La presidenta del Congrés, líder del PSOE balear i novament cap de llista a les properes eleccions a la Cambra baixa espanyola, Francina Armengol, considera que Pedro Sánchez és «la llum i el far de tot el progressisme a nivell europeu». Així ho va dir en l’acte organitzat pel seu partit per llançar-la a la campanya electoral.
Per a Armengol el PSOE de Sánchez és l’única assegurança davant un «moment complex, tant nivell internacional com nacional i d’aquesta comunitat autònoma», perquè és «l’esperança per fer front als atacs que pateix la democràcia i per defensar els drets socials que s’han assolit amb molts d’esforços, i que ara es posen en qüestió des de la dreta i la ultradreta», va dir, segons recull la pàgina web del PSIB-PSOE.
Contrasten els actuals hiperbòlics elogis a Sánchez amb la valoració que en feia quan portava poc més d’un any a la presidència del Govern de les Illes -va ser investida el 30 de juny de 2015- i el seu partit espanyol estava immers en una agra disputa interna. En aquells moments el PSOE federal estava dividit en dues parts, els partidaris de Sánchez -elegit per al càrrec orgànic el 2014- que defensaven una oposició al PP absoluta, sense encletxes i, per tant, li negaven -el famós «no és no»- a Mariano Rajoy les abstencions necessàries perquè fos investit com a nou president del Govern, encara que fos a costa de fer entrar el país en una crisi política mai no vista; i per l’altra, els més possibilistes i pactistes que estaven per permetre la investidura de Rajoy.
S’imposaren aquest últims i Rajoy fou investit el 29 d’octubre de 2016 gràcies a l’abstenció de 68 dels 85 diputats socialistes. Però no amb el vot de Sánchez que dimití de diputat i secretari general abans, el 2 d’octubre -un any i tres mesos després d’haver estat elegit, el juliol de 2014-, per no haver de votar la investidura del cap del PP, però alhora advertia que no renunciava en absolut al poder orgànic i anunciava que es presentaria de bell de nou a l’elecció a la secretaria general. D’aquesta manera aquella disputa inicial per permetre o no la investidura del conservador es va convertir en una guerra brutal, oberta, en el si del PSOE entre Sánchez i el seu grup per una banda i Susana Díaz i els seus partidaris per l’altra. Varen ser uns mesos de màxima tensió interna -entre octubre de 2016 i maig de 2017- i no faltaren els que veien la possibilitat certa que, segons com anàs el procés, el partit es pogués rompre.
En aquell parèntesi d’incertesa sobre el futur del PSOE federal, la líder del socialisme balear i presidenta del Govern d’ençà el 30 de juny de 2015, desconfiava molt, moltíssim de Pedro Sánchez. No és només que no li donàs suport, és que el veia com un perill per al PSOE. De fet, arribà a dir, en una conversa informal amb aquesta revista, no sotmesa a cap reserva de publicació, que «en Pedro és capaç de carregar-se el partit perquè només pensa en ell».
Una dècada després el considera «llum» i «far» per al progressisme continental. Què ha canviat? Tot i molt.
L’actitud d’Armengol cap a Sánchez va anar canviant progressivament així com s’estrenyia la seva relació política amb José Luis Ábalos, ministre de Foment entre 2018 i 2020 i de Transports entre 2020 i 2021, així com secretari d’organització federal de 2017 i 2021. El ministre es desplaçà a Palma entre 2018 i 2021 en reiterades ocasions, tant en visites oficials com privades. En aquells moments era, per així dir-ho, l’home que tenia les claus del paradís socialista a Madrid. Ningú que volgués tenir bo amb la direcció central podia no estar bé amb Ábalos. O dit d’una altra manera: per poder tenir bona relació amb Sánchez i la seva cort era imprescindible en aquell temps passar per Ábalos.
Durant la pandèmia, com és prou conegut, el Govern d’Armengol contractà mascaretes per valor de 3,7 milions a la trama socialista del famós Koldo i d’Ábalos, un material que mai no es va emprar.
Després de la pandèmia, i quan Ábalos ja havia caigut en desgràcia judicial i política, Armengol tenia una relació amb Sánchez prou bona que contrastava fort ferm amb la desconfiança que inicialment havia tengut respecte al madrileny.
El maig de 2023 la d’Inca veié com els resultats electorals al Parlament balear la deixaren immediatament després sense la presidència del Govern, com així va ser quan la substituí la líder del PP, Marga Prohens, i s’enfrontava a un difícil paper, el de fer de cap opositora al nou executiu conservador després d’haver estat vuit anys presidenta, a més d’altres quatre passat al capdavant del Consell de Mallorca. No pareixia gaire engrescador.
Just després de la derrota Sánchez la va fer -el 2 de juny- cap de llista al Congrés a les eleccions que convocà l’endemà dels comicis locals i autonòmics.
Deu anys després que consideràs «en Pedro» com a un seriós risc per al PSOE el considera, ara, «la llum i el far del progressisme europeu».