A l’hotel Westin, al davant mateix dels lleons del Congrés, Ximo Puig ha censurat la “macrocefàlia política, econòmica i financera” de Madrid. Una distribució de poder “ineficient, injusta i insostenible” que ha proposat de liquidar. “És l’hora de descentralitzar el poder concentrat a Madrid”, ha dit en referència a l’acumulació de ministeris, òrgans representatius i tribunals, “és el moment de visibilitzar les asimetries i superar les anomalies de l’Estat”.
“La crisi de Catalunya és un símptoma, un altre més, de l’esgotament del model territorial”, ha asseverat el president valencià, que ha esmentat el cas alemany com a paradigma de descentralització efectiva. “A Alemanya tots els tribunals queden lluny de Berlín, la capital política, i de Frankfurt, la capital econòmica”, ha recordat. I tot seguit els ha detallat: la Cort Constitucional i la Cort Suprema Federal, a Karslruhe; la Cort de Finances, a Munic; la Cort Laboral, a Erfurt; la Cort Social, a Kassel, i la Cort Administrativa, a Leipzig.
Aquesta proposta descentralitzadora, ha remarcat Puig, redundaria “en favor de la racionalitat, la cohesió i l’harmonia del conjunt d’Espanya”. Perquè, ha manifestat, “Espanya no s’acaba a l’M-30, l’M-40 o l’M-50, ni en una sola llengua, una sola cultura o un sentiment identitari únic”.
El nou model territorial que propugna també passaria per evitar els incentius que actualment ofereix la Comunitat de Madrid, a la qual Puig ha acusat de nou de practicar un “dúmping fiscal antipatriòtic i perjudicial per a la resta de comunitats”. I és que, segons ha explicitat, “Madrid absorbeix el 29% dels funcionaris de l’Administració General de l’Estat, quatre vegades més d’allò que li correspondria per població”, mentre que els 150.000 empleats públics estatals que hi viuen representen “una xifra superior al nombre de treballadors autònoms de 46 províncies espanyoles i al nombre d’afiliats a la Seguretat Social de 21 províncies”. “No sembla sensat”, ha reblat de manera taxativa. En aquest sentit, defensa una harmonització dels impostos de patrimoni i de successions, dos dels que Madrid ja ha eliminat. Amb tot, Puig considera que l’increment dels ingressos de la Comunitat de Madrid es fonamenta, sobretot, en l’“efecte capitalitat” que planteja de matisar. Una Espanya centrípeta atrau empreses, com s’ha pogut comprovar com a conseqüència del conflicte polític català i el canvi de seu d’algunes d’elles.
La millora de la cohesió territorial depèn, també, de la reforma del sistema de finançament encara pendent. “Els valencians rebem 2.000 milions d’euros anuals menys que Galícia, 4.000 menys que Cantàbria amb una renda per capita similar... És totalment inacceptable”, ha subratllat el cap del Consell. “La nostra reivindicació no és identitarista, sinó una qüestió de justícia, d’igualtat, de respecte”.
Ecologia i innovació
Ximo Puig ha estat presentat per la científica alacantina Nuria Oliver, especialista en intel·ligència artificial. Entre el públic, a banda de la nodrida presència valenciana, s’hi destacaven la presidenta del Senat, Pilar Llop; el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo; la ministra d’Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto; el titular de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes, i el de Ciència, Pedro Duque.
A la motxilla, el president de la Generalitat duia un missatge tranquil·litzador als sectors econòmics que observen el nou Govern de l’Estat amb un neguit evident. Ha evocat l’“apocalipsi” que alguns van predir en subscriure’s l’Acord del Botànic. “Tot allò que alguns prediuen a Espanya ja ho hem escoltat abans”, ha apuntat, “però el Botànic ha canviat la imatge de la Comunitat Valenciana i ha millorat la vida dels ciutadans”. En la mateixa línia, ha alertat dels perills que comporta “la por neuròtica contra coses que no existeixen” que alguns s’esforcen a escampar. “La por és una arma política de destrucció massiva”, ha advertit.
En el seu intent d’apaivagar els ànims, Puig ha enumerat els èxits que figuren a la carta de presentació d’Espanya: la condició de tercer estat del món amb més quilòmetres d’alta velocitat, la seua riquesa lingüística, la presència nodrida de la dona als alts càrrecs institucionals, el fet de ser el tercer país més segur d’Europa, un dels més saludables del món i el tercer en esperança de vida, a més de ser un dels més proclius a l’acollida de refugiats, líder internacional en donació d’òrgans i el més tolerant envers la diversitat sexual. Una injecció d’autoestima col·lectiva contra “un pessimisme que únicament beneficia l’immobilisme” i el “capitalisme extrem” en què “tot s’hi val”, ni que siga a costa de la “depredació del planeta”.
Entre els rèdits del Botànic, Puig ha posat molt d’èmfasi en les polítiques socials. “L’atenció a les capes socials més vulnerables figura al nostre ADN”, ha exposat. I s’ha marcat el repte de convertir el País Valencià en “una terra lliure de prostitució, que pose fi a l’explotació sexual de les dones”. En aquest tema, ha proclamat que el Consell serà “tan contundent com ho permeta la llei”.
El combat contra la pobresa infantil és un altre objectiu cabdal. “Aquest és el pin parental que ens ha de preocupar, és ací on hem d’intervenir amb eficàcia”. Puig ha lamentat la xifra de 260.000 xiquetes i xiquets valencians que encara viuen en el llindar de la pobresa. “Front les desigualtats econòmiques que engendra el sistema, la nostra obligació és intervenir des de les conviccions i el sentit comú”, ha explicat. Un intervencionisme que afecta els anomenats riders, als quals ha citat a l’hora d’enunciar que “la figura del treballador pobre és un retrocés que hem de combatre”. Precisament, la creació de l’Observatori del Treball Decent, anunciat la setmana passada pel seu Govern, tracta d’actuar contra l’economia submergida, la feminització de la pobresa i la precarietat laboral.
La universalització de la sanitat, l’eliminació dels copagaments farmacèutics i socials, la gratuïtat dels llibres de text, la implantació progressiva de l’educació de 0 a 3 anys, la multiplicació per dos de les persones ateses en el sistema de dependència, la creació de 7.866 places de professorat... El cap del Consell ha exhibit el ventall d’avanços socials dels últims quatre anys i mig argumentant que “el desenvolupament inclusiu s’ha convertit en la millor bandera de la Comunitat Valenciana”.
Els paràmetres econòmics, ha dit, són una altra mostra de la fortalesa aconseguida en aquest període de temps. “Som la segona autonomia en què ha descendit més l’atur des de l’any 2015” gràcies al foment d’un “entorn d’estabilitat, honradesa i diàleg”. En aquest sentit, Puig considera que s’ha aconseguit aixecar la “hipoteca reputacional” heretada dels anteriors governants, cosa que ha possibilitat, per exemple, l’augment de la inversió estrangera d’un 115%.
I, d’altra banda, ha comunicat la posada en pràctica de l’estratègia “Desenvolupament 5.0” amb la missió de “consolidar un model de creixement innovador, inclusiu i sostenible”. El camp d’actuació és divers, però la lluita contra el canvi climàtic i la innovació esdevenen els dos puntals capdavanters. El pla Reforesta serà el “pulmó del nostre futur”; un pla integral de reforestació concertat entre diverses administracions i els propietaris privats “que també contribuirà a pal·liar la despoblació”, així com un “projecte integral per a la recuperació de l’Albufera” que permeta “salvar el futur del parc natural”.
L’altre focus d’atenció del “Desenvolupament 5.0” és la innovació, “el nervi que connecta tot el nostre sistema”, amb l’estratègia d’intel·ligència artificial valenciana dissenyat per la mateixa Nuria Oliver -que seia a l’esquerra de Puig- com a principal emblema. Entre els set consellers i conselleres que escoltaven les paraules del president valencià, hi havia la responsable d’Innovació, Carolina Pascual.