A les files del PPCV, la dependència parlamentària de Vox s'ha entomat sempre amb una dosi elevada de pragmatisme i d'acceptació de les seues exigències ultres. Poc després de les eleccions valencianes del 2023, l'expresident de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, va pactar en temps rècord amb els ultradretans i els va donar entrada al seu executiu. La sintonia es va mantenir quan Vox trencar amb els conservadors arreu de l'Estat espanyol i van abandonar tots els governs territorials. Fins i tot amb la dana, ambdues forces han estat alineades.
L'arribada de Juanfran Pérez Llorca a la comandància del Govern valencià no va alterar la relació entre els populars valencians i Vox. És cert que Pérez Llorca ha trenat discursos de centralitat i moderació, així com ha defensat l'Acadèmia Valenciana de la Llengua envers les invectives dels ultres, però ha escollit la formació capitanejada per Santiago Abascal com a soci pressupostari. No debades, el PPCV i Vox han validat aquest dimecres els comptes del 2026 a les Corts Valencianes.
Aquests pressupostos persisteixen en adjudicar al País Valencià la condició de laboratori a l'Estat espanyol de les polítiques defensades per l'extrema dreta espanyola. Si Mazón ja va assumir l'agenda ultra en el pacte d'investidura i en l'acord pressupostari posterior a la tragèdia de la dana, els populars han acceptat que Vox instaure a la normativa valenciana la denominada com a prioritat nacional, és a dir, la discriminació per origen en l'accés a les ajudes públiques. Es tracta d'una actualització d'aquella idea xenòfoba que fa dècades només defensava la ultradreta més marginal.
Diferenciar en l'accés a ajudes socials
El criteri de la «prioritat nacional» quedarà plasmat de manera més explícita a través del calaix de sastre de la llei d'acompanyament dels pressupostos, que es votarà a la pròxima setmana. Ara bé, aquesta qüestió ja està contemplada en els comptes, com es va mostrar en els treballs parlamentaris previs aprovats en comissió. Aquesta diferenciació estava recollida, per exemple, en les mesures pactades per al foment de l'accés a l'habitatge dels joves en zones rurals despoblades. En aquest cas, es refeia una referència directa a la «incorporació de la prioritat nacional, adequada a la legalitat vigent».
Aquest mecanisme d'exclusió es fonamentava, segons s'explicava, «en l'assignació prioritària dels recursos públics als qui mantenen un arrelament real, durador i verificable a la Comunitat Valenciana, amb l'objectiu d'assegurar la relació efectiva i afectiva del sol·licitant a la regió». «Aquest principi suposarà: exigència d'arrelament real i prolongat, basat en empadronament històric en la Comunitat Valenciana i Espanya. Reforç dels criteris de vinculació econòmica, social, familiar, laboral i formativa com a elements que evidencien la relació efectiva i afectiva del sol·licitant amb el territori», es detallava.
«A aquest efecte», prosseguia, «es valorarà, almenys, amb subjecció a la legalitat, la trajectòria de cotització i activitat laboral, l'existència de familiars de primer grau que resideixen en la Comunitat Valenciana, i també qualsevol altre criteri que acredite una vinculació real i duradora dels sol·licitants amb la regió». Amb una redacció gairebé similar, aquest criteri estava present en les ajudes per accedir a la renda valenciana d'inclusió a un habitatge de règim públic, siga en propietat o a través d'un lloguer.
L'ombra del Tribunal Constitucional
Amb l'aprovació dels comptes a les Corts Valencianes, el País Valencià es converteix en el primer territori de l'Estat espanyol en consagrar aquesta diferenciació per origen als seus pressupostos. «Són els primers comptes en els quals s'inclou la prioritat nacional. Els espanyols, primer. És pur sentit comú», ha celebrat José María Llanos, síndic dels ultradretans a la cambra parlamentària valenciana. El dirigent ultraconservador ha anunciat que l'actual Oficina Valenciana d'Inclusió es transformarà en l'Oficina Valenciana d'Arrelament i Retorn. El propòsit d'aquesta entitat seria promoure «el retorn voluntari» de les persones migrants, segons ha assegurat.
«Ací s'han fet afirmacions que són completament falses. Aquest pressupost no distingeix entre color de pell, entre immigrants i persones nascudes ací. Mai ho toleraria. Ací s'ha valorat donar-li aquesta prioritat a aquelles persones que duen més temps censades en un municipi. És una cosa que fan també els alcaldes socialistes a les seues poblacions», ha argumentat el president Pérez Llorca, qui ha reivindicat la capacitat de diàleg i d'entesa amb Vox. «El PP no es plega davant de ningú: dialoga i busca consensos en prioritats com l'educació, la sanitat o les polítiques socials», ha subratllat, incidint en l'estabilitat que aporta aquest pacte pressupostari.
Els comptes han tirat endavant amb els vots favorables del tàndem PP-Vox i han estat rebutjats pel PSPV i Compromís. «Han convertit l'apartheid en llei amb uns pressupostos racistes i plens de retallades», ha criticat Diana Morant, líder dels socialistes valencians i ministra de Ciència, Innovació i Universitats. «Són els darrers comptes que aprovarà la bancada de la dreta. Aquest govern indigne s'acaba», ha vaticinat Carles Esteve, diputat de Compromís a les Corts Valencianes.
La introducció del concepte de «prioritat nacional» ha activat les alertes del Govern espanyol, qui estudiarà presentar un recurs al Tribunal Constitucional «per si, efectivament, es produeix una discriminació d'uns ciutadans envers altres». «Avui és un mal dia, perquè el Consell ha decidit deixar de considerar valencians a qui viu, treballa, estudia i contribueix cada dia en aquesta terra únicament pel seu origen», ha censurat Morant. La prioritat nacional, convertida en camp de batalla entre la bancada conservadora i l'oposició progressista.
La fermesa de Pérez Llorca amb l'AVL
La sintonia entre el PP i Vox ha comptat amb un element de fricció: les retallades que els ultradretans defensaven per a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Els populars, arran de la defensa aferrissada del president Juanfran Pérez Llorca de la institució científica del valencià, han rebutjat la tisorada de prop d'un milió d'euros que havien exigit els reaccionaris.
L'extrema dreta espanyola havia demanat una minva del 30% del pressupost de l'AVL, quan els comptes del 2026 planejaven un augment del 5,1% envers l'exercici anterior. «En la meua investidura, vaig dir que calia respectar les institucions i que calia respectar l'AVL. I, per tant, no acceptaria retallades», ha remarcat. I ha rematat: «He demostrat que mai enganye».