Investigació

El morós que va blanquejar diners d'una venda fraudulenta d'armes

Aprofitant la rendibilitat del futbol i la popularitat creixent de la Fórmula 1, diversos empresaris amb el suport financer d'inversors de solera van llençar l'any 2007 Superleague Fórmula, una competició de monoplaces amb equips de futbol com a participants. Una aventura empresarial que va quedar-se prompte sense benzina. L'empresa impulsora, Superleague Formula SA, administrada per l'advocat valencià Manuel Broseta entre 2006 i 2009, va transformar-se l'any 2011 en Global Reach. Aquesta firma està assenyalada per blanquejar suposadament diners desviats d'una venda fraudulenta d'armes a Angola. També surt a la llista de morosos del fisc espanyol.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Als circuits de Fórmula 1, la llengua oficial era l'alemany. Amb el seu monoplaça de l'escuderia Ferrari, Michael Schumacher s'havia imposat campionat rere campionat durant un lustre. Una hegemonia que només va ser capaç de trencar l'asturià Fernando Alonso, el qual pilotava un modest Renault. Les victòries espanyoles sobre l'asfalt van incrementar la popularitat d'un espectacle automobilístic que fins aleshores només havia estat seguit pels amants de la benzina, el soroll estrident dels cotxes i de la velocitat.

L'esprint dels aficionats per convertir-se ràpidament a la nova religió esportiva de la Fórmula 1 va encendre la llum als empresaris Alejandro Andreu i Robin Webb, del sector del màrqueting i representant d'esportistes a través de la firma valenciana Brigsol Sports Marketing SL, respectivament. Ambdós homes de negoci van idear una competició que combinava la passió del futbol amb l'adrenalina causada pels vehicles contaminats. D'aquesta manera, va néixer la Superleague Fórmula, un campionat de monoplaces similar a les eliminatòries de la Lliga de Campions de futbol i en la qual participaven equips de l'esport rei.

La idea va vehicular-se a través de la companyia Superleague Fórmula SA, en la qual van invertir solemnes fortunes de l'empresariat català, com ara les famílies Rodés, amb negocis a l'àmbit comunicatiu, i Suqué, històricament amb interessos al sector del joc. També van participar de l'aventura econòmica el fill de Juan Antonio Samarach, expresident del Comitè Olímpic Internacional, Juan Antonio Samarch Salisachs, i Plácido Arango, propietari de la cadena alimentària VIPS i de la franquícia Starbucks a l'Estat espanyol.

Al seu torn, van posar-hi diners un grup d'homes de negocis del País Valencià que estaven representats per Manuel Broseta Dupré a través de la mercantil Invest Formula Valencia SL. Uns empresaris que, segons la informació que va publicar El Salto, tenien lligams amb els populars valencians. Com també el mateix Broseta, fill del lletrat conservador i assassinat per ETA Manuel Broseta, antiga opció del PP entre la baralla d'aspirants a recuperar l'Ajuntament de València i president del lobby empresarial Connexus. Al capdavant del bufet Broseta Abogados, és considerat com l'advocat del poder.

De fet, Broseta va tenir com a client la Generalitat Valenciana durant l'etapa dels conservadors a la Generalitat Valenciana. Segons va destapar EL TEMPS, el lletrat va pescar treballs per valor de 4.221.744 euros en aquell període, especialment durant la presidència de l'imputat a diverses causes judicials Francisco Camps. Un dels serveis jurídics més polèmics del despatx d'advocats fou l'assessorament legal que va prestar als organitzadors de la Fórmula 1 a València. Aquesta tasca teòricament va recaure en mans de Valmor, una firma privada integrada per diversos prohoms valencians com ara el president del Vila-real CF Fernando Roig. En realitat, però, la feina va ser desenvolupada per Circuit del Motor, depenent del Consell.

Un bòlid de la Superleague Fórmula rodant pel circuit| Youtube

Segons els informes de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la policia espanyola, Circuit del Motor i Broseta Abogados van «esbandir» els contractes relacionats amb el gran premi de València. Ambdós, fins i tot, «van justificar els sobrecostos produïts en una sèrie de contractes». Tot i les ombres en múltiples operacions econòmiques, el bufet va cobrar 324.500 euros de Circuit del Motor. Era la seua segona experiència amb monoplaces, després de representar els inversors valencians a la Superleague Formula. El mateix Broseta, com a representant d'Invest Formula Valencia SL, va administrar la firma que organitzava el campionat que combinava futbol i automobilisme entre juny de 2006 i setembre de 2009. Formava part del seu consell en virtut de l'article 143 del reglament del registre mercantil.

Pocs anys després, l'espectacle va quedar-se sense benzina econòmica. Amb el motor al ralentí, van marxar bona part dels suports financers dels quals havien gaudit Andreu i Webb. La companyia, fins i tot, va rebatejar-se com a Global Reach SA. Dissolta l'any passat, acumula deutes amb Hisenda, segons la llista de morosos feta pública per l'Agència Tributària espanyola el passat dijous. Té comptes amb el fisc per valor d'1.236.933 euros.

Els maldecaps de l'empresa i d'alguns dels seus antics directius, com ara Andreu, van més enllà. Global Reach SA està acusada d'un presumpte delicte de blanqueig de capitals dintre d'una operació fraudulenta de venda d'armes. La companyia, segons la interlocutòria de processament del magistrat de l'Audiència Nacional José de la Mata a la qual ha accedit aquest setmanari, va participar suposadament de l'estructura creada pels capitostos de la trama per rentar diners amb origen hipotèticament il·lícit.

La xarxa teòricament corrupta va conformar-se al caliu de l'adjudicació que va rebre l'any 2008 la Unió Temporal d'Empreses que integrava la mercantil pública d'àmbit estatal Defex i la societat Comercial Cueto 92, dedicada a projectes industrials de tota mena. Atorgada pel Comando General de la Policia Nacional de la República d'Angola, la compra d'armament estava xifrada en 153 milions d'euros. D'aquesta quantitat, només 59 milions d'euros corresponien als costos d'execució del contracte de subministrament de material policial. La resta hauria servit per abonar presumptes suborns a les autoritats d'Angola, així com haurien incrementat presumptament els comptes corrents de diversos directius d'una societat pública presa per la corrupció. Aquest procediment judicial, no debades, forma part d'una causa amb diverses rames que tenen el mateix denominador comú: l'obtenció de licitacions a través de suposades prebendes a funcionaris d'altres estats.

Segons la interlocutòria del jutge de l'Audiència Nacional, Global Reach SA, anteriorment denominada Superleague Formula, comptava amb Juan Carlos Cueto Martin, un dels principals processats, al seu consell d'administració. La seua germana, Carmen Cueto, tenia un seient directiu a través de Pablo Moreno Robert, germà del cap de projectes de Comercial Cueto 92, l'adjudicatària i processada a la causa judicial. «La família Cueto», de fet, «va ostentar el 51,16% del capital social de Superleague Formula», assenyala el togat, el qual xifra en 11.086.404,10 euros «els fons percebuts per Superleague Fórmula que de manera directa o indirecta tenen el seu origen en els diners procedents del contracte de material policial investigat». L'arquitecta de la teranyina que creuava diversos paradisos fiscals, com ara Luxemburg, fou Beatriz Paesa, gestora de fons, neboda del misteriós espia Francisco Paesa i imputada a l'Operació Erial per jugades similars.

Anunci de l'empresa semipública a la seua pàgina web| Defex

Global Reach SA va captar aquestes injeccions econòmiques suposadament d'origen fosc a través de dues vies. «Des del compte titular d'United Patrimonium [firma en mans de Paesa], la societat Superleague Fórmula va rebre un total de 7.936.358,1 euros, l'origen dels quals està en els fons desviats a Luxemburg procedents del contracte de material policial investigat», afirma l'instructor.

L'altre mecanisme emprat fou un crèdit de 3.150.046 euros atorgat per United Patrimonium, que havia aconseguit els mateixos diners mitjançant un préstec de la Banca March. Segons l'escrit, United Patimonium va deixar 1.820.506,25 euros a Superleague Fórmula en dues transferències efectuades en novembre de 2008. Una transacció financera al punt de mira del magistrat que va produir-se mentre administrava Invest Formula Valencia la firma Superleague Fórmula. També ho feia aleshores Comercial Cueto 92 Sl. Posteriorment, s'encarregaria d'aquesta tasca Quercus Ruris SL, d'un investigat a la causa.

Com a membres del consell d'administració de la vella companyia que va impulsar la competició de bòlids estan processats Pablo Moreno, Jorge Mendoza i el mateix Andreu. Dels grans inversors, però, no hi ha cap esquitxat per aquest contracte d'armes, ja que no tenen cap mena de relació amb els fets judicialitzats per l'Audiència Nacional. Van marxar de la firma abans del gruix de les transaccions assenyalades a la interlocutòria.

Andreu, però, sí que ho està. L'expert en màrqueting està acusat dels presumptes delictes de blanqueig de capitals i falsedat documental. Fins i tot, la companyia hauria d'abonar una fiança de 329.000.000 euros. Uns maldecaps procedents de la seua hipotètica participació en la llavadora societària que coincideix amb els patrocinis angolesos que va rebre la cursa automobilística d'equips de futbol. Segons el diari econòmic Expansión, la companyia petroliera pública Sonangol, va invertir 10 milions d'euros anuals en publicitat. Fou de les poques victòries econòmiques celebrades pel tàndem que volia unir futbol i automobilisme. I va acabar fundant una firma amb comptes pendents amb l'Agència Tributària i assetjada per la justícia.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.