisos recollits al segon Acord del Botànic firmat al castell de Santa Bàrbara d'Alacant, el Consell ha presentat al seminari celebrat durant aquest cap de setmana a Dénia i Xàbia, ambdues poblacions ubicades a la Marina Alta, els objectius per als pròxims sis mesos, del qual destaca l'impuls d'una estratègia d'implementació de mancomunitats d'àmbit comarcal amb el propòsit de millorar la prestació dels serveis municipals de manera conjunta. «L'estratègia comptarà amb accions de difusió dirigides a ampliar el coneixement de la llei de Mancomunitats i encoratjar a la formació d'aquestes institucions en l'àmbit comarcal», expliquen al document sobre una iniciativa engegada per Presidència i pressupostada amb un milió d'euros.
El departament que encapçalada el socialista Ximo Puig, a més, intentarà aprovar durant el pròxim semestre l'avantprojecte de la Llei de Fons de Cooperació Municipal, un Pla Estratègia de Turisme per al període 2020-2025, desenvolupar el procés de participació en el programa de reconstrucció del Baix Segura arran del temporal que va sacsejar la comarca i una cimera dels municipis en risc de despoblament. Aquesta trobada, instal·lada dintre de la guerra que vol lliurar la Generalitat Valenciana contra l'èxode demogràfic que pateixen els municipis de l'interior del territori, s'hi organitzarà a les comarques del nord.
Una altra de les mesures més destacades que s'ha pactat al seminari de Xàbia i Dénia és l'elaboració d'un decret d'acolliment familiar i d'un estatut de les famílies acollidores. «En el marc de la desinstitucionalització dels xiquets i xiquetes que estan dins del sistema de protecció, l'acolliment familiar és l'opció per la qual fem una aposta més ferma. Aquest aspecte és fonamental perquè l'evidència ha demostrat que l'interès superior del xiquet o la xiqueta implica la integració i desenvolupament d'aquestes persones en un entorn familiar que proporcione l'assistència moral i material inherent a un ésser humà», defensa en els objectius del seminari la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, responsable de posar en marxa la normativa.
Segons el document, el decret buscarà «sistematitzar i desenvolupar els drets i les responsabilitats de les persones que acullen xiquets, xiquetes o adolescents que estan sota la protecció de la Generalitat; regular el procediment per a la valoració de l'aptitud de les persones que s'ofereixen per acollir, així com les modalitats d'acolliment familiar; establir el procediment per al reconeixement de la prestació econòmica per al sosteniment de la criança en les famílies acollidores; promoure l'associacionisme i la participació en matèria d'infància i adolescència, i fixar el procediment i condicions d'acreditació per a les famílies acollidores i d'adhesió al programa d'acolliment familiar»
La redacció d'una estratègia contra la violència sexual d'acord amb el Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista, d'un projecte pilot de patrocini comunitari, d'un mapa dels serveis socials distribuïts al llarg del País Valencià i d'un pla sobre envelliment actiu i lluita contra la soledat no desitjada amb especial atenció als entorns rurals complementen l'acció prevista des de la conselleria comandada per la vicepresidenta i referent de Compromís, Mónica Oltra. Unes mesures de caràcter social que coincideixen amb l'esperit de les metes marcades pel vicepresident segon i conseller d'Habitatge i Arquitectura Climàtica, Rubèn Martínez Dalmau (Podem), qui ha proposat un protocol contra els desnonaments arran dels darrers ocorreguts a València en barris com ara el Cabanyal, préstecs bonificats a autònoms i microempreses en la transformació sostenible dels espais de treball, la creació del Consell Participació Ciutadana per a la Transició Ecològica o un estudi d'accessibilitat dels edificis públics de la Generalitat Valenciana.
Des d'aquest departament, al seu torn, s'ha plantejat regular l'ampliació dels supòsits subjectes al dret de tanteig i retracte amb l'objectiu d'adquirir immobles per combatre l'emergència d'habitatge del País Valencià. Una altra emergència que s'hi vol aturar són les morts per ofegament en el litoral valencià. Amb aquest propòsit, la conselleria de Justícia, en mans de Gabriela Bravo, preveu llençar la campanya Platges Risc Zero. La creació d'una comissió per modernitzar l'administració pública, un protocol de recerca de persones desaparegudes en entorns rurals, una oficina de simplificació administrativa i un pla contra els accidents aeronàutic són la resta d'objectius que s'ha fixat el departament encapçalat pel PSPV.
En homenatge a l'activista d'Escola Valenciana i mestra feminista Carme Miquel, la conselleria d'Educació, Cultura i Esports, liderada pel valencianista Vicent Marzà, vol posar en funcionament l'Escola d'Estiu Carme Miquel. «Es pretén promoure les escoles d'estiu com a punt de trobada anual que servisquen per compartir i celebrar la tasca docent i la innovació educativa duta a terme pels equips docents i per la comunitat educativa de l'ensenyament públic valencià», afirmen sobre una iniciativa que emula aquelles escoles impulsades a la dècada dels 70 del segle passat que van edificar mestres d'arreu del País Valencià.
«Un dels acords que va adoptar el Botànic II va ser el compromís d'elaborar una Llei Integral Valenciana d'Educació que aborde tots els aspectes relacionats amb el procés d'aprenentatge, que establisca un marc general que permeta consolidar els avanços realitzats en aquest sentit i que promoga els que cal continuar realitzant», expliquen sobre l'altra meta rellevant que s'ha marcat la conselleria de Marzà. La presentació de l'avantprojecte de Llei de Protecció i Promoció del Palmerar d'Elx, la constitució de consells territorials de la formació professional i l'organització del congrés estatal Coeduca, en el qual es reflexionarà sobre com educar en valors contraris a la violència masclista i a favor de la igualtat de gènere, configuren els reptes que s'ha fixat la conselleria.
En aquesta matèria, precisament, la conselleria d'Universitats i Innovació, dirigida per la independent d'adscripció socialista Carolina Pascual, aspira a fomentar una major presència femenina a l'àmbit científic i tecnològic. També s'ha marcat com a propòsit del pròxim semestre elaborar un marc valencià de competències digitals, «flexibilitzar les convocatòries d'R+D+I i del Pla GenT per retenir i atraure el talent de les persones investigadores», executar una anàlisi sobre l'evolució i ampliació de la xarxa de la Generalitat dels serveis propis i extensió de la banda ampla en zones mancades d'infraestructures, així com crear una eina per fomentar la innovació als municipis valencians.
De cara a les poblacions del País Valencià, la conselleria d'Hisenda, encapçalada per Vicent Soler (PSPV), planteja un pla d'eficiència de la recaptació local. Junt amb aquesta estratègia, pretén impulsar una ferramenta que assegura la ciberseguretat de les pimes o un sistema electrònic per agilitzar la contractació d'obres i serveis i subministraments propiciant la participació les pimes. Unes mesures enfocades al sector industrial valencià que se suma al sistema de defensa comercial i a l'ordre d'estalvi energètic proposat per Rafael Climent (Compromís), conseller d'Economia. «És una petició històrica de consumidors industrials i promotors, entre altres operadors econòmics, per evitar sobredimensionaments i que persegueix l'objectiu d'aconseguir estalvis en costos elèctrics i dotar de la màxima transparència el funcionament del sector elèctric», s'indica al document respecte de la segona acció governamental.
Els objectius de la conselleria, de fet, recullen més polítiques en defensa dels consumidors, com ara l'elaboració d'un pla d'educació en consum sostenible. També aposten per desenvolupar comunitats energètiques locals. «Són un element clau perquè permeten la participació de la ciutadania, no com a mers consumidors d'energia, sinó com a part activa que participa en la presa de decisions del mercat energètic, així com en la generació, distribució, gestió i consum de l'energia en l'àmbit local», raonen.
Seguint aquest eix de polítiques de combat i d'adaptació al canvi climàtic, la conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtic i Transició Ecològica, dirigida per Mireia Mollà (Compromís), ha incorporat com a meta el desenvolupament dels sistemes de gestió i informatització dels Ecoparcs del País Valencià com a inici de la implementació de retorns econòmics de les taxes al veïnat. Si en Medi Ambient preconitza un pacte pels boscos valencians, en matèria d'agricultura busca impulsar una mesa sobre la reforma de la Política Agrària Comú de la Unió Europea amb els agents implicats i la promoció de la marca dels productes de qualitat i ecològics que s'hi produeixen al País Valencià, denominada Molt de gust.
La conselleria encapçalada per Mollà també s'ha marcat com a objectiu un pla d'adaptació de la costa valenciana al canvi climàtic, amb el qual es pretén reconfigurar als nous escenaris climàtics els terrenys de domini públic marítim terrestre adscrits al País Valencià i les estructures construïdes sobre aquestes parcel·les, és a dir, els ports de dependència autonòmica. La iniciativa coincidirà amb «l'elaboració d'un estudi detallat del marc físic del litoral de la Comunitat Valenciana per a la seua planificació territorial sostenible davant els efectes del canvi climàtic» per part de la conselleria d'Obres Públiques, la qual busca, al seu torn, licitar el nou pla de ports valencià.
Comandat per l'excap de gabinet del president, Arcadi España, el departament s'ha fixat com a meta presentar el pla de millora de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, el qual pot incloure una ampliació de l'actual xarxa; licitar el mapa concessional del transport públic per carretera, una concessió actualment encallada per la pressió del lobby sectorial; i aprovar una guia de minimització d'impacte d'habitatges irregulars en sòl no urbanitzable. «Aquesta modificació té com a propòsit reforçar la funció i el control públic sobre els processos d'ús de territori, afavorir la gestió directa dels programes d'actuació, garantir el control públic dels creixements urbanístics i donar solució a determinades situacions existents en el nostre territori», exposa la conselleria al document.
.jpg)
Amb una consellera també amb carnet del PSPV, Ana Barceló, Sanitat i Salut Públic ha presentat una de les mesures amb més impacte del seminari: eliminació dels prepagaments en productes ortoprotètics. Fins al moment, el ciutadà havia d'abonar una quantitat per obtenir aquesta prestació, la qual una vegada admesa la sol·licitud mèdica podia ser reemborsada. «El prepagament dels usuaris condiciona un menor accés a aquests productes per motius econòmics i una dificultat administrativa afegida en requerir la sol·licitud de reembossament», argumenta el departament. El paper zero a les receptes, l'elaboració de l'Estratègia Climàtica, Ambiental i Energètica o d'un pla d'Atenció a Persones amb ELA i dispensació de dispositius de comunicació per lector ocular són altres de les metes fixades.
Si la supressió d'aquest prepagament busca trencar amb una mesura antisocial, la conselleria de Transparència, encapçalada per Rosa Pérez, vol acabar un deute històric: l'inici de la configuració d'un cens autonòmic de víctimes de la guerra civil i el franquisme. L'aprovació d'un nou pla estratègic d'atenció al ciutadà, el naixement d'un portal de participació ciutadana, la redacció d'un pla director de cooperació i la posada en marxa de la Xarxa Valenciana de Territoris Socialment Responsables conformen la resta de reptes del departament controlat per Esquerra Unida. Són les mesures amb les quals el Consell busca reactivar el pols polític.