Llengua

Els deu compromisos amb el català d'OCB als candidats a les espanyoles

L'Obra Cultural Balear reclama garanties per utilitzar el català davant les institucions de l'Estat, la justícia, la policia estatal i els serveis públics. El decàleg inclou l'oficialitat europea, la presència de la llengua en les plataformes digitals i la protecció dels drets lingüístics dels consumidors. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L'Obra Cultural Balear (OCB) ha entrat en el debat electoral amb deu compromisos que reclama als partits polítics davant les eleccions estatals del 29 de novembre. L'entitat, presidida per Antoni Llabrés, exigeix que el reconeixement del plurilingüisme de l'Estat espanyol es tradueixi en drets efectius per als catalanoparlants i no quedi reduït a una declaració de principis. Les propostes inclouen des de l'oficialitat del català a la Unió Europea fins a la possibilitat de ser atès en aquesta llengua als jutjats, les dependències policials, els serveis públics i les empreses de sectors regulats per l'Estat.

La iniciativa s'emmarca en el balanç crític que l'OCB ha fet de la política lingüística del Govern de Marga Prohens, una legislatura que Antoni Llabrés ha qualificat de «quadrienni negre». No debades, han censurat les mesures que considera regressives, especialment en educació i funció pública, i per la manca de polítiques actives de normalització lingüística. Amb la convocatòria electoral, l'organització trasllada les seves reivindicacions a l'àmbit estatal i reclama als futurs representants de les Illes Balears compromisos legislatius, pressupostaris i administratius concrets. L'OCB ha fet arribar el decàleg al PP, al PSIB-PSOE i a Ara Més-Front Ampli, i també als seus respectius caps de llista al Congrés: José Vicente Marí Bosó, Francina Armengol i Carme Gomila.

De l'oficialitat europea al funcionament de les institucions

El primer compromís consisteix a continuar impulsant el reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea. L'OCB reclama mantenir les iniciatives diplomàtiques i polítiques necessàries per aconseguir aquesta oficialitat, que requereix la unanimitat dels estats membres al Consell de la UE. El Govern espanyol ha promogut durant aquesta legislatura el reconeixement europeu del català, el basc i el gallec, però l'oficialitat continua pendent. Per a l'OCB, la realitat plurilingüe de l'Estat també hauria de tenir una projecció institucional comunitària.

Reclama mantenir les iniciatives diplomàtiques i polítiques necessàries per aconseguir l'oficialitat del català

Una segona exigència afecta les institucions centrals. L'entitat proposa reformar el Reglament del Senat perquè el català es pugui utilitzar en totes les activitats parlamentàries, com ja és possible al Congrés arran de la reforma del setembre del 2023. La reivindicació s'estén al Tribunal Constitucional, el Consell d'Estat, el Tribunal de Comptes i el Defensor del Poble. Aquestes demandes incideixen en els límits de l'actual sistema lingüístic espanyol. La Constitució estableix el castellà com a llengua oficial de l'Estat i reconeix l'oficialitat de les altres llengües als territoris respectius, d'acord amb els seus estatuts. La distribució territorial condiciona l'ús del català davant les institucions estatals.

El dret de parlar la llengua pròpia davant l'Estat

Una de les qüestions centrals del decàleg és garantir que qualsevol ciutadà pugui dirigir-se en català a l'Administració General de l'Estat i rebre atenció en aquesta llengua, presencialment, per telèfon o per mitjans electrònics. L'entitat reclama que aquesta garantia s'apliqui als ministeris, organismes autònoms, ens públics i serveis estatals presents a les Illes Balears. Per fer-la efectiva, considera necessari que els empleats públics disposin de capacitació lingüística suficient.

El mateix principi inspira les demandes relatives a l'administració de justícia. L'organització reclama mesures legislatives, de personal i de formació perquè els ciutadans puguin utilitzar el català davant els jutjats i tribunals sense patir perjudicis ni dilacions. També proposa que el coneixement de les llengües oficials dels territoris on exerceixen formi part de la capacitació dels jutges, fiscals i funcionaris.

Antoni Llabrés, president d'Obra Cultural Balear, demana que qualsevol ciutadà pugui dirigir-se en català a l'Administració General de l'Estat en català| Miquel Payeras

El decàleg incorpora igualment la necessitat de fer efectiu el dret d'opció lingüística davant òrgans jurisdiccionals situats fora de les Illes Balears, en relació amb les garanties introduïdes per la Llei orgànica del dret de defensa. Les forces i cossos de seguretat de l'Estat constitueixen un altre àmbit d'actuació. L'entitat demana que la ciutadania pugui exercir els drets lingüístics davant la policia espanyola i la Guàrdia Civil, i que el personal destinat a territoris amb llengua oficial pròpia disposi de la formació necessària.

Jugar a les pantalles digitals

La presència del català en l'àmbit audiovisual i digital ocupa un altre bloc destacat. L'OCB exigeix que les televisions, ràdios i plataformes audiovisuals garanteixin una oferta suficient de continguts en aquesta llengua, especialment en les produccions infantils i juvenils, les sèries, el cinema i els serveis de reproducció en línia.

L'entitat considera que les polítiques estatals no s'haurien de limitar a establir quotes mínimes, sinó que haurien de contribuir a ampliar la disponibilitat real de continguts en català. També reclama eliminar les barreres administratives, tècniques i reguladores que dificulten la reciprocitat dels mitjans audiovisuals públics dels territoris de parla catalana. La proposta pretén que els residents a les Balears puguin accedir amb normalitat als continguts produïts a Catalunya i al País Valencià, i viceversa.

Proposa que els web, les apps, els formularis electrònics, els sistemes de tramitació i els assistents virtuals de l'administració estatal estiguin en català

La digitalització administrativa constitueix una altra prioritat. L'OCB proposa que els portals web, les aplicacions mòbils, els formularis electrònics, els sistemes de tramitació i els assistents virtuals de l'administració estatal estiguin disponibles en català als territoris on és oficial. Les dues darreres propostes se centren en els consumidors i els serveis públics gestionats per empreses privades.

Així mateix, sol·licita una modificació de la normativa estatal perquè els ciutadans puguin rebre en català contractes, factures, instruccions i serveis d'atenció al client en sectors com les telecomunicacions, l'energia, els transports, les assegurances o els serveis financers. Les seves peticions es complementen amb la incorporació de clàusules lingüístiques als contractes, concessions, subvencions i serveis públics estatals, de manera que les empreses concessionàries garanteixin els mateixos drets que l'administració responsable.

Incorporar nous parlants

Una de les principals preocupacions de l'OCB és el creixement demogràfic de les Illes Balears i les seves conseqüències sociolingüístiques. Antoni Llabrés reclama polítiques d'acollida que ofereixin a les persones nouvingudes oportunitats reals per aprendre català i incorporar-lo a les relacions socials i laborals. Defensa que aquestes mesures han d'anar més enllà de l'oferta de cursos i incloure recursos accessibles, programes de formació i polítiques actives d'integració lingüística.

L'entitat subratlla que la continuïtat de l'ús social del català depèn tant de la transmissió familiar com de la incorporació de nous parlants. En una societat marcada per la mobilitat residencial, la immigració i el pes del sector turístic, les oportunitats d'aprendre i utilitzar la llengua estan condicionades per les circumstàncies socials i laborals. I, en conseqüència, l'OCB considera que les administracions han de facilitar-ne l'aprenentatge i garantir espais d'ús efectiu en la vida quotidiana

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.