«Viva Franco!». «Arriba España!». Els crits feixistes foren la cloenda d'aquella terrible navallada, d'aquell assassinat executat pel neonazi Pedro Cuevas amb la col·laboració d'un grupuscle ultradretà arrelat al barri de Marxalenes, a València. Guillem Agulló, un jove independentista i antifeixista que havia anat a passar les Pasques a Montanejos (Alt Millars), seria víctima de l'odi i l'esvàstica, de la violència hereva de les camises blaves i ancorada a la doctrina hitleriana. El calendari marcava 11 d'abril de 1993. La data quedaria gravada a la memòria antifeixista del país.
El jove Agulló no sols va ser víctima de la intolerància neonazi, sinó que la seua família va patir un relat mediàtic destinat a extirpar la motivació política de l'assassinat. Mitjans escorats a la dreta van narrar aquell crim com el resultat d'una baralla entre bandes i van obviar la càrrega ideològica que atresorava aquella espantosa navallada. Quan fa trenta-tres anys d'aquella estocada ultradretana, el sociòleg Rafa Xambó analitza el tractament mediàtic a L'assassinat de Guillem (Rebel, 2026), amb pròleg de l'escriptora Núria Cadenes i epíleg de l'exdirigent cupaire David Fernández.
L'assaig dissecciona com van informar de l'assassinat a TVE, Canal 9, Levante-EMV, El País, Las Provincias o Diario 16, i qüestiona el paper del periòdic conservador valencià. «Es pot afirmar que el diari Las Provincias ha aconseguit, si més no, davant del seu públic majoritàriament conservador i de caràcter sociològicament franquista, assentar la idea que l'assassinat de Guillem no té caràcter polític, que fou producte d'una baralla entre joves que havien begut en excés, la qual cosa coincideix amb la interpretació de la Guàrdia Civil i les autoritats governatives», interpreta Xambó.
L'investigador observa que aquest rotatiu va tractar de «prescriure l'argumentari dels propis i va tractar d'imposar-lo als altres». «Aconsegueix contaminar la resta de mitjans amb la idea de la baralla i no de l'agressió en condicions d'inferioritat. Tanmateix, la resta de mitjans sí que mantindran el caràcter polític de la mort de Guillem i mostraran una pluralitat de veus», contextualitza. «Només el diari Las Provincias se situa en la justificació de l'assassinat (defensa pròpia), primer, i en l'exculpació de l'assassí, en un segon moment. A tal efecte, es mou principalment en l'eix de la falsedat», expressa.
«La quantitat de mentides i manipulacions que ofereix el diari és extraordinària i s'ha pogut comprovar en l'anàlisi. Des d'una perspectiva sociopolítica, la posició del diari ultraconservador es correspon amb els sectors de dreta i extrema dreta, amb les consegüents elits polítiques i judicials», complementa el sociòleg a la seua obra. «La resta de mitjans se situen en la posició de la baralla, és a dir, que la mort de Guillem ha estat el resultat d'una baralla entre dos grups de joves. Aquesta fou la interpretació preferida per la resta dels mitjans analitzats», ressalta.
A la seua recerca, indica que la resta de mitjans de comunicació «tendiran a la veracitat, tot i que interpretant els fets en termes de baralla». «Aquesta fou també la posició que, majoritàriament, va oferir el PSPV-PSOE i el seu entorn sociopolític. Cal recordar que era el partit que ostentava el govern de la Generalitat Valenciana», assenyala. «A les televisions públiques es prioritzava el tractament sensacionalista i espectacular, en el context de la suposada baralla, i es cometien nombroses errades», detecta.
«La posició de l'assassinat polític només fou defensada pels advocats de l'acusació, els grups de l'esquerra social i política i la família de la víctima. Aquest discurs trobava poca presència als mitjans en general i era, sobretot, en la informació de manifestacions i protestes, on trobaven ressò els seus plantejaments», amplia. Ara bé, centra la seua denúncia mediàtica en el tractament desenvolupat pel rotatiu conservador valencià: «Hi posa totes les mentides, la tergiversació dels fets, les falses atribucions de proves als declarants, la policia i el mateix jutjat d'instrucció, al servei del seu objectiu d'exonerar els culpables i atacar la víctima».
El sociòleg qualifica l'actuació d'aquest diari com a «una operació de blanqueig de la violència d'extrema dreta». «Podem concloure que Las Provincias incompleix el respecte degut a la veritat o, almenys, a la veracitat, no investiga els fets, ni contrasta les dades amb totes les fonts que calguen. No diferencia amb claredat entre informació i opinió, no enfronta les diferents versions dels fets ni rectifica les informacions errònies», insisteix. I remata: «La recerca i l'anàlisi permeten afirmar, amb total rotunditat, que aquest diari fou el principal actor i executor de l'assassinat mediàtic —en un sentit figurat, òbviament— de Guillem Agulló».