«Un projecte de país per al futur». Amb aquest lema s'ha presentat la Fundació Paral·lel 41, el nou projecte impulsat i presidit per Victòria Alsina, exconsellera d'Acció Exterior i actual regidora de Barcelona per Junts per Catalunya. La fundació neix des de la societat civil amb la voluntat d'actualitzar el llegat del catalanisme, connectar generacions i sensibilitats diverses i contribuir a definir una nova agenda per a Catalunya.
La presentació, efectuada aquest dijous a La Pedrera, va reunir representants dels àmbits acadèmic, empresarial, jurídic, cultural, tecnològic i social. L'acte també va tenir una marcada presència de l'entorn polític que ha acompanyat la trajectòria d'Alsina: l'espai s'ha trobat farcit d'excàrrecs convergents. Fins i tot, hi havia l'expresident català Jordi Pujol. La imatge encaixa amb una de les idees d'aquest nou projecte: recuperar allò que els impulsors consideren valuós del catalanisme i, alhora, actualitzar-lo per afrontar els reptes del present.
Per al politòleg Adrià Padullés, l'aparició de Paral·lel 41 s'emmarca en «un moment de fragmentació de l'espai catalanista». «El catalanisme, especialment a través de Convergència, va ocupar una posició central en la política catalana, però el procés independentista va trencar bona part d'aquest espai i avui es troba molt més dividit políticament i ideològicament», explica.
En aquest context, Paral·lel 41 intenta recuperar «un espai de pensament que vagi més enllà de les sigles» i que serveixi per repensar quin projecte de país necessita Catalunya. El repte, apunta Padullés, serà comprovar «si aconsegueix convertir-se realment en un espai transversal o si acabarà sent percebut com una nova plataforma de l'espai postconvergent».
Un catalanisme per al futur
Paral·lel 41 vol evitar definir-se com un partit o com l'embrió d'un nou projecte electoral. Tampoc es presenta com un think tank limitat a elaborar informes. El propòsit és connectar persones i idees, generar criteri i consensos i convertir-los en acció. «Per orientar un país necessitem coneixement, criteri i capacitat de dirigir, per això hem creat Paral·lel 41», afirma Alsina. La fundació reivindica el llegat d'un catalanisme que, segons l'exconsellera, «suma i construeix», però considera necessari actualitzar-lo. «Catalunya no pot quedar encaixada entre la nostàlgia del passat, però tampoc volem renunciar al que el catalanisme ha projectat», defensa.
El plantejament parteix de la idea que aquest catalanisme ha de donar resposta a una societat diferent de la de fa unes dècades. «El catalanisme actual no pot ser exactament el mateix que el de fa trenta o quaranta anys», assenyala Padullés. La defensa de la llengua, la cultura i l'autogovern, analitza, «continuen sent elements importants», però avui un projecte catalanista també ha de tenir respostes sobre «habitatge, educació, immigració, serveis públics, economia, infraestructures o envelliment».
En aquest nou plantejament, hi tenen cabuda la defensa de la llengua i la cultura, la integració, l'ambició d'una nació europea i la voluntat de construir un projecte compartit. «Un país no només és una reivindicació, un país és una construcció», afirma Alsina. La fundació vol recuperar un espai de catalanisme compartit que l'exconsellera considera que s'ha anat perdent per la distància entre els partits.
«Catalunya era un projecte que valia la pena construir junts», assenyala. D'aquí neix la reivindicació d'un «catalanisme central» que incorpori «les que hi eren, els que s'han allunyat i aquells que no hi han entrat mai». Padullés interpreta aquest concepte com «l'intent de passar d'un catalanisme molt centrat en la qüestió nacional a un projecte de país que també sigui capaç de donar resposta als problemes quotidians dels ciutadans».
Una agenda per als reptes de Catalunya
La presentació ha incorporat una radiografia dels principals àmbits que la fundació vol abordar. David Garrofé, membre del Consell Assessor de Paral·lel 41, situa entre les prioritats la reforma de l'administració, les estructures de país, l'educació i la immigració. «En el nostre país hi ha un gran consens que té clar el que s'ha de fer. Hi ha una manca de visió a escala política», afirma. També defensa que els grans reptes requereixen una perspectiva de llarg termini: «Cada un d'aquests temes vol mínim deu anys».
Qianying-Núria Zhou, un altre dels membres del Consell Assessor de Paral·lel 41, posa el focus en la intel·ligència artificial i en la seva relació amb la capacitat productiva del país. El repte, subratlla, és connectar els desafiaments actuals amb la tecnologia i plantejar «una planificació per generar creativitat i producció». També defensa la necessitat de trobar fórmules per fer créixer el teixit empresarial a través de la intel·ligència artificial.
Laura Peracaula, membre del Consell Assessor de Paral·lel 41, assenyala tres grans qüestions: la pobresa, l'evolució demogràfica i les migracions. «El primer gran repte que tenim és la pobresa. 1 de cada 4 persones és pobre. Si parlem de pobresa infantil, 1 de cada 3», afirma. També posa el focus en l'envelliment de la població i en la necessitat de transformar el sistema de cures, i també en les onades migratòries i en la necessitat d'enfortir el quart pilar de l'estat del benestar.
El territori i les noves generacions també formen part de l'agenda. Albert Batalla, membre del Patronat de Paral·lel 41 i exalcalde de la Seu d'Urgell, reivindica la necessitat de posar el focus més enllà de Barcelona i donar suport a iniciatives dels Pirineus i d'altres zones del país. «Fer país i equilibri territorial», resumeix.
Martina Barrés, de Joventut Nacionalista de Catalunya i integrant del Patronat de Paral·lel 41, defensa que els joves han de tenir «la veu crítica» i participar en la construcció del present: «Som el futur i hem de poder contribuir a construir el present». En aquesta línia, Paral·lel 41 preveu activitats territorials i espais específics de debat.
La immigració és un altre dels àmbits que el projecte vol incorporar a l'Agenda Catalana de Futur. Sergi Pardos, vicepresident del Patronat de Paral·lel 41 i catedràtic de Ciència Política a la Universitat de Glasgow, defensa una política que combini regulació de les entrades amb igualtat de drets per a les persones que ja formen part de la societat catalana. El jurista Oriol Valentí, enrolat al Patronat de Paral·lel 41, sintetitza una de les idees del debat amb una definició de pertinença: «Català és qui viu, treballa a Catalunya i s'hi sent». Tota una adaptació moderna de la màxima pujoliana.
Segons Padullés, alguns d'aquests àmbits poden facilitar la reconstrucció de consensos. «Educació, infraestructures, innovació, productivitat, envelliment o equilibri territorial poden generar més fàcilment consensos perquè hi ha un acord ampli sobre la necessitat de millorar aquests àmbits», desgrana. En canvi, «immigració, habitatge o política lingüística són molt més complicats perquè tenen una dimensió ideològica, identitària i electoral molt important».
La transversalitat, el principal test
La voluntat de reunir persones que habitualment no comparteixen espais és un dels eixos centrals de Paral·lel 41. «No volem ocupar la centralitat, volem ajudar a construir-la», diu Alsina. I concreta: «La centralitat és aconseguir que al voltant d'una taula seguin persones que normalment no seuen juntes».
El Patronat incorpora, a banda de la mateixa Alsina; el politòleg Pardos; Barrés; l'exdiputat català per Junts pel Sí, Albert Batalla; o la jurista Diana Ferrer. En el cas del Consell Assessor, hi ha perfils com ara el comunicador Antoni Bassas, la inversora Clara Campàs, l'exconseller i economista Andreu Mas-Colell, el físic Lluís Torner, l'epidemiòleg Antoni Trilla, la directiva cooperativa Laura Peracaula o l'enginyer i empresari Israel Ruiz, entre d'altres.
Durant la taula rodona, Pardos situa la polarització política i el creixement de respostes antidemocràtiques a Europa entre les seves preocupacions. Paral·lel 41, defensa, ha de ser «un espai de pensament entre tots per parlar-ne de tot i per enfortir sense complexos la democràcia». La qüestió és fins a quin punt aquesta diversitat es pot traduir en consensos polítics. «És viable com a espai de debat, però molt més difícil com a espai capaç de generar consensos polítics concrets», considera Padullés. «És fàcil coincidir en la necessitat de millorar l'educació, les infraestructures o la productivitat, però la dificultat arriba quan cal decidir com fer-ho», remarca.
La mateixa composició de l'acte introdueix, a més, un altre element en la percepció del projecte. La presència d'exdirigents convergents i postconvergents i el paper de Jordi Pujol com a padrí de l'acte han donat una càrrega simbòlica a la presentació. Padullés creu que aquesta procedència és «probablement un dels principals reptes del projecte». «Paral·lel 41 es presenta com un espai transversal i apartidista, però la seva presidenta, Victòria Alsina, prové de Junts per Catalunya i a la presentació hi ha hagut una presència important d'antics dirigents convergents i postconvergents», indica. El paper de Jordi Pujol, afegeix, «també té una càrrega simbòlica evident».
Tot i que l'origen postconvergent i convergent de bona part de les figures que hi estan presents, segons el politòleg, «no invalida la voluntat de transversalitat, però sí que condiciona la percepció inicial». Una part de l'opinió pública pot veure Paral·lel 41 «com un intent d'actualitzar el catalanisme» i una altra «com una reconstrucció de l'espai convergent». El repte, conclou, serà incorporar «noves generacions i perfils que no provinguin d'aquest ecosistema polític».
En aquest sentit, el politòleg posa el focus en la capacitat del projecte per anar més enllà de la diagnosi. «Identificar els problemes de Catalunya és relativament fàcil; el difícil és construir consensos sobre les solucions». Si la fundació vol tenir una incidència real, afegeix, «haurà de demostrar que és capaç de passar del debat sobre el futur del catalanisme a l'elaboració de propostes concretes de país».
«Quina Catalunya volem deixar?»
Amb aquesta pregunta, Alsina va tancar la presentació d'un projecte que vol convertir el debat sobre el catalanisme en una agenda concreta de país. La fundació anuncia una doble agenda territorial que recorrerà Catalunya per donar-se a conèixer i recollir idees i propostes. La presidenta reivindica una generació que assumeixi el llegat rebut però també la responsabilitat sobre el futur. En el tram final, va recuperar una frase de Jordi Pujol: «Pertanyo a una generació que puja, a una generació que creix lentament però de manera obstinada». I hi afegeix: «Cada generació té una feina a fer».
«Som hereus, i ser hereus vol dir recollir el millor que ens han deixat, aprendre dels errors i fer-nos responsables del que ve ara», va concloure Alsina. Paral·lel 41 comença així el seu recorregut amb una doble mirada: recuperar el millor del llegat del catalanisme i construir, a partir d'aquest punt, una agenda per a la Catalunya del futur.