Una senyera i una estelada acompanyaven una taula d'autèntic luxe: els expresidents catalans José Montilla, Artur Mas, Pere Aragonès i l'exiliat Carles Puigdemont —present per videoconferència— s'havien reunit com a estrelles de l'aniversari dels 45 anys de naixement de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), actualment pedrera de Junts per Catalunya i, històricament, el planer del nacionalisme català incardinat a l'espai convergent. Els antics comandants de la Generalitat de Catalunya farien una crida per unir el catalanisme, així com la seua presència mostraria simbòlicament l'important paper que ha desenvolupat la JNC.
Hereva de les Joventuts de Convergència Democràtica, nascuda durant els anys convulsos de la Transició, van veure la llum de manera oficial als inicis de la dècada dels vuitanta, més concretament l'any 1980 a Platja d'Aro, Baix Empordà. Malgrat que estaven integrats a l'espai convergent, llavors amb unes coordenades estrictament nacionalistes, la JNC irrompria amb un missatge d'assoliment d'un estat propi, de combat per la independència de Catalunya.
«Fa 45 anys vam entendre que no havíem d'esperar què feia Catalunya per nosaltres, sinó que havíem de posar-nos nosaltres al servei de Catalunya. Aquest va ser el nostre objectiu en el moment de la fundació de l'organització i ho continua sent», assenyala Aleix Agustí, secretari general de la JNC. «Tenim clar que la independència és l'única via per a la supervivència de la nació i per donar resposta als seus problemes. Ara, en moments d'incertesa, en què alguns volen donar solucions fàcils a problemes complexos, és quan més hi hem de ser. Tenim propostes, sabem quin país volem i continuarem lluitant per aconseguir-ho», explica.
L'organització juvenil, sotmesa als alts i baixos del procés i a l'evolució de les marques del centredreta català d'ençà de la dissolució de l'antiga Convergència Democràtica de Catalunya, compta amb unes constants vitals robustes, a pesar de l'actual moment de recomposició de l'independentisme, encara amb la ferida oberta dels resultats de l'anterior cicle electoral català. «Malgrat que l'independentisme no es troba en el millor moment, amb una pèrdua de força parlamentària, la JNC continua el seu creixement de militància. Hem aconseguit seguir per la senda positiva que vam tenir en els anys previs a l'etapa més intensa del procés», assegura.
Si durant els anys vuitanta i noranta la JNC va col·locar el discurs de la independència dintre de l'univers convergent, actualment lluiten per empentar Junts per Catalunya cap a posicions favorables a abordar «els reptes que tenim avui en dia els joves, com ara l'accés a l'habitatge o trobar una feina digna», assenyala el seu secretari general. «Nosaltres volem que els joves es queden al seu país i que desenvolupen el seu projecte de vida a Catalunya. Una realitat que ara només és possible de manera precària», denuncia.
Un planter nacionalista
La JNC ha marcat diverses generacions de dirigents de l'espai postconvergent. No debades l'expresident Puigdemont; el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull; el president de Parlament de Catalunya, Josep Rull, o els exconsellers Quim Forn i el socialdemòcrata Carles Campuzano, actualment enrolat a les files d'ERC, han passat per aquesta pedrera nacionalista. «La JNC s'ha marcat sempre ser útil, amb la visió del catalanisme polític, amb un equilibri territorial i una agenda cohesionadora. Perquè fem del nostre nacionalisme un camí de realitats. Hi ha gent que milita quan hi ha modes, nosaltres militem sempre al servei de Catalunya», va expressar Rull, en l'acte d'aniversari.
De fet, va definir els valors ideològics que han marcat la JNC: «És impossible entendre la JNC sense la visió humanista, catalanista i independentista: ja els seus fundadors va incorporar l'estelada ara fa 45 anys i ara podem dir que la JNC ha estat digna d'aquesta bandera». «La JNC va ser punta de llança en la independència de Catalunya quan encara ningú en parlava. Hem fet possible moltes coses que crèiem impossibles gràcies al rigor, la perseverança i l'empenta dels seus joves», va dir Turull, prenent el relleu en aquella jornada de commemoració.
«Ara que molts ens conviden a deixar-ho estar, a girar full i a resignar-nos, hem de ser més actius que mai en la defensa de la nació per acabar-ho de fer. O mantenim nosaltres viva la flama, o ningú més ho farà per nosaltres. I en aquest sentit, l'esperit de la JNC és avui més necessari que mai», va reivindicar. Una pulsió nacional que es combina amb l'aprenentatge, amb l'assoliment d'una visió completa del país: «La militància a la JNC m'ha donat els coneixements de com funciona la política. M'ha ensenyat la formulació d'una moció, d'una proposta de resolució, la confecció d'esmenes i com negociar-les, així com m'ha permès conèixer el país. És important tenir una visió global del país, i ser conscient que els problemes de Barcelona no han de ser els de la resta de Catalunya», apunta Agustí.
L'actual comandant en cap de la JNC, de fet, reivindica les joventuts com una «escola de formació nacional que t'aporta coneixements en multitud de temàtiques». «És com una mena de màster impagable, el qual costaria molts diners en cas que existira a les universitats. Et dona uns coneixements globals molt valuosos i un sentiment de pertinença i de vocació de treball pel país que després es trasllada a tots els àmbits. La gent que passa per la JNC i, més tard, no es dedica a la política, que és la majoria, trasllada aquest acte de servei pel país als seus treballs», reflexiona.
Clam independentista i supressió de la mili
Al seu full de serveis, la JNC acumula fites molt importants. La més coneguda és el seu paper clau per la supressió de la mili. Fou gràcies a la pressió d'aquesta organització juvenil que els convergents inclogueren l'eliminació del servei militar obligatori dintre de les seues exigències al popular José María Aznar per votar-lo com a president del Govern espanyol. «N'hi ha altres, però amb menys repercussió i més concretes», remarca el secretari general de la JNC.
La seua lluita per la independència, reflectida en la participació de l'acció Freedom for Catalonia als Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, i la seua campanya a favor del català als mitjans públics estan presents a la seua biografia. Com ara l'empenta per un discurs independentista arran de la sentència contra l'Estatut de Catalunya per part del Tribunal Constitucional. «No ens podem rendir, ni desanimar-nos. M'ho va dir l'expresident Jordi Pujol, que érem l'esperança i que, si nosaltres no lluitàvem pel país, no ho faria ningú. És important fer-ho, i més quan hi ha discursos i actituds que volen desvincular Catalunya d'allò que és, com pretén el president socialista Salvador Illa», exposa.
«La JNC ha deixat, sens dubte, empremta en la història del país. La nostra escola de patriotes ha plantat la llavor d'aquest compromís cívic des de molts àmbits diferents en milers de persones compromeses per Catalunya i la seva llibertat. La JNC és la pedrera de líders del país i ha demostrat que sap fer-ho, perquè forma part d'aquest ADN. Portem 45 anys de trajectòria i servei públic des del municipi més petit fins a la ciutat més gran i ho fem amb la missió d'aconseguir la independència de Catalunya», va proclamar Judith Toronjo, secretària d'Organització de Junts per Catalunya, a l'esdeveniment d'aniversari. Quatre dècades i un lustre de sembrar llavors nacionals.