Rastres d'octubre

De les porres als cants de Lledoners

Sant Joan de Vilatorrada (Bages) va ser un dels indrets que va rebre amb més contundència la repressió policial de l'1 d'octubre. Un any després, EL TEMPS hi torna per prendre el pols a un poble que s'ha bolcat amb els presos polítics homes empresonats a Lledoners, centre ubicat al mateix municipi.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La repressió i l'autodefensa popular són dues cares de la mateixa moneda. La del referèndum d'autodeterminació del passat 1 d'octubre. Xerrar, un any després, amb els habitants de Sant Joan de Vilatorrada, al Bages, ho permet constatar amb facilitat. L'orgull per la lluita i la por conviuen en el mateix racó del calaix de records que guarden d'aquell dia. Aquesta vila de poc més de deu mil habitants va rebre la visita de la Guàrdia Civil a dos dels seus tres col·legis electorals.

A l'escola Juncadella, la determinació dels manifestants, va fer retrocedir els agents, però a l'IES Quercus la sort va ser una altra. El vídeo dels policies carregant a les escales exteriors de l'institut quedarà gravat durant anys a la memòria de molts catalans, però especialment dels santjoanencs.

El periodista Quico Sallés, santjoanenc de pro, explica que la transcendència d'aquells fets només la pot comprendre qui coneix el poble. "És l'Hospitalet del Bages, el segon municipi de la comarca, un poble industrial. No és un poble de catedrals ni d'un centre històric maco. Però, la nostra joia de la corona són les escoles. Totes són públiques i de molta qualitat. Són, una mica, el nostre tresor".

Mural pintat per l'artista Quim Molla durant l'acte d'aniversari a St. Joan



Sallés és a la plaça Major de Sant Joan de Vilatorrada. Com ell, hi ha més d'un miler de persones, veïns i veïnes, però també altres arribades dels pobles del voltant. Moltes d'elles han arribat caminant des de Castellgalí, Fonollosa o el Callús, els altres tres municipis de la comarca que van rebre la repressió policial la tardor passada. "Hem decidit venir per fer pinya tots junts", explica l'Assumpta, una dona de mitjana edat que llueix la samarreta corall de la darrera diada. Veïna de Fonollosa, explica que ara fa un any la Guàrdia Civil va arribar a la seva vila: "hi havia més policies que no persones. Feien por de veure. Semblava que venien a enfonsar Fonollosa. Al poble hi viuen 500 habitants, allò era una invasió".

La sensació d'impotència que recorda l'Assumpta que va viure aquell dia la comparteix també la Laia. Ha arribat a la plaça amb la colla gegantera del Callús perquè creu que ser a l'acte és una manera de "fer visible la problemàtica". L'octubre passat, però, ella va ser a Sant Martí de Torroella, una entitat municipal descentralitzada de Sant Joan. "Recordo molta por, vam passar molts nervis de veure què passava als pobles del costat. De fet, nosaltres som 250 habitants i vam acabar amb més de 900 vots per la gent dels pobles veïns", relata la Laia, que recorda especialment com la gent del Callús arribava al col·legi amb por.

Juncadella, "no han passat"

La part grossa de la violència policial, però, se la va endur Sant Joan de Vilatorrada. "Ens van apallissar fort, i el dia 3 d'octubre la gent dels pobles del voltant va venir a donar-nos suport. Encara avui emociona recordar-ho". Qui parla és Jordi Font, membre del secretariat nacional de l'ANC i veí del poble. Ell va ser al col·legi electoral del centre cívic de Gallifa, l'únic on no hi va haver intervenció policial. Des d'allà, però, seguia amb ràbia i nervis què passava als altres punts de votació del poble.

Al primer col·legi on va parar la Guàrdia Civil va ser el de l'escola Juncadella. Allà hi era l'Anna, una jove que escolta els parlaments de l'acte commemoratiu mentre penja cartells d'una exposició fotogràfica de l'octubre passat. "Recordo estar a punt de votar i haver-nos de tancar perquè venia la Guàrdia Civil a atacar-nos", explica. Segons ella, la tria de Sant Joan de Vilatorrada no va ser gratuïta: hi havia en Jordi Pesarrodona, pallasso professional i regidor d'ERC, processat per posar-se de costat d'un guàrdia civil amb un nas roig durant la protesta del 20 de setembre. L'Anna recorda que "li tenien moltes ganes" i en arribar, un dels agents va li va dir, en castellà: "tu, famoset, ja sabem que ets aquí".


En Jordi Pesarrodona manté encara molt viu el record d'aquelles hores. "L'altre dia em van voler fer una fotografia davant el col·legi i no ho vaig suportar. Em queien les llàgrimes. Vaig demanar marxar immediatament", relata a EL TEMPS. Aquell matí, ell i d'altres veïns es van parapetar darrere la tanca d'entrada de l'escola, forçant que els agents marxessin d'allà amb les mans buides. No sense abans, però, deixar marca. Pesarrodona recorda, sobretot, el cas d'en Joan, un veí que "havia anat a votar que no. Li van enganxar amb el dit a darrere la porta. Evidentment, ara és independentista".

També Sallés va ser present a la càrrega i destaca la gent que "va baixar a defensar l'escola perquè, bàsicament, era l'escola del seu fill o del seu nét. No per una motivació política".

El fervor d'aquella petita victòria, però, seria passatger. L'Anna destaca la sensació que s'havia "guanyat la batalla però no la guerra". I és que a Sant Joan encara els quedava per viure un altre episodi de violència.

 

Assalt a les escoles

"Després de Juncadella, havien de venir cap aquí, però passava l'estona i no venien". Nemesio Fuentes, un Policia Nacional retirat que ara abraça amb força la causa independentista relata encara amb nervis aquells moments previs a la tragèdia anunciada. "Sabíem que, si venien, entrarien. En aquell moment érem una cinquantena: la gent havia marxat a dinar", exposa.

I així va ser. Tanmateix, tot i la poca afluència, les càrregues policials van ser de gran impacte, tal com va quedar recollit a les imatges.
 


Fuentes, que des de dins de la porta va veure com colpejaven al seu fill, fa valer la seva experiència als cossos de seguretat de l'Estat per explicar com "no podia entendre que la policia fes allò. Aquí, amb els que érem, si ho haguessin fet bé, ens haurien tret un a un sense donar cap cop. Eren més guàrdies civils que gent concentrada".

El sacseig va ser important per a aquesta població del Bages. "Són coses que mai s'obliden", sentencia Fuentes.

 

La responsabilitat

El temps ha volgut, però, que un any després, Sant Joan de Vilatorrada segueixi essent un escenari de repressió contra l'independentisme. És al terme municipal d'aquesta vila on s'hi ubica el centre penitenciari de Lledoners. Entre les seves reixes hi ha tancats els presos polítics independentistes homes i els santjoanencs han pres la determinació que mentre siguin allà els faran sentir el més acompanyats possible. Ho viuen com una responsabilitat. "Els tenim a prop i els anem a fer costat, a estar una estona amb ells", explica l'Assumpta de Fonollosa.

"Hi som cada dia. Cada dia hi anem i cada dia ens sentim ferits per tenir-los empresonats", explica en Jordi Font de l'ANC. Destaca, sobretot la constància d'un jove de 23 anys que al poble se'l coneix com "Joan Bona Nit". Cada vespre, a les nou, s'enfila al pla que hi ha al darrere la presó per dir, megàfon en mà, bona nit als presos polítics. Ja fa més d'una vuitantena de nits que hi va i mai hi és sol. "Vam fer un grup de Whatsapp perquè sempre hi hagi 15 o 20 persones amb ell, pensant que potser, un dia, hi anirà un grup d'ultres". El record de l'agressió a un independentista per part del militant de Vox Toni Noguera el dia que els presos polítics arribaven a Catalunya és present.

El degoteig de gent és constant i diari. "Sant Joan sempre hi és present", remarca Font. Hi ha qui s'hi acosta amb bicicleta, crida "llibertat presos polítics" i se'n torna cada matí, o maquinistes de tren que toquen el xiulet quan passen. "Com una romeria", ho defineix Quico Sallés que remarca que "tenir-los aquí és contradictori. Se sap que estan més a prop de les famílies, però no deixa de ser una presó i una presó a casa teva".

Els moments de mobilització forts són els sopars dels dimarts, que ara es mouran als divendres, i les cantades del diumenge. Aquesta setmana, coincideix amb la vetlla de l'1 d'octubre. Els camps de darrere de la presó són plens de centenars de persones i cotxes. Molts carreguen altes canyes amb estelades a l'extrem. Les més altes es poden veure des de dins de Lledoners, diuen. Jordi Pesarrodona exerceix de mestre de cerimònies.

Aquest diumenge, però, se surt una mica del guió habitual per donar a conèixer una notícia personal. Que l'afecta a ell, però que, en certa manera, podria tenir repercussió pels que esperen atents els cants des del costat de dins de la concertina. Li han arxivat tota la part de la causa judicial que arrossega des de fa un any i per la qual l'acusaven de lideratge tumultuós, resistència greu a l'autoritat i incitació a l'odi per la seva foto amb el nas roig al costat d'un agent. "La gran notícia és que ho van fer amb un informe fals de la Guàrdia Civil escrit a la caserna de Sant Andreu de la Barca", explica. Ho fa entre aplaudiments abans d'avançar que presentarà una querella criminal contra "la gent que m'ha acusat falsament i m'ha fet passar un any terrorífic només per posar-me un nas de pallasso".


Finalment, Pesarodona explica a EL TEMPS que els advocats dels presos polítics li han demanat el decret d'arxiu per estudiar-lo. Segons ell, aquest pensen que pot ser un lloc on agafar-se perquè "si hi ha un informe fals de la Guàrdia Civil, n'hi poden haver altres. Cal dir ben fort que els Jordis també són a presó per un informe fals".

L'anunci es viu amb emoció i, a poc a poc, va deixant pas als ja habituals cants de cada diumenge. El cant dels ocells, l'Estaca i Els Segadors són entonats amb l'acompanyament de desenes de músics voluntaris i l'esperança d'aportar un bri de llibertat als empresonats que viuran l'aniversari del referèndum tancats. Però no sols.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.