L’Ibex-35 o la militància socialista

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Al Congrés, la bancada socialista no estava per a bromes. Després d’apartar de la secretaria general Pedro Sánchez, els barons del PSOE i la vella guàrdia del partit havien imposat l’abstenció en la investidura de Mariano Rajoy. Una decisió que va migpartir la formació del puny i la rosa i que va ser l’inici de la carrera meteòrica de Sánchez cap a la presidència del Govern espanyol. Malferit i destronat del lideratge del PSOE, l’exsecretari general dels socialistes va concedir una entrevista en Salvados. En aquella conversa, Sánchez va clamar contra els poders econòmics i mediàtics de l’Estat. Un al·legat contra els poderosos que va proporcionar-li el tret de sortida per reconquerir la direcció del PSOE sota el lema del «no és no» a la dreta espanyola. La militància, empipada amb la decisió dels jerarques socialistes, va donar-li suport. Van tombar en diferit l’abstenció a favor del PP. 

Tres anys més tard, Sánchez s’enfronta al mirall de la coherència. L’efecte d’haver presidit el Govern espanyol després d’accedir via moció de censura, l’ascens de la ultradreta, la fragmentació de l’espai conservador i la radicalització de Ciutadans i el PP han encimbellat el PSOE cap a la primera posició amb 123 escons. Uns resultats que permeten al candidat socialista escollir diverses pactes. I més quan la formació encapçalada per Albert Rivera s’ha col·locat com a tercera força amb 57 diputats. Socialistes i liberals sumarien 180 escons entre ambdós. És el pacte que anhelen diversos dirigents del PSOE i les elits econòmiques de l’Estat espanyol. 

La pressió de l’Ibex-35 per transformar en realitat aquesta hipotètica coalició serà considerable. Com també les temptacions de la cúpula del PSOE per vendre Sánchez com a exemple de moderació i progrès davant una Europa amenaçada per l’auge de l’extrema dreta. Que siga dels únics governants del bipartidisme que contè relativament l’ascens del virus feixista pot situar-lo en una posició de lideratge dintre de la Unió Europea. I més amb mitjans de referència del món econòmic com ara The Economist o Financial Times votant per ell. Ara bé, per trenar un acord d’aquestes característiques, Sánchez haurà de convèncer el líder de Ciutadans, Albert Rivera, qui va vetar-lo durant la campanya. Els tradicionals canvis de parer de Rivera i, de nou, la pressió de les elits econòmiques podrien aplanar l’entesa governamental. 

La possible aliança de Sánchez amb Ciutadans té, al seu torn, efectes negatius. D’una banda, podria empipar a diversos votants que han retornat a les files socialistes després de desencantar-se del projecte de Podem, ja que una entesa amb els taronja seria incomprensible per a l’elector seduït pel missatge progressista de Sánchez. També quedaria tocada la seua credibilitat davant la militància que va votar-lo per la seua retòrica esquerrana. Els crits «d’amb Rivera, no» dels simpatitzants i afiliats del PSOE que s’han concentrat a Ferraz per celebrar la victòria en són un símptoma clar. 

La militància, no debades, prefereix un govern d’esquerres. Un executiu que estaria integrat per Unides Podem-Esquerra Unida, qui ha obtingut 42 escons i ha salvat els mobles gràcies a l’actuació de Pablo Iglesias als darrers debats televisius. Ara bé, amb els parlamentaris de Podem i el PSOE no hi hauria prou per gaudir de majoria al Congrés. Ambdues forces progressistes necessitarien l’escó de Compromís, del parlamentari del Partit Regional de Cantàbria, dels dos de Coalició Canària, dels sis del Partit Nacionalista Basc i de l’abstenció d’una de les tres forces independentistes que hi ha a la Cambra Baixa: ERC, EH Bildu o Junts per Catalunya. Al remat, un trencaclosques complicat de quadrar pels interessos encontrats entre alguna de les formacions en matèria de finançament autonòmic i perquè abocaria Sánchez a pactar, de nou, amb els independentistes. És a dir, a sotmetre’s a una voraç campanya de la dreta mediàtica i política

Amb una governabilitat força complicada en cas d’acordar-se una entesa entre diversos partits i amb els mercats atents per la possible entrada d’Unides Podem-Esquerra Unida a l’executiu, tal com s’ha oferit i ha demanat Iglesias durant la mateixa nit electoral, Sánchez s’enfronta al dilema de defraudar a la militància i a votants prestats de l’esquerra o a haver de fer malabarismes per tirar endavant la seua gestió diària. Ibex-35 o la militància socialista. El ser o no ser del candidat del PSOE.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Moisés Pérez
Moisés Pérez

Investigació, política, música i més coses a EL TEMPS.