LITERATURA

Totes les dones de Joan Fuster

En el marc de la 46a edició dels Premis Octubre, Tres i Quatre presenta dues novetats amb Joan Fuster i les dones com a protagonistes: Nosaltres les fusterianes, amb un centenar llarg de mirades femenines sobre l’assagista de Sueca, i La improbable vida de Joan Fuster, en què deu escriptores narren històries fictícies, contemporànies, en totes les quals Fuster és el protagonista. El País Valencià serà violeta o no serà.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Encara li diuen “misogin”, però ell, de la tomba estant, respon com més li agrada: amb la sornegueria habitual i els aforismes que va deixar escrits i que ara esdevenen carxots: “La dona és pura fisiologia; l’home també, però prova de dissimular-ho”

Certament, pel carrer de Sant Josep número 10, a Sueca, no hi desfilaven gaires dones, i les imatges que pengen de l’Espai Joan Fuster —erigit a l’antiga casa de l’assagista— en són la prova fefaent.

Hi ha moltes dones valencianes, catalanes i balears que se’n senten deutores, que admiren Joan Fuster i ara han volgut demostrar-ho. Un homenatge coral amb un títol ben eloqüent, Nosaltres les fusterianes, que acaba d’editar Tres i Quatre i que aquest dijous va presentar-se a València de forma especial, com era ell: amb un espectacle dirigit per Manuel Molins, realitzat per Luis Crespo i interpretat per Victòria Salvador i Laura Romero, amb Clara Dolç al violoncel.

La lectura d’alguns dels textos que recull el llibre, amenitzats per la música, va servir per fer-ne un tast de les prop de 500 pàgines de què consta. Així, vam saber què inspira la figura Fuster a personalitats del món de la política com la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell; la portaveu d’ERC a l’hemicicle, Marta Rovira; la consellera de Sanitat valenciana, Carmen Montón; les periodistes Susanna Lliberós i Mònica Terribas; la cineasta Isona Passola; l’escriptora Isabel-Clara Simó o la professora Adela Costa, entre tantes més.

Veus valencianes, catalanes, balears i fins i tot de l’Alguer reflectint, totes elles, la transcendència del mestre de Sueca. La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, que presidia l’acte i també integra la nòmina de participants en el llibre, tampoc no va deixar l’oportunitat de recordar la vigència d’un dels aforismes del “mestre”, com va qualificar Fuster: “El mal d’Europa és que hi ha milions de jacobins per civilitzar”.

La representació, tan minimalista com càlida, va cloure’s amb la interpretació de “Criatura dolcíssima”, el poema de Fuster que va musicar Lluís Llach i que Victòria Salvador va entonar de manera esplèndida, emocionant, al so del violoncel.

Fuster a la discoteca i la carnisseria

Pocs minuts abans havia tingut lloc la presentació de La improbable vida de Joan Fuster, un altre llibre amb ell i les dones com a protagonistes. Una altra obra coral —en aquest cas, hi han pres part 10 escriptores valencianes— que destaca per la seua originalitat. I és que cadascuna de les autores han ideat un relat amb Fuster com a personatge principal. I és així com el veiem anant a la carnisseria, a la discoteca, passejant per l’Alacant actual... O parlant des del cementeri!

 

D'esquerra a dreta, Maria Jesús Bolta, Isabel Canet, Elvira Cambrils, Lliris Picó, Raquel Ricart, Mercè Climent i Carme Manuel, set de les 10 escriptores que han pres part del llibre La improbable vida de Joan Fuster, editat per Tres i Quatre.

Raquel Ricart, ànima del projecte, destaca que es tractava de “desconstruir Fuster” i de mantenir viva la “intenció d’irreverència” que sempre va caracteritzar-lo. “A ell li anava la marxa, i de llibres sobre la seua obra o laudatoris, ja n’hi ha bastants”, apunta. “Es tractava de dotar-lo d’una vida literària imaginària, una experiència que en primera instància genera respecte però que finalment resulta molt i molt interessant”. A més de Ricart, completen la llista d’escriptores participants Lliris Picó, Carme Manuel, Mercè Climent, Isabel Canet, Esperança Camps, Elvira Cambrils, Núria Cadenes, Teresa Broseta i Maria Jesús Bolta, que confessa que “ha sigut el projecte literari més increïble que m’han ofert mai”.

Bolta no va ser l’única que s’hi va repensar. Canet també va tenir dubtes per l’“agosarament” que significava escriure “amb Fuster, no sobre Fuster”. Cambrils, que va assistir a alguna de les seues conferències, diu que ara ha tingut l’ocasió “de parlar cara a cara” amb l’assagista i d’explorar “les incògnites que amaga”. Picó afirma que “en un país tan desvertebrat com el nostre, Fuster justament representa tot el contrari, la vertebració”. Climent recorda que “un bon llibre sempre és una bona provocació”, i Manuel, que a la presentació va demanar un aplaudiment per a una Isabel-Clara Simó —entre el públic— a qui reconeix “com a mare”, no dubta a definir el llibre com a “molt modern”. •

 


LES ALTRES NOVETATS FUSTERIANES

La passada setmana també van presentar-se unes altres novetats editorials de Tres i Quatre relacionades amb l’univers Joan Fuster. D’una banda, la interessant correspondència amb Vicenç Riera Llorca, un dels màxims exponents de l’exili intel·lectual català. De l’altra, el volum de Pau Viciano Per què Fuster tenia raó, una reivindicació del llegat cívic i polític del mestre de Sueca.
Pel que fa a les cartes, es tracta de materials que ajuden a entendre tota una època i tot un teixit de relacions al voltant de Fuster. “Aquesta part de la correspondència trobe que és especialment interessant”, avançava l’editor de Tres i Quatre, Lluís Miró, abans de l’aparició dels volums 15 i 16, els corresponents a les cartes entre el suecà i Vicenç Riera Llorca, una de les figures més rellevants de l’exili intel·lectual català. Aquests volums, preparats pels professors Josep Ferrer i Costa i Joan Pujadas i Marquès, ambdós investigadors de la Fundació Pere Coromines, recullen més de dues-centes cartes entre Fuster i Riera entre els anys 1950 i 1972, un “epistolari extraordinari”. 
Mentrestant, el llibre de Pau Viciano, Per què Fuster tenia raó, s’inspira en el volum Per què Marx tenia raó, de Terry Eagleton. Antoni Furió, el presentador, qualificà el volum de Viciano com “un llibre de combat”. “Es tracta d’un llibre que fa falta perquè, vint-i-cinc anys després de la seua mort, el que la majoria de valencians coneixen sobre Fuster és el que han llegit caricaturitzat per uns altres”, raonà.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.