Al capdavant de les Corts Valencianes, la ultradretana Llanós Massó ha esborrat l'herència en favor de la memòria democràtica, llegada durant l'etapa botànica. El parlament valencià s'havia compromès contra l'odi i la intolerància amb la creació dels premis Guillem Agulló, en homenatge al jove independentista i antifeixista assassinat per l'extrema dreta l'any 1993. La visió reaccionària de Vox, però, va provocar la supressió d'aquests guardons. Ho feren amb l'aquiescència del PP, atrapat per la formació ultradretana per prosseguir al capdavant de les institucions valencianes.
L'eliminació d'aquests guardons va despertar la curiositat de Consuelo Ordóñez, veu històrica del Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme (Covite) i germana de Gregorio Ordóñez, exregidor del PP basc, que fou massacrat per ETA. Resident a terres valencians arran de les amenaces del grup terrorista, l'activista va informar-se de l'assassinat d'Agulló i, fins i tot, va entrar en contacte amb l'entorn de la família Agulló. «El cas de Guillem Agulló compartia similituds amb altres assassinats per la ultradreta. Guillem ha estat víctima del terrorisme d'extrema dreta», expressa en conversa amb EL TEMPS.
Assabentada com una colla de nazis va segar la vida del jove antifeixista, va decidir incloure'l en el seu mapa del terror, on hi ha fitxes de víctimes d'ETA, el terrorisme d'estat i la ultradreta. «No hi ha altra cartografia així al conjunt d'Espanya. Ni el Ministeri d'Interior compta amb una base oficial tan detallada i fiable sobre les víctimes de terrorisme, siga d'ETA, d'extrema dreta o els GAL», reivindica. «És una feina que haurien d'haver-la impulsat les institucions», indica l'activista. Al mapa de Covite, però, no hi ha presència «d'afectats per la violència policial, tortures o altres violacions dels drets humans». «Només hi incloem les víctimes del terrorisme», puntualitza.
«No importava si no està reconegut oficialment com a víctima. Entrava dintre dels paràmetres per a considerar-lo víctima del terrorisme, perquè ho és de manera clara. Pel seu assassinat, va ser condemnat Pedro Cuevas. Ara bé, per a matar-lo, hi van actuar altres. En les accions terroristes, mai actua només un individu», reflexiona la veu per la memòria de les víctimes de «tots els terrorismes», com li agradava definir-ho. «Van vendre que era una baralla entre bandes, quan, en realitat, Guillem va ser víctima del terrorisme de l'extrema dreta», denuncia.
Ordoñez, de fet, observa similituds entre les amenaces que va patir al País Basc per denunciar l'activitat d'ETA amb l'assetjament i el calvari experimentat per la família Agulló, especialment durant els mesos del judici i els anys posteriors a l'assassinat del jove militant de Maulets. «Em sent representada en tot el calvari que va partir la família de Guillem, en les amenaces que van sofrir, en el boicot econòmic, amb el seu pare perdent el treball», expressa. La família no sols va haver de patir l'assassinat d'Agulló, sinó que fou víctima d'un ofegament econòmic.
«El patiment de la família de Guillem ja es va veure al judici. Va ser molt dolorós i, a més, veient com s'intentava vendre aquella acció terrorista com una simple baralla», incideix la germana de l'exdiputat del PP, al qual ETA va arrabassar-li la vida. «La història és molt similar a altres víctimes del terrorisme. En el meu cas, vaig haver d'exiliar-me a València. Al País Basc, no em volia ningú. No tenia treball com a procuradora, ni per part dels advocats amb simpatia i connexions amb el PP», compara. «Estic viva de miracle», destaca.
La veu de Covite troba coincidències «entre els diferents terrorismes». «Veig que la crueltat és la mateixa», identifica. La inclusió d'Agulló al mapa del terror no és sols una ampliació de la memòria de la seua figura i un clam contra l'odi feixista que va robar-li l'existència, sinó que és una pedra per a construir el camí cap a un reconeixement oficial com a víctima. «No ens quedarem amb aquesta acció», sosté sobre la lluita, perquè el record d'aquest jove militant de Maulets i contra el feixisme pervisca encara més al llarg dels anys.
«Contra tots els terrorismes»
Covite va néixer com una associació de víctimes del terrorisme que no sols acollia damnificats per la violència d'ETA. «Molta gent, especialment des de l'esquerra, m'ha estigmatitzat. S'ha de recordar que Covite va estar fundada per tres dones, les quals havíem estat víctimes de diferents terrorismes. Una havia estat del Batallón Vasco Español, una altra dels GAL i jo per part d'ETA», especifica. «Des del principi, doncs, hem defensat totes les víctimes del terrorisme», reivindica.
Aquesta sensibilitat per a ampliar el focus més enllà dels damnificats per les pistoles i les bombes d'ETA s'exemplifica als seus fils a X, l'antic Twitter. A la xarxa social del magnat Elon Musk, narra les històries de les diferents víctimes presents al mapa del terror de Covite. «El cordell que vaig fer sobre l'assassinat de Yolanda González [una militant comunista massacrada per l'extrema dreta] va tenir fins a dos milions de visualitzacions», exemplifica.
Impunitat, encara
Amb anys i anys de treball pels afectats «de tots els terroristes», la portaveu de Covite denuncia l'existència de «víctimes de primera i, fins i tot, de quinta». «La llei de víctimes del terrorisme és francament molt millorable i genera situacions que no són justes, ni adequades», critica, així com retrau l'actitud del PP i, singularment, de la presidenta madrilenya, la popular Isabel Díaz Ayuso, envers els damnificats per ETA. «Sempre ens hem de barallar amb les institucions. Governe qui governe», lamenta.
«La impunitat judicial sobre el terrorisme és allargada. Encara hi ha moltes víctimes d'ETA o dels GAL que esperen justícia», assenyala. No debades ressalta que «els últims assassinats d'ETA encara romanen impunes». «Aquesta impunitat també la pateixen moltes víctimes de l'extrema dreta», agrega. La família d'Agulló, per exemple, va veure com Cuevas va ser condemnat a setze anys de presó i, finalment, només en va complir quatre. Encara més, va presentar-se l'any 2007 amb la formació nazi Aliança Nacional i va estar involucrat en la trama feixista de l'operació Pánzer, de la qual va sortir indemne. Per a adobar-ho, la justícia va retornar-li el material neonazi que va confiscar-li la Guàrdia Civil a les beceroles d'aquesta causa judicial.