Diada nacional valenciana

Un 9 d'Octubre per la diversitat i contra l'infrafinançament crònic

Aquest dimecres, diada nacional del País Valencià, el president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, ha reivindicat, en un discurs de línies semblants al de la vicepresidenta Mónica Oltra (Compromís), la «diversitat del poble valencià». També ha reclamat «un sistema de finançament autonòmic just que faça viable l'autogovern», ha criticat el dumping fiscal d'autonomies com ara Madrid i ha defensat que «el problema valencià ha deixat de ser invisible a Espanya». «L'únic que he fet ha sigut transmetre als meus fills i als meus néts la llengua dels meus pares», ha reivindicat l'editora Rosa Serrano en noms dels premiats, com ara els desapareguts Carme Miquel i Llorenç Giménez.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Als voltants del palau Generalitat Valenciana, estava tot preparat. Com cada 9 d'Octubre, i amb motiu de l'entrega de les distincions de la institució autonòmica valenciana, els policies custodiaven l'entrada d'aquest edifici, símbol de l'autogovern valencià. Un acte emotiu, solemne i de reivindicació de la identitat nacional del poble valencià marcat de manera inevitable per les eleccions espanyoles del 10 de novembre. La proximitat de la cita a les urnes s'ha evidenciat amb la presència de Pablo Casado, líder del PP a l'Estat espanyol.

Aquesta ambient preelectoral, però, no ha contaminat gaire els discursos del president, el socialista Ximo Puig, i de la vicepresidenta, Mónica Oltra, de Compromís. Ambdós han exaltat «la diversitat del poble valencià». I ambdós, després del conflicte per les retallades al Consell, han clamat en diferents intensitats contra un infrafinançament que ofega profundament la capacitat econòmica de l'autogovern valencià, a la qual se suma una construcció autonòmica que condiciona els pressupostos dels governs territorials a la vida política de la capital espanyola.

«Hui, 781 anys després, commemorem aquell dia des de la concepció moderna de saber que el nostre naixement com a poble, el qual no ens fa millors ni pitjors. Simplement ens fa singulars i ens atorga la possibilitat de viure el món des de la mostra identitat col·lectiva», ha iniciat Oltra, la qual ha expressat la seua concepció de ser valencians: «És la nostra manera de ser ciutadanes i ciutadans d'Europa i del món». «La nostra identitat, la que ens caracteritza, és també la que ens fa iguals en drets i, precisament per això, la que obliga a les institucions públiques a garantir la igualtat d'oportunitats per fer de la nostra una societat inclusiva, oberta, solidària. Una societat que faça d'eixa igualtat legal una igualtat real», ha defensat, amb la intenció de remarcar el missatge per la igualtat característic del Botànic i de la coalició valencianista.

Per aconseguir aquesta igualtat, Oltra ha assenyalat que «és imprescindible caminar de la mà d'una societat valenciana respectuosa, però també respectada, i en la qual nosaltres, les valencianes i els valencians, tinguem les mateixes expectatives que qualsevol altre ciutadà o ciutadana de l'Estat». «Només des d'un tracte just es pot garantir la igualtat real de drets i oportunitats», ha clamat contra el maltractament que els diferents governs espanyols han aplicat al País Valencià.

Amb una dedicatòria especial per a cada premiat, Oltra ha deixat pas a l'editora Rosa Serrano, la qual ha intervingut en nom de tots els guardonats. «Quan vam anunciar-me la distinció, va impregnar-me un sentiment d'estranyesa. L'única cosa que havia fet era ser fidel al meu país», ha confessat. «L'únic que he fet ha sigut transmetre als meus fills i als meus néts la llengua dels meus pares», ha proclamat com a cant d'amor al català abans, però, d'agrair les lliçons apreses de l'escriptor Enric Valor. «Ho vaig aprendre tot d'ell», ha assenyalat, en unes paraules fetes com a homenatge dels premiats a títol pòstum Llorenç Giménez i Carme Miquel, mestres fóra i dintre de l'escola. Una altra professora, Laura Pastor, l'única dona integrant al grup antifranquista dels 10 d'Alaquàs, també ha sigut guardonada, així com ara el cantant desaparegut Camilo Sexto, el soterrador de les fosses comunes Paterna (Horta) Leoncío Badia, el pilotari Paco Cabanes El Genovés i les forces de seguretat que van intervenir a les inundacions al Baix Segura.

Puig, qui, precisament, ha recordat els damnificats pel temporal al sud del País Valencià, ha realitzat una intervenció combativa contra les desigualtats, siguen de gènere, de procedència o financeres. De manera insòlita, el cap del Consell ha posat el dit a la nafra sobre l'ostracisme al qual ha sigut condemnada la dona durant segles a la vida pública. «Mirem un moment en les pintures murals: són tots homes, blancs, de classe privilegiada, d'una edat avançada. Només hi ha una dona, i ocupa un pla secundari en la representació del braç militar», ha exposat. «És el retrat d'una societat homogènia, tancada i excloent. Hui, per fortuna, les coses han canviat. Som una terra diversa. I som també una terra d'igualtat. Som una terra diversa en l'àmbit territorial», ha proclamat. «Una terra on comença l'horta i acaba el secà, com cantà Raimon», ha insistit.

Crític amb el despoblament que assola les comarques d'interior del País Valencià, ha assenyalat que el País Valencià «és un terra culturalment diversa, on llengües germanes conviuen en harmonia, on habiten persones originàries de 183 països que són tan valencianes com les nascudes entre el Sénia i el Segura. Una terra que ha assimilat el solatge cultural dels diferents pobles que l'han habitada: dels ibers als musulmans, dels romans als cristians». «Som una terra diversa en orígens, paisatges, llengües, gèneres, orientacions sexuals, ideologies i identitats. I eixa àmplia varietat és la nostra gran riquesa», ha subratllat, en consonància al discurs que va pronunciar durant la passada visita del socialista Pedro Sánchez a València.

«Vivim temps convulsos al món. La por i la incertesa estan fent dels populismes el cavall de Troia per tal d'erosionar els valors europeus», ha advertit, poc després d'exaltar la lluita feminisme i expressar el seu compromís contra la violència masclista. «La diversitat ha d'anar sempre acompanyada de respecte, tolerància i solidaritat. Per això, no caiguem en la mateixa intolerància que abocà a l'expulsió de les nostres terres de musulmans, jueus, moriscos o republicans. No oblidem el consell que dóna el Llibre de Saviesa de Jaume I: 'Si ton coratge és savi, en tres estaments se deu pensar, ço és: que ordén les coses presents, asme les esdevenidores, e oblid aquelles àvols qui són passades'», ha indicat, citant en català antic al pare fundacional del poble valencià.

Puig, tanmateix, també ha censurat, tot i que amb un to minvant d'ençà que va accedir a la Generalitat Valenciana, l'infrafinançament valencià. «El problema valencià ha deixat de ser invisible a l'agenda espanyola. Insuficient, però ho ha fet», ha expressat. «Els valencians fa anys, massa anys, que reclamem un sistema de finançament autonòmic just que faça viable l'autogovern i assegure el treball i el benestar que mereixem», ha reblat. «Necessitem que Espanya isca ja de la paràlisi institucional. Necessitem un govern estable i un parlament que entenga la diversitat territorial i garantisca la igualtat entre els espanyols», ha demanat.

«És intolerable que alguns territoris d'Espanya apliquen un dumping fiscal que, en la pràctica, permet l'aparició de paradisos fiscals dins del nostre Estat», ha criticat, en al·lusió a Madrid. I ha alertat: «La paciència té un límit». «Aquesta actitud, a banda de ser insolidària i antipatriòtica, perverteix un sistema d'èxit com ha sigut l'Estat de les autonomies», ha lamentat. I ha tancat: «Hui, 9 d'Octubre, complim 781 anys junts com a poble. Units en la diversitat. Celebrem-ho com la més gran de les nostres conquestes: la conquesta de la igualtat».

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.