Embat Judicial

“Amb el ‘Bona Nit’ els presos polítics noten el suport de la gent i que no els obliden”

Són tres quarts de nou al pla de Lledoners, just a darrere la presó on hi ha set dels nou presos polítics independentistes. Un xicot s’alça en una petita plataforma i amb un megàfon els comença a desitjar bona nit, un per un. Se’l coneix com a Joan Bona Nit i hi va des del primer dia. Ell hi és sempre, els companys van variant, però en dies especials, com les dates de Nadal, la gentada arriba a col·lapsar els accessos. Des d’EL TEMPS hem volgut parlar amb ell per saber com ha viscut aquestes dates.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Qui és Joan Bona Nit?
Joan Bona Nit apareix al llarg de les nits d’anar a dir “bona nit” als presos polítics. Ara ja no és només qui diu “bona nit”, sinó qui va tenir la idea de fer la nadala versionant la cançó Bona nit d’Els Pets, qui va fer la connexió amb el Molt Honorable President Puigdemont i el Conseller Comín, el que seguirà participant d’alguna manera activa amb tot el que envolta Catalunya, el Procés i els presos i exiliats. Fora d’això, sóc un estudiant de 23 anys, de Manresa.

Quan comences a anar a Lledoners a fer el ‘Bona nit’?
El quatre de juliol, el dia que arriben els presos polítics. Hi vaig començar a anar tres dies abans, per veure si arribaven, però el quatre va ser el primer ‘Bona nit’.

Hi vas ja amb la voluntat de fer-ho cada dia?
Aquell dia, en acabar la concentració a la porta de la presó vam anar a la part de darrere, on ara es fan tots els actes i vaig començar a cridar consignes independentistes i demanant la llibertat dels presos polítics. En aquell moment, altres presos que ja eren allà em van respondre. En aquell moment vaig entendre que ells em sentien, jo els sentia i, per tant, em podia comunicar amb ells. Va ser quan va entrar aquesta idea al meu cap i vaig pensar que vindria cada nit a dir-los “bona nit”.

Des de llavors, no has fallat mai?
Ni una nit. I no hi he anat mai sol. Al principi amb menys gent i ara amb molta més, però sempre he tingut companyia.

Bona nit al pla de Lledoners /JOAN BONA NIT

Què et porta a fer això?
Una mostra d’amor cap a ells. El sentiment que tinc cap als presos polítics.

A partir d’anar-hi, has establert una mena de vincle amb ells?
Sí, totalment. Al principi es va establir un vincle sense arribar a conèixer-los. Després de poder entrar i parlar amb ells, encara s’ha fet més intens. La veritat és que estic molt agraït a les mostres de gratitud que em donen.

Amb tot, però, has volgut preservar la teva identitat…
No vull tenir cap mena de protagonisme. Com he dit, des de la primera nit ho segueixo fent per un sentiment que tinc cap a ells. En cap moment buscava cap repercussió. Un cop la va tenir vaig creure convenient preservar el meu anonimat per no agafar protagonisme jo. Sempre dic que el més important és el què es fa i no qui ho fa.

Com surt la idea de versionar la cançó Bona nit d’Els Pets?
Quina cançó millor per definir el que faig? En un moment vaig decidir que estaria molt bé poder canviar la lletra i dedicar-la als presos polítics. Com sempre que ho he necessitat, he tingut l’ajuda de moltíssima gent. L’Ariadna va fer l’adaptació de la lletra, la Sílvia Montells va posar-hi la veu, en Joan Autonell la guitarra i l’estudi, Els Pets ens van cedir la melodia, l’estudi IndyMusic del Pep Sala… Tothom desinteressadament. Llavors vam gravar la cançó, el Tomàs González va fer el vídeo i la vam fer córrer per les xarxes. Llavors vam dir que el dia 25 l’aniríem a cantar a Lledoners i va venir moltíssima gent amb nosaltres. Érem al voltant de 15 mil persones.

Com has viscut que durant tot el Nadal hi hagi tanta activitat?
Amb molta emoció. Comparat amb el principi, que érem pocs...Que el ‘Bona Nit’ hagi aconseguit aquesta mobilització i que ara, cada nit, hi hagi gent que es desplaci a Lledoners a fer companyia i que en nits especials hi hagi tanta gent em fa molt content.

Què et diuen els presos polítics respecte d’això?
Que hi hagi tanta gent a fora donant suport per ells és una força increïble. És el que els manté amb les conviccions fermes per seguir endavant. Noten que tenen el suport de la gent i que no els obliden.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.