La cap de llista de la candidatura d’Ara Més-Front Ampli al Congrés, Carme Gomila, va ser elegida en assemblea de la formació sobiranista mallorquina el passat divendres a vespre. Gomila és presidenta d’ERC a les Illes, una de les formacions que fan part de Més per Mallorca, si bé —igual que el PSM i la resta—, estan en situació d’hibernació. Els sobiranistes mallorquins són la força més important d’Ara Més, la coalició estable per concórrer a les eleccions espanyoles que mantenen amb Ara Eivissa i Més per Menorca d’Ara Més.
Pel pes de Mallorca, el cap de llista al Congrés se suposava que sortiria d’aquest partit, com va passar el 2023. Però enguany no ha estat així. Carme Gomila ha substituït Vicenç Vidal, el qual va renunciar a ser candidat dies després d'haver anunciat que es presentaria per ser elegit per l’assemblea. La marxa voluntària dissimula el que fou una defenestració del fins ara diputat al Congrés, el primer que va aconseguir el sobiranisme illenc.
A banda, aquest passat diumenge s’anunciava sorprenentment que Podem no es presentarà a les Illes sinó que sumarà —sense, estrictament, fer coalició— a la llista electoral pactada per Ara Més i el Front Ampli. La líder morada, Lucía Muñoz, actual regidora de l’Ajuntament de Palma, ocuparà el lloc número 3 de la llista, òbviament sense cap possibilitat de resultar elegida. El divendres anterior havia comunicat que seria la cap de la candidatura en solitari de Podem.
Com s’expliquen tants de canvis sobtats, que ningú esperava fa només uns pocs dies? A la negociació inicial d’Ara Més per fer l’aliança amb el Front i Podem, Carme Gomila hi va tenir un alt protagonisme. Les converses es complicaren i quan ja s’anava contra el rellotge, l’acord pareixia difícil d’assolir. Vidal també hi participà, però el paper de Gomila pareix que va ser prou més intens o, almenys, així ho han reflectit informacions posteriors de la premsa local.
Així i tot Vidal, tot d’una després de pactar-se la coalició amb Front Ampli —que reservava el cap de llista per a Ara Més—, el dia 15 d’octubre, es va postular com a candidat a ocupar de bell de nou el número u de la candidatura al Congrés, tal i com ho va fer el 2023. De portes cap a fora, pareixia segur que repetiria com a cap de llista. No debades, Vidal ha ocupat l’escó des del 2023 i durant aquests anys no emergí en públic cap queixa ni crítica interna per com actuava. A més, tenia prou pes polític. Era membre de la comissió executiva de Més per Mallorca i havia ocupat importants càrrecs institucional que li atorgaven prou experiència: va ser conseller de Medi Ambient del Govern balear entre 2015 i 2019 i des de 2019 a 2023 senador en representació del Parlament balear.
No existia cap queixa pública sobre la seva actuació, però tampoc això vol dir que tothom estigués del tot d’acord amb el seu paper polític, en especial amb un fet concret que es va esdevenir el juny de 2025. Aquest fou l’únic element de dissonància conegut entre les diverses parts d’Ara Més: quan Més per Menorca aprovà —per àmplia majoria de la seva assemblea— que Vidal sortís del grup parlamentari de Sumar al Congrés. Inicialment, la direcció de Més per Mallorca també hi estava a favor, de la sortida. Tanmateix, la decisió no va arribar al quòrum necessari quan fou votada. La votació es va ajornar fins a la tardor, quan va guanyar l’opció de mantenir-se dins del grup de Sumar.
Des del principi, Vidal fou contrari a les tesis de la sortida, que foren les que s’imposaren a Menorca. Finalment, però, com que el pes de Mallorca dins Ara Més és molt superior al de Menorca, Vidal, com volia, seguí dins del grup parlamentari de Sumar. El dia 19 d’octubre Vidal informava a la direcció que es presentaria com a candidat a repetir de candidat número u al Congrés. Havia de ser la comissió executiva la que ho proposàs a l’assemblea. I abans, la direcció conjunta d’Ara Més havia de valorar els noms. I fou aquí quan saltà la —relativa— sorpresa. Més per Menorca plantejà la necessitat de «canviar de cara». I una part de la direcció mallorquina hi estigué a favor. El nom de Carme Gomila, que s’havia manejat com a potencial substituta, va emergir.
Aleshores Vidal, veient que la direcció del seu partit no li faria costat, o no del tot almenys, anuncià que retirava la seva proposta de repetir com a cap de llista i, el que és més significatiu, que abandonava la direcció del partit sobiranista. A l’assemblea de divendres passat de Més per Mallorca, Carme Gomila va obtenir més del 22% de vots en contra i això a pesar que la direcció havia manifestat el seu exprés desig que hi hagués la màxima unitat, per evitar, justament, la imatge de certa crisi o divergència interna que s'ha donat.
I per si mancava quelcom, quant a novetats, acte seguit de l’elecció de Gomila Ara Més i Podem es posaven en contacte per tornar negociar no una coalició sinó la retirada fàctica de la candidatura morada en solitari. El diumenge s’anunciava l’acord: Podem desistia de competir amb Més-Front perquè, segons explicava a X la seva cap Lucía Muñoz, «vam pactar amb ERC, el partit de Rufián, cooperar i no competir. Aquesta col·laboració és realitat a ca nostra». Relació causa-efecte entre l’elecció de Gomila com a cap de llista i la decisió de Podem? Doncs tot així ho indica, segons reconeix Muñoz.
Sense competència en el mateix àmbit, Gomila té per endavant una gairebé segura elecció com a diputada al Congrés. L’única manera que no assolís l’escó seria que patís un daltabaix en relació a la distribució del vot de 2023, quan el PP va obtenir el 35,6% dels sufragis i 3 diputats, el PSOE el 30,1% i altres 3, Més-Sumar el 16,6% i un escó i Vox el 15,2% i l’últim representant que s’elegia. Tenint en compte les diferències entre les quatre candidatures d’aleshores, perquè ara Més-Front es quedàs sense l’escó hauria de sofrir una gran baixada combinada amb un increment prou gran de la ultradreta o, en el seu defecte, que el PSOE creixés moltíssim a la seva costa.