Llengua

AINA, o com superar la pantalla de la supervivència digital de la llengua

Amb el convenciment que la supervivència del català es juga a l'univers digital, el vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Puigneró, ha impulsat el projecte AINA, on s'intenta aconseguir que els assistents de veu dels aparells tecnològics parlen l'idioma propi. Un projecte que va presentar aquest dijous a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València en un acte organitzat per EL TEMPS i Acció Cultual del País Valencià. Conduït per la periodista Emma Tomàs, va comptar amb una taula rodona conformada per figures implicades en la promoció lingüística a l'entorn digital com ara Rosa Agost, Fran Grimaldo i José Ignacio Pastor.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El català està en una situació d'emergència lingüística. En els últims darrers anys, segons va advertir Plataforma per la Llengua, la llengua pròpia del País Valencià, Catalunya, les Illes Balears o la Catalunya Nord ha perdut mig milió de parlants i, encara més preocupant, solament l'usen el 32% dels habitants que saben emprar-lo. Tot i que les realitats lingüístiques de cada territori del domini idiomàtic català són diferents, la situació actual de la llengua està farcida de llums roges. I més quan els espais d'oci i socialització de les noves fornades, localitzats sovint a les contrades digitals, estan dominats pel castellà.

Amb la intenció d'aconseguir una penetració més important del català al món digital, d'obtenir que els aparells electrònics i els seus dispositius de veu parlen la llengua del país, el vicepresident de la Generalitat de Catalunya i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, ha impulsat el projecte AINA, que ha superat totes les expectatives de participació de les diferents persones per enregistrar la seua veu i poder comptar en un futur no gaire llunyà amb un assistent de veu en l'idioma propi. Una actuació estratègica que fou presentada aquest dijous a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València en un acte organitzat pel setmanari EL TEMPS i Acció Cultural del País Valencià.

«AINA és un element de lluita per la supervivència i la competitivitat de la nostra llengua al món digital, dintre dels paràmetres de la intel·ligència artificial», va destacar de manera introductòria la periodista Emma Tomàs, qui va presentar un esdeveniment que va arrancar amb un vídeo on es reivindicaven «totes les veus» i «tots els accents del català», i amb una cançó interpretada per l'artista valencià Àlex Blat, vocalista i guitarra del grup Tardor. «El meu accent apitxat estarà present en els assistents de veu», va ressaltar David Oliver, membre de la junta directiva d'Acció Cultural del País Valencià, qui exercia d'amfitrió junt amb l'editor i activista cultural Eliseu Climent.

L'editor del setmanari EL TEMPS i activista cultural, Eliseu Climent, durant la seua intervenció a l'acte| Miguel Lorenzo 

En una sala plena de gom a gom, Climent va explicar el perquè de la denominació del projecte: «S'ha batejat d'aquesta manera per Aina Moll, que era una de les quatre persones que integraven aquella conselleria de Cultura dels anys vuitanta de la Generalitat de Catalunya». «Estava conformada per quatre persones, com ara Max Cahner, el valencià Miquel Vilar, Albert Manent i la mallorquina Aina Moll, que era responsable de Política Lingüística. Aina era filla de Francesc de Borja Moll, coordinador junt amb Antoni Maria Alcover del Diccionari Català-Valencià-Balear», va narrar, per assenyalar la relació d'Aina Moll amb València: «Estava vinculada amb Manuel Sanchis Guarner». «Em sembla una gran decisió fer aquest xicotet homenatge a aquelles quatre persones, les quals eren tota la conselleria. Ens van permetre salvar els mots, evitar que quedaren marginats. Per això, és tan important tirar endavant aquest projecte», va remarcar davant una audiència integrada pel president de les Corts Valencianes, Enric Morera; el mateix vicepresident català Puigneró; l'exeurodiputat de Compromís Jordi Sebastià; la parlamentària valencianista Mònica Álvaro. El conseller d'Economia Sostenible, Rafael Climent, va acudir-hi poc després.

La importància dels diferents dialectes del català, dels seus diferents accents, especialment d'aquells provinents del País Valencià, va reivindicar-se amb un vídeo on es viatjava de nord a sud del territori, d'oest a est mitjançant les intervencions de representants d'Acció Cultural del País Valencià, l'Associació Cívica per la Llengua El Tempir, Intersindical Valenciana, l'Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc o la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià. «Al projecte AINA, tots els dialectes són i seran benvinguts», va afirmar el vicepresident Puigneró, qui va expressar: «Necessitem la participació de tots vosaltres per al projecte AINA». «Qui ha parlat al nostre mòbil i no l'ha entès perquè no compta amb un assistent de veu en català?», va preguntar abans d'emetre's un vídeo que retratava aquesta situació de manera còmica, amb actors del popular programa de televisió d'humor de TV3, «Polònia».

Toni Gisbert (ACPV), Eliseu Climent, el vicepresident català Jordi Puigneró i el president de les Corts Valencianes, Enric Morera| Miguel Lorenzo

«Deia Joan Fuster al seu llibre Consells, proverbis i insolències que la llengua no ens la regala ningú i que hem de guanyar-la cada dia. I, per tant, sense el vostre parlar, sense el nostre, sense el valencià, el vostre català, el projecte AINA estaria incomplet. Un projecte que, de fet, ens ha de permetre guanyar la llengua. La digitalització ho està canviant tot. La forma com ens comuniquem, com ens divertim, com ens eduquem, com produïm, com estudiem, s'està modificant. I és fàcil comprovar-ho amb quatre o cinc preguntes», va afirmar el dirigent de Junts per Catalunya, que va preguntar al públic: «Qui del públic no té cap mòbil? Qui en té dos?». «Veiem que hi ha més gent que té dos mòbils que no cap. Sabeu quantes hores ens passem davant de la pantalla? Cinc hores al dia de mitjana. Els joves se'n passen set. I durant aquest temps, estem consumint aplicacions i continguts que no parlen el nostre idioma. Això és molt de temps», va subratllar.

L'elevada consulta d'aplicacions i continguts a la xarxa, així com els canvis d'hàbits de consum al món digital, converteixen aquest camp en estratègic per a la supervivència de la llengua. «Aquest escenari té una influència majúscula, i més pel que fa a les noves generacions. S'està produint un canvi global i qualsevol pretensió de tornar al passat seria infructuosa. Els nostres joves ja no miren la televisió. La BBC, com ara TV3, gaudeix d'un gran problema amb la gent jove. Tanmateix, hi ha una diferència entre la BBC i TV3: allí canvien de plataforma, però no de llengua», va cartografiar, per destacar efemèrides absolutament fonamentals per a la digitalització de la llengua, com ara la creació de la Viquipèdia en català i el domini .cat. «Per primera vegada en el món, es reconeixia un territori que aglutina una comunitat lingüística», va remarcar el dirigent governamental català.

Espai de prova del projecte AINA| Miguel Lorenzo

«AINA és intel·ligència artificial perquè les màquines, els aparells i els assistents de veu d'aquestes entenguin i parlin el català. Que no és AINA? No és una ferramenta per adoctrinar les màquines, com deia un diari de Madrid», va insistir amb un toc d'humor, per avisar: «Una llengua ha de ser útil. Si una llengua no és útil, si només l'escoltem a casa i està present a les aules, està condemnada. Hem de fer perquè els nostres fills, perquè els nostres joves, observen que és una llengua útil, que no és únicament per emprar-la a l'àmbit familiar i en cercles reduïts». «Estem en emergència climàtica, però també en emergència lingüística. L'emergència climàtica compta amb molts defensors arreu del món, com ara jo mateix, però en la defensa de l'emergència lingüística del català, només estem nosaltres», va proclamar, per reivindicar tots els accents, els lèxics singulars de cada comarca, com ara el Camp de Túria, l'Horta, el Maestrat o el Baix Vinalopó.

Actuació del vocalista i guitarra de Tardor, Àlex Blat, durant l'esdeveniment de presentació del projecte AINA| Miguel Lorenzo

El projecte AINA, que ha superat de llarg les previsions d'enregistraments, tot i que «es necessiten més veus i accents que no siguin de Catalunya», estarà en codi obert per facilitar, segons el vicepresident català, que «les empreses ho puguin incorporar gratis». «Així evitem que es pugui argumentar que la seva inclusió comporta costos. I, d'aquesta manera, si una empresa no vol posar-la, sabrem que té altres motius, els quals no seran econòmics, sinó polítics. I si és per motius polítics, doncs hi ha la força del consumidor, que pot ser determinant», va incorporar, per rematar: «Som com som, perquè vivim, ens expressem, estimen o treballem en català. La nostra llengua és la nostra veu».

L'aplaudiment enèrgic a la intervenció de Puigneró va precedir la darrera cançó d'Àlex Blat, qui va interpretar una versió d'Ovidi Montllor, i l'inici d'una conversa sobre la digitalització del català entre Fran Grimaldo, de l'Associació Catalana d'Intel·ligència Artificial; Rosa Agost, professora de Traducció de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana, integrant de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, i la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació; i José Ignacio Pastor, president de l'Associació Ciutadania i Comunicació (ACICOM). «El català necessita millorar la seua situació, però tenim els mecanismes tecnològics i la voluntat per fer-ho. Estem en el bon camí i hi ha moviment», va expressar Grimaldo.

Taula rodona amb la moderadora Emma Tomàs i els experts José Ignacio Pastor, Rosa Agost i Fran Grimaldo| Miguel Lorenzo 

«La situació de la llengua depèn del context, de si parlem un dialecte o un altre, o d'una comunitat o d'una altra, d'un grup d'edat determinat. Les societats no són tan homogènies com pensem», va intervenir Agost, qui va recordar com moltes famílies «van perdre la llengua i generacions després l'han recuperada»: «L'interessant és fomentar la consciència lingüística. Esmerçar esforços per millorar les actituds». «Hi ha molts adjectius per definir la situació de la nostra llengua: complicada, complexa, delicada, difícil, fotuda. Però cal cridar i tirar endavant. La clau de volta, aquella que obri el pany del futur de la llengua, és el jovent», va agregar Pastor.

L'AINA va ser definida pels ponents «com a una idea fantàstica». «És molt encertada, i m'agrada aquesta visió de mirar-nos als ulls uns als altres», va puntualitzar Agost, per destacar el valor de la diversitat. «Forma part de les iniciatives que hem de fer, perquè en un món on estem en lluita amb el temps, les activitats que ludifiquen, que ens ho permeten passar-ho d'allò més bé, són les exitoses», va complementar Grimaldo. Des d'ACICOM, Pastor va agregar elogis: «És una eina preciosa. L'oralitat és fonamental, i més perquè ajuda a la inclusió dintre del món digital». «És una eina de construcció col·lectiva, d'escoltar els diversos parlars, les nostres veus», va incidir.

De la felicitat perquè l'assistent del cotxe Tesla parlava català va passar-se en aquest debat a la necessitat, d'acord amb la membre de l'AVL, de posar «ànima a les màquines». «L'estem posant, l'estem posant», va assegurar Grimaldo. «La llengua digital és present, està a girar la cantonada», va assenyalar Agost. «La llengua digital és present, però també futur», va coincidir Pastor, qui va fer referència a l'espai que hi ha al camp dels videojocs. «La digitalització de la llengua és totalment present. A la Xina, gràcies al dispositiu digital, m'entenien en valencià», va clausurar Grimaldo, acompanyat poc després de la cançó d'Àlex Blat «Digne de recordar». Com també és digna la batalla lliurada per la supervivència de la llengua i la seua inclusió amb plena normalització als nous espais de l'accelerada revolució digital.

El saló d'acte de l'Octubre va omplir-se de gom a gom per ser testimoni de la presentació del projecte AINA a la capital del País Valencià|Miguel Lorenzo

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.