Judici 1-O

Qui va provocar la violència l’1 d’octubre?

Tercera setmana de judici i de més protagonisme per als testimonis proposats per les defenses. Nova oportunitat -ben aprofitada- per desacreditar les versions dels testimonis policials. Manuel Marchena, delatat pels nervis, va tirar de caràcter en més d’una ocasió per imposar el seu criteri contra advocats i testimonis.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Dilluns, 6 de maig

Represa del judici després d’una setmana curta marcada pel pont de l’1 i del 2 de maig, aquest darrer dia festiu a Madrid. I marcada, també, per la polèmica decisió de la Junta Electoral Central d’impedir Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí concórrer a les eleccions europees. Decisió que els tribunals, no sense incomoditat, van haver de corregir. El primer dia de la setmana és, encara, perquè declaren protagonistes de la tardor catalana coneguts per tothom. Especialment Xavier Trias, exalcalde de Barcelona, qui se sorprenia que en un cotxe de la Guàrdia Civil aparcat a les portes del Departament d’Economia el 20 de setembre tenia a dins armes visibles. Afirmava que al responsable policial d’allò “li cauria un bon paquet”. Semblava irònic, atès que no se’n coneixen conseqüències. Trias declarava per evidenciar, com tants altres, el caràcter pacífic de les manifestacions celebrades a Catalunya.

També declararia el secretari general de la Crida Nacional per la República, Antoni Morral, qui defensava el “procés pacífic, no violent, cívic i consultant a la ciutadania” de l’Assemblea Nacional per tal d’aconseguir la independència de Catalunya. Jordi Vilarasau, director de l’Hospital General de l’Hospitalet i membre del secretariat nacional de l’ANC el 2016 defensava, també, el pacifisme del president de l’entitat en aquell moment, Jordi Sànchez.

La del 6 de maig també era la jornada per sentir molts càrrecs dels Mossos d’Esquadra. Josep Guillot, representant sindical del cos, negava haver patit cap ingerència política. Sergi Pla, comissari en cap, es reafirmava en la mateixa tesi per defensar el Major Josep Lluís Trapero, acusat de rebel·lió i organització criminal a l’Audiència Nacional. Altres, com l’agent 9823, assenyalava un comportament, com a mínim, irregular dels guàrdies civils a Canyamars, al municipi de Dosrius (Maresme). El 3404 negava que els manifestants s’hagueren comportat amb agressivitat.

Pel seu compte, Carles Hernàndez, sots-cap de la comissaria general d’informació dels Mossos, acudia convidat per la defensa de Joaquim Forn, exercida per Xavier Melero. El seu testimoni servia per titllar “l’actitud” de Jordi Sànchez “d’altiva, prepotent i complicada” el 20 de setembre. Segons deia, el president de l’ANC va advertir-lo que telefonaria al president i al conseller d’Interior, atès que no combregava -deia- amb el dispositiu policial. I segons explicava, Hernàndez sentia parlar per telèfon a Jordi Sànchez, sense saber amb qui, dient que “Trapero és un boig”. Al final del seu testimoni, Hernàndez afirmaria que, finalment l’actitud de Sànchez va canviar. “Fins i tot li vaig demanar el telèfon”.

La intervenció més curiosa del dia, però, era la del secretari general de Comissions Obreres a Catalunya, Javier Pacheco. En els escrits d’acusació hi ha referències al sindicat, per la qual cosa va ser citat per la defensa de Jordi Cuixart. La seua advocada, Marina Roig, li preguntava per les crides de CCOO a la societat civil a participar en les protestes del 3 d’octubre. I és que les acusacions també esmenten el sindicat per argumentar les seues tesis. En canvi, aquest fet no era rellevant per a Manuel Marchena, president de la Sala, qui impedia a l’advocada formular aquesta mena de preguntes de manera reiterada. Tant que la discussió va apujar al to. “Si no sap què preguntar, té vostè un problema”, s’atrevia a dir Marchena a Roig, qui no s’explicava el que estava passant. Benet Salellas, que seia al costat de l’advocada, feia cara d’incredulitat.

Dimarts, 7 de maig

Torn de testimonis demanats per la defensa de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, exercida per Jordi Pina. Era el dia en què es feia públic el rostre de Joan Porras, conegut com Joan Bona Nit. Es tracta del jove que acudia cada nit a la presó de Lledoners amb un megàfon per acomiadar els presos. Com calia esperar, ell també va estar present l’1 d’octubre. Concretament a un col·legi de Manresa (Bages), on la nit prèvia al referèndum uns encaputxats van colpejar la porta del col·legi al crit de “Viva España” o “Os mataremos, hijos de puta”, segons explicava al Tribunal. Joan Bona Nit s’acomiadava de la Sala saludant els presos donant-los la mà. Quan arribava a l’última banqueta, on seuen els encausats que hi ha fora de presó -Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó-, un treballador de la Sala li impedia continuar saludant i el convidava a marxar.

La resta de testimonis denunciaven l’actuació policial l’1 d’octubre. Pere Sitjà, que va votar a l’esmentada pedania de Canyamars (Dosrius, Maresme), explicava com la Guàrdia Civil “va començar a tirar per terra les dones”. Carme Budé, present a la mateixa població, explicava com “l’alcalde anava a demanar l’ordre judicial i no el van deixar ni parlar: van començar a repartir”. Pere Font, que va estar al col·legi Víctor Català de Barcelona, al districte de Nou Barris, protestava perquè el van agafar “pels testicles”. La resposta a aquella actuació per part de la població va ser la que va detallar Josep Fort, veí de Cànoves i Samalús (Vallès Oriental): “al poble hi havia gent que no pensava votar i que ho va acabar fent després de veure imatges per televisió i xarxes socials”. Més curiosa i inesperada va ser la frase d’Agustí Ferrer, veí del Catllar (Tarragonès). Quan era preguntat protocol·làriament per Marchena per si “jurava o prometia dir la veritat”, afirmava desitjar que “la veritat els faça lliures” als que hi havia darrere seu, els encausats.

Dimecres, 8 de maig

Nous testimonis que defensaven la mateixa tesi: l’1 d’octubre, els votants no van provocar violència. Però d’una altra manera: explicant com allà on no van acudir les forces espanyoles de seguretat no hi va haver cap incident. Així ho assegurava Guillem Galceran, de Badalona (Barcelonès). També Marga Borràs, de la Pobla de Mafumet (Tarragonès). O Antoni Sala, d’Anglesola (Urgell). I molts altres com ara Maria Rosa Arboix, de Lliçà de Vall (Vallès Oriental) o Isabel Castell, de Sénia (Montsià).

De mateix argument però de distinta experiència era el testimoni de Josep Grima. Aquest ciutadà de Calella (Maresme) relatava com la Guàrdia Civil i la Policia Nacional va actuar, fora de servei, els dies de la tardor catalana, quan s’allotjaven en hotels de la zona. “Vaig rebre escopinades d’un”, deia, tot just quan protestava a sota de l’hotel que els acollia. “Van tirar als Mossos i em van agredir a mi amb porres extensibles”.

També declararia José Alberto Carbonell, director general del Port de Barcelona. Aquest càrrec explicava que si es va denegar l’atracament d’un vaixell amb policies va ser sense saber que es tractava d’un buc d’Estat. I afirmava, també, que la llei de ports és restrictiva amb l’atracament de vaixells-hotel, que era com havia estat qualificat el Rapsody que viatjava amb agents. “Després Diego Pérez de los Cobos [coordinador policial de l’1 d’octubre] ens va dir que el Moby Dada, com el Rapsody, era un vaixell d’Estat i vam permetre l’atracament”. Per últim, llevava responsabilitat al conseller de Territori, l’empresonat -i recentment escollit diputat al Congrés- Josep Rull. “M’estranyaria molt que el conseller permetera o no els atracaments”.

Dijous, 9 de maig

Si les anteriors sessions eren de matí i vesprada, l’última de la setmana era només fins al migdia. Els testimonis explicavn, novament, la normalitat amb què es va votar l’1 d’octubre allà on no va anar la policia espanyola ni la Guàrdia Civil. Fins i tot Núria Riera, jubilada de Vic (Osona), relatava com “va vindre un noi jove amb una bandera espanyola als muscles, s’hi va passejar una estona i va votar. Ningú no li va dir res”. La mateixa Núria, com tantes altres, argumentaven la impossibilitat que els Mossos actuaren davant la gent que hi havia concentrada per fer possible la votació. Ho explicava perfectament Rosa Poch, que va votar a la localitat de Vallbona d’Anoia, de només 1.400 habitants. “Els Mossos, en arribar, van manifestar que tenien ordre de precintar el punt de votació. Vam respondre ‘votarem’ i van demanar si hi havia algun responsable. Vam respondre que ‘els responsables som tots’ i ens vam mantenir junts, drets, amb les mans alçades”. Aquesta també era una de les claus dels testimonis citats per les defenses, que evidenciaven que qui va fer possible l’1 d’octubre va ser la gent i no unes entitats -Òmnium Cultural i ANC, totes dues assenyalades pels tribunals- en concret.

Especialment interessant era el testimoni de Nemesio Fuentes, un policia nacional jubilat que va participar l’1 d’octubre i que va acudir al Suprem amb un llaç groc. Va estar present a l’Institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada (Bages). Denunciava que els seus tres fills van ser agredits i que un Guàrdia Civil va tombar la porta, tot i que estava oberta, però la intentava obrir cap al costat contrari. «En cap moment no van dir ni una paraula, absolutament res».

Fi de la tretzena setmana de judici, que obre pas a una nova etapa marcada, novament, pel clima preelectoral i pels recursos de les defenses perquè els diputats presos siguen excarcerats. Raons jurídiques, totes. Esperances en el Suprem, no tantes. Però aquesta batalla, com totes, es jugarà fins a les últimes conseqüències.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.