—Sovint es critica que la tasca de les delegacions exteriors de la Generalitat no serveixen més enllà dels interessos polítics de l’independentisme…
—Ara en tenim catorze, però a finals de 2022 en tindrem un número considerablement superior. D’aquí a poc presentarem l’estratègica global de tots els països on obrirem delegacions i també les que reforçarem. En aquest sentit són les nostres antenes a l’exterior. Estan al servei de tots els catalans. Fan una tasca important de representació institucional del Govern a l’exterior. Forma part de la normalitat democràtica que també comparteixin els interessos i les voluntats polítiques del Govern. Però també estan al servei de promoure projectes sectorials de tots els àmbits. També, a partir d’aquesta legislatura, hem iniciat programes específics per ajudar a la internacionalització dels municipis i iniciatives de col·laboració publicoprivada. I les delegacions, per tant, també estaran treballant pel món municipal i entitats amb o sense ànim de lucre que formin part d’aquestes iniciatives.
–El 2020 van aparèixer places per obrir delegacions a Japó, Austràlia i Senegal, però ara per ara no consten a la web de la Generalitat. Què ha passat?
—Coneixia el Departament per haver estat la delegada de la Generalitat als Estats Units i el Canadà que va fer la reobertura després del 155. Tenia un coneixement de base d’haver estat delegada. Quan vaig arribar al Departament vaig pensar que era molt important, després d’un nombre considerable d’anys amb delegacions a l’exterior, seure i fer una planificació estratègica de com maximitzar les delegacions que teníem fora. No només el número de delegacions, sinó quin havia de ser l’objectiu i el valor afegit. Vaig voler parar màquines i fer un pla estratègic a llarg termini de com havia de seguir articulant-se l’acció exterior catalana. No és que descartés les delegacions, però com que no havien estat obertes, les vaig posar en stand by per fer aquesta planificació general. Volia consolidar un pressupost de cara a l’any 2022 que ens permetés créixer i ser ambiciosos. També enviar un missatge polític, davant dels intents de frenar l’acció exterior, en el sentit que fos un pressupost que fes créixer l’acció exterior. Una part important de l'increment del pressupost anirà a la consolidació de la xarxa de delegacions a l’exterior. També un 40% del pressupost el dediquem a participació. Volem que Catalunya sigui reconeguda internacionalment com un actor solidari que participa dels reptes globals.
–Tenen previst estendre's cap a Àsia, on ara mateix no hi ha delegacions, però sí alguns dels mercats mundials més grans?
—Tenim per tot el món una xarxa de quaranta oficines d’acció que cobreixen cent mercats. Tenim experiència internacional de treballar a tots els continents. Les delegacions aporten un valor afegit, perquè demostren que no només vols treballar en l’àmbit econòmic sinó en projectes bilaterals de tots els àmbits. A nosaltres ens semblava important revisar les zones on teníem presència. Sempre s’havien concentrat fonamentalment a Europa. Ens va semblar interessant veure si tenia sentit tenir més presència a Àfrica, Àsia i zones on només teníem oficines d’acció. Volem tenir una presència més global que anirà més enllà d’Europa.
–Un informe del Catalan Global Institute demanava revisar les inversions dels fons de cooperació per fer-ne una planificació més estratègica i transparent. Què en pensa?
—Des del primer dia era molt conscient que era molt important cohesionar la política de cooperació amb l’acció exterior. Aquest any tenim una bona oportunitat per materialitzar-ho. Estem fent en paral·lel els plans que ordenaran les prioritats de l’acció exterior i la cooperació de 2023 a 2026. Tenim l’oportunitat perfecta per fer aquest major llegat. El valor afegit que hi veig és que la cooperació catalana és molt reconeguda, especialment als països on hem tingut més incidències, per exemple a Colòmbia, Moçambic o Nicaragua.
–En quin estat es troba el Diplocat, un dels organismes més afectat pel 155?
—El Diplocat, evidentment, no està en liquidació. Farem el rellançament del Diplocat aquesta primavera-estiu, aquesta primera meitat de l’any 2022. Serà la nova plataforma de col·laboració publicoprivada per l’acció exterior. La societat catalana té molta tradició i inverteix molts recursos a fer internacionalització de projectes. Tenim moltes activitats de molts tipus que volen tenir una acció exterior. Utilitzarem el Diplocat com una plataforma de treball conjunt. Necessitem una plataforma que connecti la força que té la societat civil catalana a l’exterior amb la força i l’agenda de la Generalitat a l’exterior. Ara estem en fase d’aprovació i renovació dels estatuts. Quan acabem en farem el rellançament. Volem ampliar el nombre d’entitats que formen part del Diplocat i utilitzar-lo amb més força.
–El pressupost per al seu Departament ha crescut un 29%, però cada vegada l’Estat limita més la seva capacitat d’acció. Té sentit l’augment de recursos?
—És el nostre dret i el nostre deure. Tenim competències en acció exterior i Catalunya vol ser un subjecte polític que pugui interaccionar amb veu pròpia en qualsevol debat que sigui important per nosaltres. Per exemple, ara hem volgut participar a la conferència sobre el futur d’Europa, el procés participatiu promogut per la Comissió i el Parlament europeu que busca que es faci un debat sobre el futur d’Europa. Considerem que tots els debats que són importants per Europa són importants per al futur de Catalunya. Hi hem de participar amb ambició de fer valer la nostra veu. Creiem que el futur és Europa, i ho creu la majoria de la societat catalana, però tenim un europeisme exigent. Europa ha de fer valdre els seus valors fundacionals. Per tant, el futur és Europa, però “Escolta Europa”, que és l’eslògan que hem utilitzat en la campanya. El nostre marc de referència és l’europeu, però també el Mediterrani. La nostra estratègia internacional s’articula entre la política europea i mediterrània. Això ens dona un valor afegit, ser mediterranis ens dona més valor a Europa i viceversa. No pararem de fer acció exterior, volem anar a més i ens volem consolidar. Aquest departament va néixer en un moment polític molt complicat i encara ha de créixer.
–Més enllà de la cooperació amb actors interns del Principat, es plantegen la cooperació amb actors de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani per projectar-se conjuntament al món?
— I tant! Per suposat per l’àmbit econòmic i cultural, però també polític. De les xarxes més eficients de les que participem són les mediterrànies. Som a l’Euroregió Pirineus - Mediterrània, en el marc de la qual em vaig reunir l’altre dia amb la comissària Ferreira després de set anys que no rebessin cap membre del Govern de Catalunya a Brussel·les. Som a la Conference of Peripheral Maritime Regions, a través de la qual vam marcar l’agenda de territoris i ciutats.
–I en relació als Governs balear i valencià?
—Amb el Govern Balear som a l’Euroregió i a la CPMR, hi treballem estretament. Igual que fem amb Occitània. Ens interessen molt els projectes de cooperació transfronterera amb Occitània. En el marc de la regió hi havia hagut alguna conversa per veure si es podia ampliar al País Valencià o alguna regió italiana.
—Darrerament està fent diferents viatges diplomàtics. Ha trobat traves per part de la diplomàcia espanyola? Què va passar amb Mèxic?
—Mèxic és un bon exemple del que a vegades ens trobem, un nerviosisme perquè Catalunya tingui agenda pròpia en l’acció exterior. Qui ha de donar explicacions és la diplomàcia espanyola, jo només faig la meva feina. Qui ha de respondre perquè ens han intentat boicotar reunions o actes són ells. En qualsevol cas, jo seguiré treballant a l’exterior. Potser es posen nerviosos perquè fem bé la nostra feina. Si diuen que Catalunya és un assumpte intern, no sé perquè es posen nerviosos quan fem una agenda política a l’exterior.
—En l’actualitat, Catalunya té més o menys suports en la política internacional que fa quatre anys?
—Quan fem acció exterior parlem amb moltes tipologies d’actors. Els diferents tipus d’actors tenen diferents aproximacions a les relacions internacionals. Nosaltres, per una banda, tenim l’obligació d’explicar que hi ha un conflicte polític i que necessita una solució política, tal com va recomanar l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa l’any passat amb una majoria amplíssima. És important explicar això. Jo trobo interès, en alguns casos complicitats i respecte, molt de respecte. Qui coneix les relacions internacionals sap que els espais més conservadors són els clubs d’Estats. Una cosa és poder-t’hi reunir i que t’escoltin i l’altra aconseguir un posicionament públic. Les relacions internacionals no funcionen amb posicionaments públics, funcionen amb molta feina ben feta, sense fer soroll, compartint canals de comunicació fluida i estable. Vull que Catalunya sigui un actor respectat internacionalment, ben considerat i d’excel·lència. Això és el que més ens ajudarà.
—Han notat l’impacte de la publicació de la informació de The New York Times sobre les relacions entre l’independentisme i Rússia?
—No.
—Després del debat obert per aquesta qüestió, Marta Brik, exCap de Gabinet d’Exteriors, deia en un article de la Fundació Irla que “Catalunya en general, i el moviment independentista en particular, ha de prioritzar les relacions amb el món democràtic”. Què en pensa?
—Crec que és el que s’ha fet sempre. El nostre futur polític passa per les institucions europees i perquè el futur és Europa. Totes les polítiques i els plans que s’han fet sempre ho han reflectit. Hem de jugar a la lliga de la qualitat democràtica i la defensa dels nostres interessos tenint en compte el nostre àmbit de referència, Europa.
—Partint d’aquí, tenint en compte que la majoria d’Estats es relacionen amb tota mena d’Estats, democràtics o no, això no suposa limitar les opcions de l’independentisme?
—Com a país tenim el nostre àmbit de referència a Europa. La manera com ens hem de relacionar amb el món passa pels interessos de la Unió Europea, que són també els nostres. Tenim un mapa de delegacions a l’exterior que mostren les nostres àrees prioritàries d’interès. Crec que el mapa parla per si sol. Quan l’ampliem seguirà parlant de les nostres prioritats. Les delegacions del govern són les nostres antenes al món. Crec que és el mapa de delegacions el que dona una millor resposta.
—Per tant, creu que això no limita?
—Jo crec que tenim una estratègia ben travada a Europa i amb el nostre mapa de delegacions per posicionar Catalunya al món.
—Com valora el que està passant a Ucraïna recentment?
—Catalunya té molt interès per seguir tots els conflictes que són rellevants al món i, evidentment, tenim una posició. En el cas d’Ucraïna ens posicionem a favor de l’autonomia i que Ucraïna pugui mantenir la seva sobirania per decidir què vol. A Ucraïna i amb tothom. De la mateixa manera que creiem que Ucraïna ha de tenir llibertat, també pensem que això és un problema europeu i que, per tant, la Unió Europea ha de tenir un rol important. Som defensors del multilateralisme i defensors que la UE faci créixer una política de seguretat i acció exterior comuna. Per suposat, defensem el govern i la posició d’Ucraïna perquè és una amenaça inacceptable la que està fent Rússia a la frontera amb Ucraïna.
—Què en pensa com a consellera de l’OTAN?
—En aquest sentit, creiem, tornant a la pregunta que em feies, que qualsevol resposta diplomàtica i multilateral que eviti un conflicte s’ha d’explorar.
—Un dels grans projectes comercials internacionals és la Franja i la Ruta que impulsa Xina. Sembla que podria arribar a València i a Madrid, però que passaria de llarg de Catalunya. Creu que a Catalunya li interessa que passi per aquí la ruta?
—Ens interessen tots es projectes d’infraestructura que ens connectin amb el món. Un bon exemple és l'aposta clara que s'ha fet des del Port de Barcelona. Una altra prioritat que hem deixat molt clara és la del Corredor Mediterrani. No només ho hem deixat clar nosaltres, les institucions europees ho tenen claríssim. Qui ha vetat aquest tema ha estat l’Estat espanyol. Qualsevol iniciativa que ens connecti amb les grans rutes comercials tindrà el suport d’aquest Govern.
—El Departament d’Acció Exterior de la Generalitat treballa de forma conjunta amb el Consell per la República?
-Quan fem acció exterior tenim l’agenda del Govern i representem els interessos de tot Catalunya. Existeixen associacions de la societat civil catalana que també tenen ambició de fer acció exterior. Nosaltres trobem valuós poder anar de la mà amb qualsevol institució que tingui una agenda a fora que pugui coincidir en determinats projectes amb la que té el Govern: el Consell per la República, Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana, Plataforma per la Llengua, la FIEC, que és la federació dels casals catalans a l’exterior, etc.
—D’altra banda, la llei de transparència catalana deixa fora el Parlament, la Sindicatura de Comptes, el Consell de Garanties Estatutàries i la Sindicatura de Greuges del règim general. Tenen intenció de canviar això?
—La llei aprovada el 2014 és de les més exigents que hi havia en aquell moment i que encara hi ha. Ha funcionat bé, però tenim detectades una sèrie de millores que s’han d’introduir. La segona meitat del segon semestre de 2022 tenim el compromís de començar a revisar i introduir millores a la llei. Coses relacionades, per exemple, amb què passa amb el règim sancionador i què passa quan no es compleix una de les previsions de la llei. També hi ha temes de millorar el què i el com es publiquen les informacions. També estem regulant el tema dels grups d’interès. Acabarà tenint una llei pròpia i es treballarà el 2022. I temes com la transparència dels algoritmes que s’utilitzen per prendre decisions públiques, que no estava a l’agenda el 2014.
—Tenen previst introduir, però, les institucions abans esmentades al règim general?
—Portem vuit anys implementant la llei, ara és el moment de refinar i estem oberts a qualsevol canvi.
—Han començat a treballar la llei electoral catalana, tal com va expressar?
—Des del primer dia he dit que era una de les prioritats. Em sembla imperdonable que Catalunya no tingui una llei electoral pròpia. Tenim també el problema del vot exterior. A les darreres eleccions catalanes van votar el 4,2% dels catalans que estan fora. Això és una vulneració d’un dret fonamental. Pel que fa a la llei, hi ha dos problemes que, amb llei o sense, no resoldrem perquè depenen de la LOREG: una és el vot pregat i l’altre el vot telemàtic. Estem fent lobby perquè la LOREG canviï. La llei catalana és la meva prioritat. Qualsevol format que prefereixin els partits l’estem disposats a lluitar. Ara bé, si arriba un punt de la legislatura en la qual he de confirmar que tampoc serà aquesta la legislatura en què tinguem llei electoral, apostaré per fer una llei de modernització del sistema electoral. Deixem els escons i el repartiment, però modernitzem tots els altres aspectes del procés electoral. Aquest és el meu pla B.
—Però hi ha hagut passos per començar el redactat de la llei?
—Estem en converses, converses polítiques.
—D’altra banda, estan en condicions de concretar quan serà la consulta sobre els Jocs Olímpics d’Hivern?
—Abans de l’estiu.
—No pot concretar més?
—No.
—Per què han decidit deixar fora de la consulta comarques que previsiblement estaran afectades com el Berguedà, el Ripollès i el Solsonès?
—El Departament de Presidència, que és qui lidera el procés, va considerar que es votés en el que era la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran perquè eren les que tenien afectació més directa. I que les altres comarques i Barcelona participessin en una comissió de seguiment del projecte. Ara s’està acabant d’ordenar el tema. El Govern no és insensible a totes les prioritats que s’han expressat i esperem poder concretar un pla definitiu ben aviat. Tenim un mal marc normatiu per tots els processos normatius.
—S’han plantejat el canvi del territori enquestat?
—El que puc dir ara és que el govern no és insensible a la preocupació que ha mostrat el territori i s’està estudiant quina articulació final es fa.
—Temen impediments per part del Tribunal Constitucional a la realització d’aquesta consulta?
—Tenim un marc normatiu molt embolicat. Mai no hi ha hagut una llei de participació de Catalunya. Actualment hi ha dues lleis: la de consultes referendàries de l’any 2010 i la de consultes no referendàries de 2014. Després, hi ha uns deu textos més que regulen aspectes de participació. És important que Catalunya tingui una llei de participació pròpia que sigui ambiciosa i que permeti que qualsevol institució que vulgui fer un procés participatiu ho pugui fer amb garanties. Un objectiu de la Conselleria és promoure la primera llei de participació de Catalunya. Superaria les actuals i donaria un marc nou més ambiciós.
—Però això no arribaria a temps per la consulta...
—Impossible.
—Per tant, temen que el Constitucional dificulti la consulta?
—El que hem volgut fer, com es va filtrar –no des d’aquesta casa– és demanar un informe jurídic per tenir la certesa que qualsevol acció que fem no plantejarà cap problema en l’esfera d’interpretació de les lleis. Volíem tenir un estudi rigorós, tenint en compte que tenim un marc jurídic complicat, per assegurar que el que fem als Pirineus funcioni jurídicament en el marc que tenim. Ara, la prioritat és canviar el marc normatiu.
—Serà una consulta vinculant en termes legals?
—Serà vinculant en termes polítics. No tindria sentit fer una candidatura, com deia el mateix Pere Miró, que no tingués el suport del territori. Els Jocs Olímpics de Barcelona van ser els millors precisament pel suport popular i perquè la ciutat es va obrir a l’acollida dels Jocs. Encara que els JJOO d’Hivern no tinguin la mateixa envergadura, no té sentit fer-los si el territori no està il·lusionat i no vol formar-ne part. Tant des del govern com des del propi COI, és important que el territori s’hi senti còmode i ho vegi com un projecte que el posiciona al món amb uns criteris de sostenibilitat.
—S’ha de fer així perquè no hi ha possibilitat de fer-ho vinculant legalment?
—El Govern assumeix una voluntat política de vincular-se al resultat.
—Què tenen previst amb el tema del cens? Hi ha marge per fer-lo sense problemes?
—Tot forma part del mateix. L’actual marc de participació crea enormes àrees de grisor pel que fa a possibles imputacions per cens i garanties pels drets de qui vota. És una amalgama confosa que aquest Govern volem resoldre amb una nova llei.
