Els tambors electorals ressonen cada vegada amb més força — queden poques setmanes per a l'inici de la campanya dels comicis espanyols— i un escenari amb l'extrema dreta asseguda al Govern espanyol s'erigeix en una realitat força plausible. L'articulació d'una majoria progressista i plurinacional que frene el cicló de la dreta i la ultradreta espanyola es paga molt i molt a les travesses per la seua inversemblança. Com si s'apostara perquè alguns dels quatre equips valencians de futbol masculins guanyaren el campionat estatal de lliga.
A pesar dels pronòstics demoscòpics i sota l'esperit guanyador de Jaume I, Més-Compromís ha fet una crida a la «revolta cívica» a les urnes durant la celebració del darrer diumenge d'octubre, una de les cites d'autoafirmació nacional encerclades en roig per la formació nacionalista integrada dintre de la coalició permanent de Compromís. «Hi ha esperança. I si alguna cosa té sentit en la nostra terra, és lluitar perquè torne la decència al nostre país», ha proclamat Joan Baldoví, síndic a les Corts Valencianes, a la falda del mític Monestir de Santa Maria del Puig (Horta Nord).
La veu de la coalició d'obediència valenciana a la cambra autòctona ha apel·lat «a la revolta de les dones i els homes bons, la revolta dels qui s'estimen aquesta terra i aquesta gent». Una revolta que tindria la primera estació en les eleccions espanyoles del 29 de novembre, però que tindria una segona fase en els comicis valencians del 2027. «És l'hora del poble», ha encoratjat, amb una reivindicació de l'amor pel territori com a motor d'aquesta mobilització.
«Hi ha partida», ha insistit fent un símil amb la pilota valenciana, l'esport nacional dels valencians i una de les passions del dirigent nacionalista, que ha avisat que està en joc «l'educació pública dels nostres fills, tenir una sanitat pública en la qual tractar-se d'un càncer no depenga de si tens la butxaca plena i, fins i tot, la democràcia». «No estem davant d'unes eleccions estatals rutinàries. Hi ha l'amenaça de retrocedir cinquanta anys. Hem d'anar tots a votar amb alegria per aturar el feixisme», ha remarcat.
El comandant valencianista ha contraposat el model de País Valencià que defensa Compromís a la gestió de PP i Vox, amb una denúncia de les retallades del Consell als serveis públics, els atacs a la llengua pròpia dels valencians i «la inacció davant la crisi de l'habitatge». «Qui s'estima el seu país no el destrossa, no el desprotegeix i no estrangula la seua llengua», ha asseverat. I ha apostat per protegir «la sanitat i l'educació pública». «Hem de cuidar el patrimoni natural i cultural», ha indicat.
«El 29 de novembre comença la revolta, enviant diputades, diputats i senadores valencianes al Congrés i al Senat», ha afirmat mentre ressaltava la unitat de les esquerres i la defensa dels interessos valencians que significa la creació de la candidatura de Compromís-Front Valencià. «El temps de la vergonya de PP i Vox s'acaba. En 2027, serà el moment d'aquest poble digne, que triarà un govern decent», ha augurat envers les eleccions valencianes del maig.
Àgueda Micó, de fet, serà qui encapçale la candidatura unitària de l'esquerra per la demarcació de València. Dirigent de Més-Compromís i diputada valencianista al Congrés fins que es va anunciar la convocatòria electoral estatal, ha avisat de la transcendència dels comicis espanyols per a la vida quotidiana dels habitants del País Valencià: «Ens juguem les coses importants de la vida: l'educació, la sanitat, les pensions i la dependència». «Votar Compromís-Front Valencià és aturar l'extrema dreta. És un vot antifeixista, però també útil per a fer polítiques valentes, que ja sabem de la covardia del PSOE en qüestions com ara l'habitatge. Ara bé, i el més important: som l'única papereta que defensarà els interessos valencians a Madrid», ha reivindicat.
«Compromís som la veu del poble valencià», ha afirmat, assenyalant que la llista assumeix l'encomana de dur a Madrid les demandes de les víctimes de la DANA, la comunitat educativa, la joventut que reclama un habitatge digne i la ciutadania que exigeix uns serveis públics de qualitat. «Ens deixarem la pell per a frenar l'extrema dreta, per a guanyar mesures valentes i per a defensar els interessos valencians. Perquè ens ho juguem tot, eixim a guanyar!», ha tancat la seua intervenció.
«Sense subordinacions»
La jornada d'exaltació patriòtica ha servit perquè Amparo Piquer, coordinadora de Més-Compromís i una de les portaveus de la coalició valencianista, ressalte el moment de la força d'obediència valenciana. «El simbolisme d'aquest darrer diumenge d'octubre emmarca la força del valencianisme polític i la necessitat que el País Valencià decidisca el seu propi futur, sense subordinacions ni interferències externes», ha assenyalat. I ha reiterat: «Ens trobem en el tret d'eixida d'un nou cicle electoral en què el projecte de Compromís es consolida com l'única eina capaç de liderar una alternativa valenciana, plural i arrelada al territori».
Piquer ha sostingut que Compromís s'ha erigit «en la força articuladora enfront de la dreta i l'extrema dreta, alimentat per les mobilitzacions socials en defensa de l'educació pública, la sanitat, l'habitatge els drets socials, el territori i la llengua». «El valencianisme no és mirar arrere; és mirar endavant. És saber qui som per a poder decidir què volem ser», ha assegurat, al mateix temps que destacava «el paper inesgotable de la militància». «Parlar d'una entesa valenciana és parlar de sobirania política, de capacitat de decidir i de posar els interessos valencians damunt de la taula», ha defensat, sobre la configuració de la llista única d'esquerres Compromís-Front Valencià.
«Totes juntes serem capaces de convertir la força social i cívica del país en capacitat de decisió política per a construir finalment una alternativa de govern a la Generalitat propera a les necessitats de les persones», ha empentat, confiant que uns bons resultats en els comicis estatals siguen l'esperó per forçar un tomb polític al territori valencià. «Les joves hem estat a l'altura després de la dana, en la defensa del dret a l'habitatge i en la lluita per una educació pública i de qualitat. I també ho estarem en les pròximes eleccions valencianes i estatals, perquè no ens resignem a un país on la gent jove no puga construir el seu futur», ha completat Joan Guanter, secretari general de Joves-PV.
Complicitats esquerranes i sobiranistes
La festa nacional de Més-Compromís ha comptat amb la presència de la resta de socis de la coalició valencianista, com Verds-Equo i Iniciativa del Poble Valencià, i amb els seus companys de viatge a la candidatura estatal, com ara Podem, Esquerra Republicana del País Valencià i Esquerra Unida del País Valencià. Les forces sobiranistes dels territoris amb les quals es comparteix llengua, cultura, identitat i història, és a dir, ERC i Més per Mallorca, també han estat de la partida. Fins i tot, s'ha apropat Vicent Mascarell, secretari d'organització del PSPV, amb qui els valencianistes han signat una entesa de cara al Senat.
Altres organitzacions esquerranes i sobiranistes com ara la Chunta Aragonesista, EH Bildu o BNG han enviat representació a unes jornades, on s'han lliurat els tradicionals Premis Més d'Honor, un reconeixement a aquelles persones i col·lectius de la societat civil i de les mateixes bases que enforteixen el projecte valencianista des del carrer i des de l'activisme. Enguany, el guardó col·lectiu ha sigut per a la Manifa's Band, en agraïment «a la seua mobilització festiva i incansable en defensa d'una educació pública de qualitat».
En l'àmbit de la trajectòria militant, s'ha fet un homenatge a Vicent Tortajada (Bajoca), militant de l'Horta Nord i referent indiscutible del valencianisme d'arrel local. El partit valencianista també ha volgut premiar la tasca de Joves PV, destacant «la seua funció essencial com a motor de relleu generacional i per mantenir viva la flama de la lluita pels drets del poble valencià». Una injecció d'energia valencianista entre la militància per a propagar una revolta pel país a les urnes que ature l'adveniment de l'extrema dreta. O dit d'una altra manera: un cant a desafiar totes les projeccions demoscòpiques.