17-A

Atemptats de Catalunya, una investigació judicial qüestionada

Aquest dilluns es compleix el tercer aniversari dels dramàtics atemptats a Barcelona i Cambrils (Baix Camp) del 17 d’agost de l’any 2017. Un recordatori, però, que ha estat marcat pel malestar de nombroses víctimes amb la instrucció judicial de l’Audiència Nacional, la qual consideren incompleta. Des de l'Associació 11-M d'Afectats pel Terrorisme, de fet, es demana processar als acusats no només pels delictes de terrorisme, sinó també pels assassinats. «Encara hi queden molts dubtes. Cal una investigació fins al final», demana Roberto Manrique, víctima de l’atemptat d’ETA al supermercat Hipercor l’any 1987 i assessor de la Unitat d'Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme, la qual treball amb l’anterior entitat mencionada de víctimes de l’11-M.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El sol abrasador de primera hora de la vesprada no havia evitat la concentració de turistes. Malgrat que el rellotge encara marcava les cinc menys deu de la tarda, les Rambles de Barcelona conservaven el bullici de les hores puntes. Els visitants observaven amb admiració la bellesa monumental que rodeja l'artèria turística de la ciutat, així com els habitants de la capital catalana evitaven sortir al carrer fins que el calor amainara.

Aquesta estampa tradicional de l'estiu prompte es trencaria a causa del fanatisme religiós el 17 d'agost de 2017. Una furgoneta conduïda per un extremista gihadista irrompria amb l'objectiu d'efectuar un atropellament massiu com els viscuts mesos enrere a França i Alemanya. El vehicle recorreria 550 metres fins a aturar-se al Mosaic del Pla de l'Os de Joan Miró. L'atac va provocar la mort de 14 persones, entre elles dos nens de tres i set anys, i va ferir-ne 126. La Diagonal, amb la fugida d'un cotxe comandant per un presumpte terrorista, i Cambrils (Baix Camps), amb una lògica similar a les Rambles de Barcelona, van ser escenaris de les accions dels gihadistes radicals. En total, van perdre la vida 16 persones i 170 van resultar-ne ferides durant aquelles jornades tràgiques a Catalunya.

Tres anys més tard d'aquella massacre, però, diverses víctimes, com ara les representades legalment per l'Associació 11-M d'Afectats pel Terrorisme i assistides per la Unitat d'Atenció i Valoració d'Afectats pel Terrorisme, estan profundament indignades amb la investigació judicial de l'Audiència Nacional. El tribunal espanyol va tancar la instrucció a principis d'enguany acusant els tres gihadistes supervivents per terrorisme, però no per assassinat, tal com exigien gran part dels afectats per aquells atemptats. Tant el magistrat instructor com la Fiscalia havien descartat la participació directa en l'atac terrorista de Mohamed Houli Chemlal, l'únic gihadista que va sobreviure a l'explosió que va produir-se en Alcanar (Montsià) abans de l'atemptat; Driss Oukabir, qui presumptament va ser l'encarregat de llogar les furgonetes; i Said Ben Iazza, qui suposadament va deixar la seua documentació per comprar el material explosiu. La Fiscalia, d'acord amb la informació avançada pel diari El País, demana entre 8 i 41 anys de presó per als processats pels suposats delictes d'organització terrorista, tinença i elaboració d'explosius, així com per conspiració per fer estralls.

Segons la investigació, hi havien vuit cares més darrere d'aquells assassinats que van commocionar el planeta, entre els quals destacaven Younes Abouyaaqoub i Mohamed Hichamy. Si el primer fou l'encarregat de l'atropellament massiu a les Rambles de Barcelona, el segon va encapçalar l'atac a Cambrils. En aquella acció gihadista, també hi van col·laborar Hussein Abouyaaqoub, Saïd Aalla i Moussa Oukabir Omar Hichamy. La cèl·lula presumptament criminal es completava amb Youssef Aalla, qui va encarregar-se de la fabricació d'explosius i va morir a l'explosió inesperada d'Alcanar, i Abdlbaki Es-Satty, imam de Ripoll (Ripollès), suposat confident del Centre Nacional d'Intel·ligència i teòric líder del nucli terrorista. Tots aquests radicals islamistes van morir durant els preparatius dels atemptats o en la realització d'aquests.

La instrucció, al seu torn, va finalitzar sense que el jutge encarregat de dirigir la recerca atenguera les peticions de l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas, representant legal de Javier Martínez, el pare del xiquet assassinat durant l'atropellament a les Rambles de Barcelona. El lletrat va reclamar que la investigació determinara la relació que hauria pogut mantenir el cervell dels atemptats a Catalunya, qui ostentava un ampli historial delictiu que incloïa lesions i activitats de narcotràfic, amb els serveis secrets espanyols. No debades, i segons van publicar diversos mitjans de comunicació, la intel·ligència espanyola havia admès els seus contactes amb Es-Satty com a talp. L'instructor, però, va rebutjar les sol·licituds d'Alonso-Cuevillas argumentant que constituïen «una veritable cascada de noves diligències sobre la base, absolutament òrfena de suport, d'una teoria conspirativa».

Roberto Manrique, assessor de la Unitat d'Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme| Cedida a EL TEMPS

«Hem plantejat recursos a la decisió de l'Audiència Nacional. El nostre objectiu és que almenys dos dels processats, com ara Driss Oukabir i Mohamed Houli Chemlal, responguen pels assassinats terroristes», va afirmar Eulogio Paz, president de l'Associació 11-M Afectats pel Terrorisme, quan va publicar-se la interlocutòria del jutge instructor, qui apuntava: «La posició de la Fiscalia i del mateix magistrat de deixar fora els delictes d'assassinat, lesions i danys constitueix un gravíssim error que no arribem a entendre».«La instrucció compta, malgrat haver-hi finalitzat, amb molts dubtes. Encara hi ha diverses qüestions a resoldre», complementa en declaracions a aquest setmanari Roberto Manrique, assessor de la Unitat d'Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme. «Les 73 víctimes a les quals representem van sentir-se profundament decebudes amb el resultat de la investigació realitzada a l'Audiència Nacional. Rebutgem taxativament els plantejaments jurídics que han sostingut el jutge i la fiscalia durant bona part del procediment judicial», subratlla.

Com a lluitador pels drets de les víctimes de terrorisme arran de la seua tràgica experiència com a afectat per l'atemptat criminal d'ETA al supermercat Hipercor de Barcelona l'any 1987, Manrique retrau que «la investigació ha sigut poc acurada». «És inconcebible que en les interlocutòries ens trobem amb noms canviats de les víctimes dels atemptats de Barcelona i de Cambrils, és a dir, que els citen en atacs terroristes en els quals no hi eren presents perquè el seu atemptat va ser en una data diferent», denuncia. I demana: «Les víctimes necessiten que s'investigue fins al final. No es tracta de cap teoria de la conspiració, sinó d'aclarir quina relació tenia el suposat cervell dels atemptats amb els serveis secrets. Si aquest terrorista va actuar com a confident i, en un determinat moment, va actuar a l'esquena de la intel·ligència espanyola, cal saber-ho. No debades, caldria depurar les responsabilitats pertinents en cas que fos així. S'ha d'investigar per poder resoldre aquesta incògnita». 

«Els investigadors no han acabat la seua feina. L'estat hauria d'haver-hi buscat les víctimes per atendre-les i atorgar assistència en tots els àmbits que ho necessiten. Arran d'aquesta desatenció, hem hagut de ser nosaltres, amb el suport de la Diputació, l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat en breus etapes diferents, els encarregats de buscar i contactar amb les víctimes. Cal recordar que si no et persones al procediment, tot i ser víctima, pots quedar-te sense conèixer si les indemnitzacions son superiors a les que demana Fiscalia», incorpora. I agrega: «De fet, la nostra lluita perquè es jutge als processats pels delictes d'assassinats i no només per terrorisme, tinença i fabricació d'explosius, entre altres, té a veure amb aquesta qüestió, és a dir, per reparar econòmicament les víctimes dels atemptats. Com que els considerats com a responsables directes estan morts, no els hi pots acusar. Aquest fet comporta que les víctimes d'aquests atacs es queden sense les seues corresponents indemnitzacions, les quals per insolvència dels terroristes hauria de abonar l’Estat. Es tracta d'una pràctica que va evidenciar-se en diversos atemptats terroristes d'ETA. Només percebien aquesta indemnització de l'Estat a través de sentència judicial aquells afectats amb els responsables vius».

«Menyspreu a les víctimes»

Al tancament de la instrucció judicial sense investigar fins al final i al risc que nombrosos damnificats es queden sense la seua corresponen reparació econòmica, l'assessor de la Unitat d'Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme denuncia també «un menyspreu de les institucions estatals cap a les víctimes». «La direcció general de suport a les víctimes al terrorisme del Ministeri d'Interior no ha efectuat el seu treball correctament. No debades, la seua oficina per atendre a les víctimes d'aquests atemptats van obrir- la només entre el 22 i el 29 d'agost del 2017. Això no és normal, ni seriós», critica. I amplia: «En aquestes dates, els afectats estan soterrant els seus familiars, intentant sobreviure als hospitals o recuperant-se del xoc emocional dels atemptats».

No tenen temps per pensar a acudir a cap oficina. Aquest punt de suport hauria d'haver estat oberts durant una llarga temporada. En canvi, va existir-hi només una setmana i no va fer-se publicitat de la mateixa en els mitjans de comunicació». Aquests «menyspreu» per les víctimes dels atemptats gihadistes, en paraules de Manrique, s'evidenciaria amb episodis com ara el no reconeixement de diverses víctimes indirectes dels atemptats. «Hi ha exemples que són sorprenents i, al seu torn, preocupants. Coneixem el cas de dues noies que estaven comprant en una farmàcia i un agent de seguretat va entregar-los un nen. Al xoc psicològic de les noies perquè no sabien que ocorria, se suma que van haver-hi d'experimentar com aquest nen de set anys es moria a les seues mans. Aquestes noies no han estat reconegudes com a víctimes dels atemptats, malgrat els possibles efectes psicològics de viure una situació tan impactant i dramàtica», afirma. I conclou: «És sorprenent, però l'Estat encara ha de millorar molt respecte de la seua política d'atenció a les víctimes. No es poden repetir els mateixos problemes que han patit les víctimes del terrorisme d'extrema dreta, d’ETA o de qualsevol altre banda terrorista. És intolerable».

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.