Finances

Sánchez ofega l'aixeta pressupostària balear

La inexistència de govern a l'Estat espanyol ha aturat el ritme econòmic de les autonomies. Si al País Valencià el conseller d'Hisenda, Vicent Soler, va ordenar el tancament de l'aixeta pressupostària, la seva homòloga balear, Rosario Sánchez, també socialista, ha actuat de la mateixa manera. Una manca d'ingressos provinents de Madrid que ha frustrat l'augment inversor previst per l'executiu progressista de les Illes Balears. Mentrestant, el Govern espanyol acumula deutes amb l'arxipèlag. «Des de Madrid pretenen tapar la seva incompetència desmantellant-nos», critica Miquel Ensenyat, de Més per Mallorca.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A la caixa pública valenciana, les teranyines semblaven inevitables. La inexistència d'un govern a l'Estat espanyol havia deixat les mans nugades al ministeri d'Hisenda, comandant per la socialista María Jesús Montero, per ingressar a les respectives autonomies les entregues a comptes, és a dir, uns fons periòdics sense els quals els executius territorials no poden afrontar les seues despeses. Un escenari financer diabòlic que obligava al conseller d'Hisenda de la Generalitat Valenciana, Vicent Soler, del PSPV, a tancar l'aixeta pressupostària. No debades, va ordenar que no hi hauria més inversió que aquella aprovada prèviament a l'anunci de la retallada fiscal.

Amb Compromís posant l'accent en fórmules alternatives per poder rebre les entregues a compte, l'aspirant del PSOE a la Moncloa, Pedro Sánchez, va visitar València per negociar el vot favorable dels valencianistes a la investidura. Una reunió que va estar precedida d'una injecció financera sorpresa. El Govern espanyol, malgrat deure més de 1.000 milions d'euros en diversos conceptes, pagava 252 milions d'euros per les prestacions mèdiques atorgades a pacients de més enllà de les fronteres de l'Estat espanyol. Era la pastanaga de Sánchez.

A les Illes Balears, però, s'han topat amb el mur de Madrid. Francina Armengol, presidenta balear, no ha comptat amb pastanaga amb la qual sí que ha tingut el seu homòleg al País Valencià, Ximo Puig. O, si fa no fa, així va evidenciar-se en la darrera trobada al Consolat de Mar entre Sánchez i Armengol del passat dijous. El president en funcions va defugir de prometre qualsevol fórmula alternativa per mitigar l'hivern financer dels comptes balears. Encara més, va enrocar-se en la seva posició: «No hi ha cap possibilitat legal que permeti compensar les autonomies». I va emprar l'asfixiant situació dels pressupostos de les autonomies, provocada, en gran part, pel govern que presideix per no resoldre els greuges pendents amb els territoris, per pressionar a Unides Podem a l'hora d'acceptar un acord d'investidura.

Tot i que Armengol va criticar el bloqueig polític espanyol, sí que va enumerar la llarga llista de deutes del Govern espanyol amb les autonomies i, més concretament, amb les Illes Balears. No debades, va qualificar de «situació indesitjable» que l'executiu del PSOE encara no hagi abonat els 4.700 milions que deu a les comunitats i, especialment, els 180 milions que resta per ingressar als comptes del Govern balear.

«Si el Govern [espanyol] deu a les comunitats i no pot pagar perquè està en funcions, no és just és que no puguem pressupostar sobre la base dels serveis que hem de donar a la ciutadania per un problema de bloqueig polític a escala nacional. He demanat que es busquin fórmules legals per a cobrar i perquè no afecti el pressupost», va reclamar Armengol. De fet, la presidenta balear va suggerir com a «fórmula alternativa tècnica» que el Govern espanyol modifiqui la previsió de dèficit de les comunitats per al pròxim l'any. També va oferir com a possibilitat que es contemplin «com a ingressos aquests 4.700 milions d'euros que deu a les autonomies per poder fer un pressupost el més realista possible». A les peticions realitzades per la presidenta balear, se suma la reivindicació històrica del Règim Especial per a les Illes Balears, un instrument que suposaria una injecció addicional de 380 milions d'euros.

Francina Armengol va reclamar a Pedro Sánchez una solució per evitar l'hivern financer dels comptes de les autonomies i, singularment, de les Illes Balears| Pool Moncloa

Com que les exigències de l'executiu bipartit balear no han reeixit, Armengol s'ha vist obligada a modificar les previsions pressupostàries, tal com ha fet Puig al País Valencià. A contrarellotge, l'executiu conformat per PSIB i Podem ha d'enllestir per a setembre un nou pla de finançament centrat en mesures d'estalvi per fer front a la manca de liquiditat que ofega les arques públiques illenques. La nova consellera balear d'Hisenda, Rosario Sánchez, haurà de fer travesses numèriques per tal de quadrar comptes i estrènyer el cinturó sense arribar a escanyar.

El govern balear havia elaborat uns pressupostos de 5.457 milions d'euros, els quals contemplaven un increment de 448,9 milions més en comparació amb els de 2018. D'aquesta manera, els comptes d'enguany contemplen dedicar, per una banda, 1.726 milions d'euros a Sanitat, un 9,21% més, i 1.000 milions d'euros a Educació, una conselleria que augmenta la seva disponibilitat pressupostària un 6,91%, en comparació amb l'any 2018. Tot plegat ho rematen amb 111 milions d'euros a Treball, un 12,5% més, i 57 milions d'euros a Habitatge, un departament que incrementa els seus fons un 13,3% respecte de l'exercici anterior. Només minva la xifra reservada per a Serveis Socials, 180 milions, un xifra un 2,37% inferior a 2018. La causa és el traspàs als consells insulars de bona part de les polítiques socials.

En altres matèries socials, com ara la desigualtat salarial entre homes i dones, s'han previst 1,6 milions. I en l'eliminació del copagament de medicaments per als pensionistes, s'han pressupostat 15 milions d'euros. Uns comptes expansionistes de la despesa que contrasten amb el deute acumulat, en part causat pels greuges amb l'Estat espanyol. Ara bé, l'elevada xifra d'indemnitzacions per la protecció del territori i la despesa causada per les inundacions del Llevant han sigut uns contratemps que s'han sumat a l'actual llosa pressupostària.

Malgrat els imprevistos financers, la morositat de l'Estat en les inversions pendents i els efectes perniciosos en els comptes de la inestabilitat política espanyola, la conselleria d'Hisenda, la socialista Rosario Sánchez, va assegurar que la revisió pressupostària «no afectarà els serveis ni els drets recuperats pels ciutadans durant aquests darrers quatre anys». «Les polítiques firmades entre el PSIB, Més i Podem al pacte de Bellver es compliran», va remarcar Armengol, amb l'objectiu d'esvair els dubtes sobre si els ajustos afectarien els compromisos acordats per les tres forces progressistes.

Des de Més per Mallorca, però, posen l'accent en els incompliments de l'aspirant socialista a la Moncloa. «És lamentable que Pedro Sánchez pretengui activar el pla econòmic del Règim Especial per a les Illes Balears i modificar el sistema de finançament en funció de si es forma nou govern o no», censura Miquel Ensenyat, portaveu parlamentari dels mallorquinistes. «No només és una incongruència, sinó que intenta disfressar la seva incompetència i acusar els altres d'un bloqueig parlamentari del qual n'és el màxim responsable», assenyala.

Miquel Ensenyat, portaveu de Més per Mallorca al parlament balear, afirma que «ja n'hi ha prou d'escenificacions estèrils, els drets de les Illes han de ser reconeguts i respectats com es mereixen»| EL TEMPS

A parer del diputat del partit ecosobiranista, que l'Estat exigeixi al Govern posar en marxa un pla d'ajust mentre manté un deute de 180 milions amb el Govern de les Illes Balears «és un escàndol». «Des de Madrid, pretenen tapar la seva incompetència desmantellant-nos, mentre les Illes Balears reben 480 milions menys dels diners que aporten a l'Estat». «Som la segona comunitat en aportar i la novena a rebre», ressalta.

La manca de compromisos i el menyspreu de Sánchez a les reivindicacions balears han emprenyat, al seu torn, a Més per Mallorca. «Ja n'hi ha prou d'escenificacions estèrils, els drets de les Illes han de ser reconeguts i respectats com es mereixen», s'indigna. I remata, a tall de pronòstic: «El benestar social serà impossible si des de Madrid continuen girant l'esquena i oferint excuses en compte de solucions reals».

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.