Meadows i Brundtland són dos cognoms referents en l’àmbit del medi ambient. Tots dos amb nom de dona. L’informe Meadows, encarregat al MIT pel Club de Roma, es va publicar el 1972 i va advertir els límits ambientals del planeta davant el creixement econòmic i el desenvolupament industrial. Donella Meadows, biofísica per Harvard, va ser l’autora principal i coordinadora d’aquell treball pioner i encara actual en les seues propostes. L’informe Brundtland, per la seua banda, va fixar els principis del desenvolupament sostenible el 1987, al document El nostre futur comú, dirigit per la metgessa i ex-primera ministra noruega Gro Harlem Brundtland, per a l’ONU.
El nom de pila és rellevant en l’àmbit de la ciència i el medi ambient per tal de donar visibilitat a les dones en tots els camps del coneixement i la creació. Habitualment, les citacions bibliogràfiques s’ordenen per cognom i releguen el nom propi a inicials. Una tradició que duu a pensar en autories més masculines que femenines per la influència del patriarcat. Per aquest motiu són tan importants decisions com ara la de l’editorial de la Universitat Jaume I. Fa any i mig, el Servei de Comunicació i Publicacions de la institució acadèmica de Castelló va ser el primera en l’àmbit estatal a actualitzar les normes de citació bibliogràfica per fer visibles les dones autores, promovent l’ús del nom complet en lloc de limitar-se a mencionar les inicials en les bibliografies, i alhora, també, complint amb els seus compromisos en matèria d’igualtat.
Infrarepresentació pública de les investigadores
La Fundació Dr. Antoni Esteve acaba de publicar l’estudi La visibilitat de les científiques espanyoles, sota la direcció del professor Pablo Francescutti de la Universitat Rey Juan Carlos, el qual revela la reduïda projecció pública de les investigadores. El Grup d’Estudis Avançat de Comunicació (GEAC) va analitzar els textos de ciència publicats pels diaris La Vanguardia i El País el 2016 i va concloure que el 76,5% dels experts referenciats eren homes (1.589). La presència masculina a les fotografies dels equips d’investigació també triplicava la femenina. Francescutti destaca que les redactores feien servir més fonts científiques femenines; tanmateix, els homes periodistes signaven el 57% de les peces periodístiques.
L’Observatori de les Dues Cultures de la Universitat de València també ha demostrat la infrarepresentació de la dona en el món científic després d’estudiar més d’un miler de fotografies d’El País, El Mundo, La Vanguardia i ABC. Quasi el 74% de les instantànies només mostrava homes i un 17%, únicament dones. A més, els científics són protagonistes directes en el 95% de les ocasions, deu punts per damunt de les investigadores, mentre que una de cada quatre fotografies amb presència femenina eren imatges de recurs.
La radiografia de la invisibilitat de la dona científica en la premsa és la diagnosi d’una situació precària als laboratoris, la qual també fa emergir trets culturals molt profunds de la societat davant les dones. Resulten iniciatives apressants, no sols per canviar normes molt arrelades de la tradició científica, sinó també, primordial, decisions polítiques que afavorisquen una autèntica transformació. En aquest sentit, la Generalitat Valenciana, des de l’Acord del Botànic, ha impulsat mesures de conciliació de dones i homes en la recerca en les diverses convocatòries d’I+D+i, per exemple, amb relació als permisos de maternitat i paternitat. Alhora, des de la Direcció General d’Universitats de la Conselleria d’Educació, coordinada per Josefina Bueno, s’ha incorporat la perspectiva de gènere al programa Prometeu de grups d’excel·lència, exigint paritat i potenciant l’accés de científiques a investigadores principals de projectes.
‘O científica o mare’
L’època de productivitat científica més importat, potser després de la lectura de la tesi doctoral, coincideix amb una etapa clau per a la fertilitat de les dones, per la qual cosa la carrera investigadora pot condicionar la vida personal d’elles, i no d’ells. La conciliació familiar és difícil en tots els sectors professionals, però en l’àmbit de la ciència presenta problemes concrets, com ara que la forma d’avaluar els currículums i d’accedir al finançament de projectes de recerca no té en compte les baixes maternals que, biològicament, han limitat les dones a investigar durant un període concret. La campanya “O científica o mare”, liderada per les investigadores María de la Fuente, Carmen Agustín, Ana Isabel González-Tablas i Diana de la Iglesia, ha aconseguit 297.000 signatures per exigir al Ministeri de Ciència i Tecnologia que s’articulen mesures perquè la maternitat no implique dures penalitzacions a les carreres de les científiques. I dignificar la ciència amb nom de dona.
