La lluita pel revifament i contra el desmantellament del Centre d'Història Contemporània de Catalunya ha sumat quatre suports de màxim rang institucional en terres principatines. Jordi Pujol, Artur Mas, Quim Torra i Carles Puigdemont, expresidents de la Generalitat de Catalunya, s'han adherit al manifest «Per un Centre d'Història Contemporània de Catalunya, amb projecte i futur renovats, al servei del país».
La campanya, llençada per diversos historiadors a Catalunya, compta amb la firma de Carme Forcadell i Laura Borràs, expresidentes del Parlament de Catalunya. Amb l'objectiu de dir no a la desaparició d'aquesta eina de país, han rubricat el text Joan Guitart, Ferran Mascarell, Joan Manuel Tresserras, Santi Vila, Lluís Puig i Àngels Ponsa, exconsellers de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Segons han difós els impulsors d'aquest intent de preservar un organisme nascut als anys vuitanta del segle passat, sota l'embranzida nacional dels executius pujolistes, «tant els presidents com els consellers de Cultura subscriuen que el Centre d'Història Contemporània de Catalunya no només no s'ha de tancar ni laminar, sinó que s'ha de potenciar pensant en el seu futur com una eina vàlida i positiva de país per conèixer i divulgar la història contemporània de Catalunya».
Inanició governamental i consens parlamentari
Paral·lelament a la campanya desplegada per diversos professionals de la historiografia, una moció de Junts per Catalunya va forçar el debat sobre el manteniment d'aquest centre de recerca i divulgació de la història nacional catalana. La força independentista defensava «garantir el funcionament i el finançament adequat del Centre d'Història Contemporània de Catalunya». La proposta va aprovar-se amb els vots d'ERC, Junts per Catalunya, els Comuns, la CUP, el PP, Aliança Catalana i, fins i tot, el PSC. Només Vox s'hi va oposar.
Tot i el suport dels socialdemòcrates catalans a la moció dels juntaires, els historiadors que van engegar aquesta protesta denuncien: «A l'esborrany del pressupost del Govern català, la partida destinada al Centre d'Història Contemporània de Catalunya és de zero euros». «És curiós constatar que el PSC-Units, d'una banda, voti a favor de la moció i, d'altra banda, com a Govern del país destini zero euros», expressen els historiadors Josep M. Roig, Enric Pujol, Lluís Ferran, Josep M. Solé, Josep Cruanyes, Jordi Oliva i Jordi Manent.
«Que el Departament de Cultura no destini ni un sol euro al Centre d'Història Contemporània de Catalunya vol dir que no hi haurà diners per obrir i cobrir la plaça del tècnic historiador, que s'ha quedat el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, ni tampoc per pagar el sou del director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya, ni per la biblioteca especialitzada Josep Benet», sostenen. «Els quatre treballadors públics que formaven part del Centre d'Història Contemporània de Catalunya serà l'únic que en quedarà, però al capdavall ara ja formaran part de la plantilla del Museu d'Història de Catalunya», indiquen.
Fins al moment, el manifest compta amb 210 adhesions a títol individual i 31 de col·lectives, com ara la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana o la Fundació Josep Irla. «El Centre d'Història Contemporània de Catalunya és una eina en la Catalunya d'avui. Creada per Josep Benet i fidel al seu llegat, ara és més necessària que mai per ajudar, des de la seva pluralitat, a fomentar per a tots els públics el coneixement del nostre passat contemporani nacional, tan sovint oblidat i menystingut en una societat democràtica europea. L'interès pel centre no serveix de res si no es reflecteix en la dotació pressupostària i la consolidació d'una estructura funcional que li permeti dur a terme la tasca per la qual es va crear», rematen.