Pactes municipals

L'urbanisme depredador barra l'entesa PSPV-Compromís a Pego

Pego, una xicoteta població ubicada a la segona franja litoral de la Marina Alta, va convertir-se en una de les excepcions municipals del País Valencià. Al contrari que en la majoria de les poblacions en les quals hi havia possibilitats d'acord progressista, el pacte entre PSPV i Compromís va frustrar-se després d'unes negociacions fracassades. Les diferències sobre el projecte Pego Golf, una actuació urbanística que preveu construir 1.300 habitatges i un camp de l'esport elitista, van impedir-ho.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com si es tractara d'un rebrot d'arrel municipalista del Govern del Botànic, les esquerres van aliar-se en les investidures de gran part de les poblacions en les quals hi havia suma progressista. Ciutats com ara València, Castelló, Torrent (Horta), Elx (Baix Vinalopó), Paiporta (Horta) o Crevillent (Baix Vinalopó) imitaven l'entesa aconseguida per la Generalitat Valenciana. Uns pactes esquerrans que les direccions valencianes del PSPV i Compromís havien pregonat sobre qualsevol altra possible combinació aritmètica als plenaris. La consigna estava clara: calia reforçar l'executiu autonòmic durant uns quatre anys d'acèrrima i virulenta oposició de les forces conservadores i reaccionàries al País Valencià.

Malgrat aquesta directriu des de les cúpules valencianistes i socialistes, hi ha municipis que s'han allunyat d'aquesta lògica. Sueca (Ribera Baixa) representa l'exemple paradigmàtic. El candidat de la formació del puny i la rosa, Dimas Vàzquez, ha aconseguit l'alcaldia amb el suport de PP i Ciutadans. Una operació que ha desbancat Compromís de la batllia com a força més votada i que ha comportat l'expulsió de Vázquez. Menys controvertit, però, ha sigut la manca d'entesa que s'ha produït a Pego (Marina Alta), una localitat de poc més de 10.000 habitants situada a la segona franja litoral. En aquesta localitat, els socialistes han revalidat l'alcaldia amb el suport de Ciutadans i la llista local de Ciutadans per Pego, una candidatura provinent d'exmilitants del PP. 

Pego Golf, una urbanització de 1.300 habitatges que comptaria amb un camp de l'esport elitista, ha frustrat l'entesa progressista, tot i que també hi han contribuït els recels i els frecs acumulats entre ambdues forces polítiques. Un projecte qualificat de «depredador» per part de Compromís que té el seu origen en el mandat de l'històric batlle de Pego entre 1995 i 2003, Carlos Pascual, qui va ostentar la vara de comandament municipal amb les sigles de la blavera Unió Valenciana i també amb una candidatura independent. Pascual, al seu torn, seria condemnat a presó dues vegades. Primer, per un delicte ecològic sobre la marjal Pego-Oliva. I després, per agredir l'excap de policia local. La seua dona concorreria posteriorment amb el PP.

En les acaballes del seu mandat, Pascual renunciara a l'edificació d'un camp de golf dintre d'un projecte d'urbanització que fracassaria temps després. El tripartit que va heretar l'ajuntament no deixaria d'apostar pel totxo. No debades, va projectar el Programa d'Actuació Integrada (PAI) Pego Golf, on es construirien 1.300 habitatges, un camp de golf, un hotel i una casa club. El PAI va aprovar-se, fins i tot, amb el suport del Bloc, tot i la maror interna que va generar aquella decisió. Tanmateix, la iniciativa urbanística rebria el vistiplau del Consell l'any 2013. L'empresa impulsora, Inversiones Patrimoniales la Marina SL, podia cobrir de ciment i gespa 1,6 milions de metres quadrats després de vuit anys de tràmits. En plena caiguda de l'orgia immobiliària.

Inversiones Patrimoniales la Marina SL, firma urbanitzadora, estava encapçalada per l'empresari comarcal José Manuel Zapata, amb diversos negocis immobiliaris. Al consell d'administració de la mercantil dissolta, hi havia el Banc de València i Valenciana de Inversiones Participadas SL, la qual va estar conformada en diversos períodes per societats lligades a constructors morosos amb el fisc i involucrats en diverses causes judicials com ara Salvador Vila; promotores esquitxades pel suposat dopatge irregular al PP com ara Pavasal o Rover Alcisa, i amos de la nit mallorquina i suposats capitostos de trames extremadament tèrboles com ara Bartolomé Cursach. El vehicle empresarial de Zapata, amb tot, va ser absorbit per una altra en el qual està present: Pego Golf Inversiones Patrimoniales la Marina SL.

Façana de l'Ajunatment de Pego| Viquipèdia

Tot i la via lliure per edificar, la mercantil no va engegar les obres. En 2018, quan l'empresa havia esgotat els terminis per desenvolupar el projecte, Compromís va presentar una moció al ple per liquidar la concessió. Ara bé, el batlle socialista, Enrique Moll, va argumentar que no es podria decretar la caducitat perquè la companyia va demanar una pròrroga. La votació va ser favorable a la continuïtat del projecte amb l'excepció del vot negatiu dels valencianistes i l'abstenció sobtada de la marca local de Podem, Volem. La coalició progressista denunciaria posteriorment que el batlle «havia mentit», ja que no s'havia rebut cap petició per atorgar un termini addicional a la companyia.

Els punts de vista oposats respecte de la conveniència del megaprojecte urbanístic van evidenciar-se durant les negociacions de l'alcaldia. «Nosaltres vam proposar pactar 76 punts deixant a banda Pego Golf per a posteriors votacions en el ple municipal. Però van rebutjar-ho. Volien que acceptaren la urbanització amb el camp de golf», censura Àngel Oltra, número dos dels valencianistes a Pego. «Des de Compromís, ens oposem al projecte perquè s'ha demostrat inviable, arrasa el territori, fa una utilització excessiva dels recursos naturals i està totalment fallit. Amb el conveni urbanístic marcant que les obres havien d'estar fetes cinc anys després de l'aprovació per part del Consell, vam demanar al ple la seua caducitat. Però la resta de forces, fins i tot Podem, s'hi van oposar», afirma.

«És un model que no ens agrada, però creiem que és una alternativa econòmica per al poble. De fet, nosaltres apostem per estudiar tots els escenaris, fins i tot, per caducar l'acord. Volem que el projecte puga tirar endavant, encara que siga fent un nou conveni», contesta l'alcalde del PSPV, Enrique Moll. «Els responsables municipals podrien incórrer en responsabilitats patrimonials si no caduquen el conveni en cas de denúncia d'algun interessat. No debades, el ple no ha d'aprovar cap acord perquè es desenvolupe. La firma podria construir demà, en cas de voler. Allò que s'hauria de votar és la caducitat atès que la mercantil ha incomplert i només manté l'interès en els terrenys per una pura qüestió comptable. Encara més, s'hauria de demanar una indemnització a la promotora per no respectar els terminis de l'acord urbanístic», exigeix Oltra.

Des de Compromís, al seu torn, indiquen que l'inici de les obres de la urbanització requeriria una adaptació al pla d'acció territorial de caràcter sobre prevenció de risc d'inundació al País Valencià (Patricova), impulsat pel bipartit botànic. I adverteixen que un nou projecte d'aquesta mena, «seria contrària a les normes urbanístiques aprovades des del Govern valencià». «Aquest projecte està viu gràcies a rebre el llum verd amb una altra legislació vigent», especifica.

«Estem parlant d'una construcció que, entre altres conseqüències, suposaria un ús extensiu de l'aigua dintre d'un context de sequera i emergència climàtica. Cal tenir en compte que, tot i que el camp de golf podria regar-se amb aigua reciclada, necessitaria el subministrament tractat dels habitatges, els quals realitzarien una despesa poc sostenible», crítica. I agrega: «A més, augmentaria en un 20% els habitatges d'una població amb uns serveis públics justets per als habitants actuals». «Pego Golf hipoteca un municipi de tradició agrícola amb una sobreexplotació dels recursos hídrics, així com del sòl disponible per cultivar», retrau.

Terrenys agrícoles de Pego sobre els quals s'ubicaria la urbanització i el camp de golf| Compromís Pego

El batlle respon els arguments dels valencianistes: «Només afectaria un 7% de la superfície agrícola de Pego». «No entenc, a més, que s'assenyale el consum d'aigua del camp de golf quan els aqüífers propers estan abastint camps com ara Olivanova», contraposa, el qual insisteix en el consens dels diferents partits a favor del projecte residencial i esportiu. I en la manca d'alternatives econòmiques que té Pego. «Si la taronja es pagara a tres euros el quilogram, no hi hauria problema. Si els cítrics comptaren amb uns preus dignes per als llauradors, seria una eixida. Però no és així», lamenta.

«Aquest projecte és inviable. Pego compta amb quasi tres milions de metres quadrats urbanitzables i amb diversos programes urbanístics que es podrien executar. Però als constructors no els interessa. No hi ha apetit del mercat, ni tampoc és un model sostenible. Nosaltres defensem que els terrenys on es desenvoluparia el projecte, els quals encara tenen activitat agrària, passen a ser considerats com a rústics», rebla Oltra. «Ens sembla molt incoherent que el socialista Ximo Puig vulga declarar l'emergència climàtica al País Valencià i després s'aposte per operacions urbanístiques depredadores. Encara més, el PSOE té incongruències dintre del mateix programa electoral pegolí, en el qual promet defensar el medi ambient i l'aigua», afegeix el regidor valencianista. «És més ecològic mantenir una activitat agrícola amb fort ús de pesticides i altres productes químics?», pregunta mordaçment Moll. El megaprojecte Pego Golf com a diferència de fons que impossibilita l'entesa institucional entre PSPV i Compromís al municipi de la Marina Alta.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.