María José Català, alcaldessa de València per la gràcia de l'extrema dreta Vox, ha exhumat el blaverisme de les catacumbes de la mal denominada Batalla de València, l'època de la transició valenciana marcada per la violència de l'anticatalanisme i dels nostàlgics del franquisme. Sota el seu mandat i amb la pressió entusiasta de la ultradreta, ha regat amb diners públics entitats com ara Lo Rat Penat i la RACV, ancorades a la defensa d'unes normes lingüístiques del valencià contràries als criteris de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i de la ciència filològica.
A la intenció de canviar el topònim de València per incorporar una doble denominació en castellà i una accentuació valenciana allunyada del consens normatiu, se suma la tramitació del nomenament de la comunicadora María Consuelo Reyna com a filla predilecta de la ciutat. La proposta neix de la RACV, qui sol·licitava en un text escrit en castellà entregar-li aquesta consideració per «haver exercit un periodisme honest, crític i, especialment, valent, posicionant-se en defensa dels valors valencians». També destaquen la promoció que hi va fer del diccionari anticientífic que va elaborar aquesta institució implicada en la defensa del terraplanisme idiomàtic.
Blaverisme, zaplanisme i l'assassinat d'Agulló
Integrant dels nuclis familiars que tradicionalment han posseït Las Provincias i antiga directora del periòdic conservador, Reyna va convertir-se durant la mal denominada Batalla de València en el principal estendard de l'anticatalanisme, en l'atiadora de les croades contra qualsevol expressió que defensara la llengua i la cultura del País Valencià. La seua columna marcava acèrrimament el pensament ideològic del conservadorisme i del blaverisme assilvestrat al territori valencià.
Incardinada a la primera etapa del zaplanisme junt amb el seu home, Jesús Sánchez Carrascosa, un dels factòtums de la manipulació de Canal 9 a favor del PP, va governar el periòdic durant la cacera mediàtica contra l'independentista i antifeixista Guillem Agulló, assassinat per una colla de nazis a Montanejos (Alt Millars) l'any 1993. En una entrevista concedida a EL TEMPS, els pares del jove, apunyalat mortalment per aquells fanàtics ultradretans, van queixar-se que «Reyna no havia demanat perdó per la cobertura de l'assassinat de Guillem».
«Determinació, innovació i controvèrsia»
En el procés previ a la discussió entre les forces polítiques sobre la conveniència d'atorgar aquest reconeixement, s'han pronunciat el cronista de la ciutat de València i el Consell Valencià de Cultura. L'informe, elaborat per l'historiador Vicent Baydal, un dels cronistes del cap i casal valencià junt amb Francisco Pérez Puche, assenyala com Reyna va protagonitzar «una primavera oberturista» al periòdic durant les estretors del franquisme, «quan el diari esdevingué el principal mitjà de comunicació valencià que apostava per una transició cap a la llibertat i la democràcia, vehiculada a través d'un procés autonomista».
«A partir de 1978», contraposa el cronista, «el diari mamprengué un gir conservador afí a la UCD». «Així, entre 1978 i 1982, Las Provincias i Reyna esdevingueren actors destacats de l'anomenada Batalla de València, que enfrontà els valencians entorn de qüestions lingüístiques, simbòliques i identitàries», expressa. «La trajectòria professional de Reyna és una mostra de determinació, innovació i controvèrsia que abraça quatre dècades de periodisme valencià», incorpora en la seua valoració final per indicar que ha estat proposada com a filla predilecta de la ciutat.
Malgrat la maror interna creada per les formes d'actuar de la seua renovada comandància d'afinitat conservadora i secessionista lingüísticament, el Consell Valencià de Cultura ressalta per avalar el seu nomenament la seua «trajectòria prolífica arran d'una incorporació primerenca al món del periodisme professional, sent una de les primeres i més joves titulades». Encara més, remarca que va ser «la primera directora d'un periòdic d'important difusió i prestigi» al territori valencià.
Segons les fonts municipals consultades, el dimarts de la pròxima setmana es votarà aquesta proposta en la comissió informativa de Benestar Social, Educació, Cultura i Esports, on es preveu que dispose del suport del PP i Vox. En cas de complir-se els pronòstics, es traslladarà a sufragi al ple municipal del pròxim 29 de setembre. Serà el moment decisiu per atorgar aquest guardó de la ciutat a la màxim exponent de l'anticatalanisme i una de les directores més discutides del panorama periodístic valencià.