El Govern de les Illes Balears, a través de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB), i el Consell de Mallorca han posat en marxa una nova campanya d’excavacions arqueològiques al convent de San Francisco de Sòria amb l’objectiu de trobar les restes de Jaume IV de Mallorca, darrer monarca de la dinastia privativa mallorquina. La intervenció es durà a terme entre els dies 15 i 30 de setembre, i es confia culminar, gairebé dues dècades després, els treballs iniciats l’any 2008.
L’equip professional estarà format per tres arqueòlegs —Helena Inglada, Maria Llinàs i Llorenç Vila— i un tècnic auxiliar, amb la coordinació professor de Filologia Catalana i també doctor en Història Medieval Gabriel Ensenyat i compta amb la participació d’investigadors especialitzats en la història de Jaume IV i del Regne de Mallorca, com Climent Picornell i Josep Mas.El director general de Cultura del Govern de les Illes Balears i vicepresident de l’Institut d’Estudis Baleàrics, Llorenç Perelló, ha explicat que «la història encara té preguntes pendents, i la recerca és la millor eina per respondre-les» i a tal efecte «des del rigor científic» les investigacions com aquesta «contribueixen a ampliar el coneixement sobre episodis i figures cabdals del nostre passat, com és el cas de Jaume IV».
La vicepresidenta primera i consellera de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca, Antònia Roca, es congratula pel fet que hagi estat possible «donar continuïtat a una investigació iniciada fa gairebé vint anys». En efecte, la nova campanya parteix dels resultats obtinguts durant la primera intervenció arqueològica i de la documentació històrica localitzada en aquell moment, l’any 2008. En concret, el testament de Jaume IV, conservat als Arxius Nacionals de França, assenyala Sòria com el lloc on el monarca va morir i estableix que el seu cos fos enterrat al desaparegut convent de San Francisco de la ciutat. No obstant això, com que no hi ha més documentació que ho asseguri, la constatació arqueològica resulta essencial.
Fa gairebé dues dècades els treballs de georadar i l’excavació que s’hi va fer varen permetre confirmar l’existència d’estructures construïdes sota l’antic altar, que és on es pensa que podria estar l’objectiu de la investigació actual: les restes del rei que mai va regnar a Mallorca. Segons informen el Govern i el Consell, «la intervenció actual donarà continuïtat a aquesta àrea i ampliarà l’excavació cap a l’absis, fins al mur de tancament de l’antiga capella. L’objectiu és identificar les unitats estratigràfiques i possibles sepulcres relacionats amb els enterraments documentats històricament, així com completar el coneixement arqueològic de l’espai. La superfície prevista d’intervenció és d’aproximadament 115 metres quadrats».
Mercenaris i empresonaments
Jaume IV (1337-1375) heretà el regne de Mallorca a la mort de son pare, Jaume III, a la batalla de Llucmajor, el 1349, que poc abans l'havia designat hereu del regne i dels comtats. Però la realitat és que mai governà el regne insular. La seva biografia és prou tràgica. En aquella batalla, el jove príncep, quan només tenia dotze anys, va ser capturat juntament amb la seva germana i la seva madrastra, la reina Violant de Vilaragut, per ordre de Pere el Cerimoniós, el qual ordenà que fos internat al castell de Xàtiva i, més tard, al Castell Nou de Barcelona.
Durant els tretze anys següents va romandre tancat. Fins que un grup de seguidors l’alliberaren assaltant la fortalesa, el 1362. El traslladaren a Avinyó, on rebé protecció papal i on es casà amb Joana de Nàpols tot d’una. Quatre anys més tard, amb la intenció de recuperar el regne de Mallorca, s’implicà en la guerra dels dos Peres, el conflicte armat (1356-1375) que enfrontà la Corona d’Aragó i el Regne de Castella, respectivament entre Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel, un episodi bèl·lic emmarcat en la primera guerra civil de Castella i inserit en el context de la guerra dels Cent Anys.
Una vegada més, el destí li tenia preparada una amarga jugada. Novament fou fet presoner. En aquesta ocasió li costà tres anys de la seva vida. Finalment, el 1369, un acord diplomàtic l’alliberà, partí a Avinyó i després anà a Nàpols. Allà tornà a intentar crear un exèrcit amb la intenció d’alliberar el seu desitjat Regne de Mallorca.
No va ser fàcil ni ràpid, però l’agost de 1374, finalment, al capdavant d’uns 6.000 mercenaris, inicià el camí cap al sud des de Narbona. Devora de Perpinyà, tanmateix, l’esperava un exèrcit de la Corona Catalanoaragonesa massa poderós i no tengué altre remei que canviar el rumb. Començà així aproximadament mig any de moure els seus soldats per diferents indrets —arribà fins a Barcelona, però retrocedí— sense aconseguir cap victòria significativa i sense, per descomptat, poder aspirar a recuperar el seu anhelat regne enmig de la mar.
Aviat aquell exèrcit es debilità fatalment per malalties, esgotament per les marxes i, sobretot, pels problemes econòmics que suposaren que els mercenaris deixassin de rebre les pagues i molts dels quals desertaren. L’aventura acabà a principis de 1375, entrant —quan quedaven pocs dels 6.000 efectius inicials— en terres castellanes i navarreses, amb un Jaume IV que el mes de febrer emmalaltí greument, no se sap si per haver estat enverinat o degut a complicacions de ferides del combat. En qualsevol cas, quan arribà a la ciutat de Sòria, estava molt greu i allà morí el 20 de gener, amb trenta-set anys.