La lluita contra el foc, en plena emergència climàtica, s'ha convertit en una tasca cada vegada més complicada per als bombers. L'aparició dels incendis de sexta generació, és a dir, de focs devastadors que generen una meteorologia particular a la zona que està sent víctima de les flames, ha incrementat la dificultat d'extinció. El País Valencià, de fet, n'ha estat afectat, amb l'incendi d'Assuévar (Alt Palància) com a exemple. Aquest foc, ocorregut en agost d'enguany, va calcinar 420 hectàrees, de les quals 220 corresponien a la Serra d'Espadà. Els incendis d'Andilla (Serrans) del 2012, amb 25.000 hectàrees cremades, i l'experimentat a Llutxent (Vall d'Albaida) en 2018, amb 25.000 hectàrees arrasades, han estat englobats dintre d'aquesta mutació foguerera per part del Govern valencià.
Els incendis, tal com repeteixen constantment els professionals contra les flames, s'apaguen en hivern. La cura dels boscos i els treballs de prevenció són una arma fonamental per evitar les desgràcies mediambientals als cada vegada més calorosos estius. Aquesta feina de prevenció i extinció d'incendis l'enfronten diversos bombers amb inseguretat laboral als seus llocs de treball, arrossegant una temporalitat que supera lustres. «Duc cinc o sis anys en situació d'interinatge, encadenant contractes temporals, tot i haver-hi superat una prova d'accés per mèrit i capacitat», assegura Àlex Pérez, professional contra el foc que exerceix com a delegat d'Intersindical Valenciana. Aquesta precarietat laboral va provocar l'inici d'una vaga indefinida per part dels bombers forestals de la Generalitat Valenciana des de finals de setembre. Es tractava d'apujar un grau la protesta, després de set aturades parcials reclamant la fi de la temporalitat.
«L'origen d'aquesta problemàtica cal buscar-la en l'empresa pública estatal Tragsa, la qual estava encarregada d'una part del servei d'extinció d'incendis valencià», explica el treballador contra el foc d'Intersindical Valenciana, qui complementa: «Tot i que per accedir a Tragsa havies de passar una prova de mèrits i capacitats, et feien un contracte d'obra i servei. De fet, empalmaves aquests contractes de manera reiterada. No importava que treballares en una activitat en la qual l'activitat es desenvolupa al llarg de l'any, bé en tasques de prevenció o bé amb l'extinció dels mateixos incendis. Tragsa s'hi negava reiteradament a convertir-te en fix, malgrat passar els 18 mesos temporals que fixa la llei». «L'empresa estatal no els feia indefinits amb l'excusa de la llei d'estabilitat impulsada per l'aleshores ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, a pesar que els treballadors es trobaven en frau de llei», corrobora Ferran Edo, delegat de CGT a Castelló.
La decisió de la Generalitat Valenciana de prescindir dels serveis de Tragsa per reforçar el cos de bombers forestals del País Valencià, amb la mirada a futur de crear un cos únic autonòmic, va suposar la subrogació dels antics treballadors l'any 2019. Els professionals contra les flames van passar del seu antic lloc de feina a Tragsa per incorporar-se a la mercantil pública valenciana Gestió Integral dels Serveis d'Emergència. Aquesta empresa de caràcter públic depenia de l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, encapçalada pel socialista José Maria Ángel. Tot englobat dintre de la conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública, la qual es troba dirigida per l'exfiscal Gabriela Bravo, independent d'inequívoca adscripció a les sigles del PSPV.
Els fonaments d'aquesta subrogació van fixar-se en un acord previ signat entre la UGT, CCOO, CGT i el Sindicat Professional de Policies Locals i Bombers amb l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències en octubre de 2018. En aquell document, van establir-se les condicions del traspàs dels treballadors a la nova societat pública, les quals suposaven una estabilització de la situació laboral dels antics empleats de Tragsa. El punt vuit del pacte disposava, de fet, que «els empleats que hagen treballat un mínim de dues campanyes en brigades d'emergència (un mínim de divuit mesos), de manera consecutiva» gaudiran d'una «conversió dels contractes de treball d'eventual en indefinits a temps complet».
El pacte sindical amb l'administració valencià també determinava la conversió d'indefinits a temps complet per als bombers que havien participat de la brigada d'emergència, però no hagueren completat «el mínim de dues campanyes completes i consecutives». Les condicions eren haver realitzat alguna campanya completa amb la brigada d'emergència, així com haver-hi estat en una altra de reforç en els dos anys anteriors. La nounada empresa pública, en total, va subrogar 713 treballadors, segons la Generalitat Valenciana, «en les mateixes condicions que tenien vigents en la mercantil d'origen». D'aquests 713 treballadors contra el foc, 225 gaudien d'un contracte temporal.
«A pesar de l'acord sindical firmat amb la conselleria de Justícia, aquests contractes no es van convertir en fixes. Van passar els mesos i la Generalitat Valenciana no va moure fitxa. S'estava perpetuant, per part de la conselleria que dirigeix Gabriela Bravo, un frau de llei laboral, atès que hi havia treballadors que feia 18 mesos que acumulaven contractes temporals. La llei, no debades, fixa que al cap de 18 mesos d'aquesta situació el contracte es transformarà a indefinit», exposa Toni Aroca, portaveu del Sindicat Professional de Policies Locals i Bombers. «La Generalitat Valenciana va acordar l'estabilització dels contractes, però, de sobte, va oblidar-se d'aquesta promesa signada», denuncia Edo. Fonts de la conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública afirmen, tanmateix, que «donat el marc legal propi del sector públic de la Generalitat Valenciana en el qual va integrar-se, era impossible modificar d'ofici la naturalesa d'aquests contractes».
Atès el posicionament del departament encapçalat per Bravo, les organitzacions sindicals dels bombers forestals van acudir a la via judicial. «No tenia cap sentit que firmaren a favor de l'estabilització del personal, i després ens digueren que tenia encaix legal. Si signes un document en el qual et compromets a una mesura, és perquè saps que hi ha possibilitats legals de fer-ho. En cas contrari, ens estàs enganyant», censura Pérez, qui assenyala: «L'informe elaborat pel despatx d'advocats Noguera, la Intervenció de la Generalitat Valenciana o la Sindicatura de Comptes validaven la nostra demanada. Al remat, no ens quedava altre que presentar-se als tribunals».
«Ens obligaren a presentar demandes individuals per frau de llei als tribunals. En els primers casos, la justícia ens atorgava la raó i forçava a la Generalitat Valenciana per transformar aquests contractes eventuals en indefinits fixos. Arran d'una sentència sobre els empleats d'AENA, l'empresa encarregada de gestionar els aeroports espanyols, va canviar-se la jurisprudència. A partir d'aquell moment, els jutges van determinar que aquests contractes es transformaven en indefinits no-fixos. Això suposava un greuge comparatiu envers els anteriors companys, als quals se'ls havia convertit en indefinit fix el seu contracte per decisió judicial», narra amb enuig Aroca. «Ens aplicaren una sentència que no tenia cap relació amb la nostra situació. A més, introduïen una figura legal, l'indefinit no-fix, que ha estat qüestionada per nombrosos juristes i avaluacions jurídiques», completa Edo.
La doctrina AENA va atorgar arguments a la Generalitat Valenciana per justificar la seua postura. «No és possible convertir-los en indefinits fixos. Aquesta sentència marca jurisprudència, i no podem actuar-hi en contra. No podem prendre mesures en contra de la legalitat», indiquen des del departament de Justícia, Interior i Administració Pública. La negativa del Consell, a partir de la resolució mencionada, va comportar l'inici d'una vaga indefinida per part dels bombers forestals. «La figura de l'indefinit no-fixe és equivalent, en realitat, a un interí. Cal tenir en compte que, segons va establir-se al II Acord de la Comissió de Diàleg Social de Sector Públic Instrumental de la Generalitat Valenciana, qualsevol plaça que estiga en règim d'indefinit no-fixe ha de sortir a oferta pública d'ocupació. Això suposa, tard o d'hora, l'acomiadament de tots aquests bombers als quals se'ns ha aplicat la sentència AENA», adverteix Pérez, qui observa: «La manca de voluntat de Bravo per buscar una solució fa pensar que aspiren a treure noves places aprofitant aquesta situació. Volen vendre-ho com a una acció positiva». Des de la conselleria, en canvi, neguen «rotundament» l'eixida d'aquestes places a oferta.
«Ho hem intentat tot a través de la via del diàleg. A la conselleria, de fet, vam aportar un informe jurídic independent en el qual s'apuntava la possibilitat de la figura del personal laboral a extingir com a solució, així com altres alternatives. Al final, però, només ens deixen la via de la vaga indefinida per solucionar la problemàtica laboral dels nostres companys», afirma Aroca, qui subratlla: «L'objectiu principal és evitar que aquestes places, ocupades per a funcions estructurals, isquen a oferta pública».
A l'informe encarregat pels sindicats, s'argumenta, tanmateix, que no es pot aplicar el II Acord de la Comissió de Diàleg Social de Sector Públic Instrumental de la Generalitat Valenciana perquè va firmar-se després de la subrogació, així com s'interpreta que «existeix un criteri jurisprudencial prou assentat que considera que, en cas que l'accés al lloc de treball s'haja produït mitjançant proves que respecten i compleixen els principis de mèrit, igualtat i capacitat, és possible projectar el caràcter fix de la relació laboral». «Això es produiria en el cas que el personal accedeix a través de proves convocades per tal de cobrir places definitives, que no assumeix alguna d'aquesta, però passa a formar part d'una borsa de treball en virtut de la qual és contractat temporalment de manera fraudulenta», es puntualitza.
Amb crítiques des del Consell al seguiment de la vaga, que fonts governamentals xifren entre l'1% i el 31%, amb una mitjana del 9,9% entre el 27 de setembre i el 10 d'octubre, l'empresa pública que aixopluga als bombers ha transformat, fins al moment, 283 contractes, dels quals 146 s'ha convertit en indefinits i 137 en indefinits no-fixos, en data del 4 d'octubre. Dels 881 treballadors que conformen la plantilla de la mercantil pública de bombers, són 137 les persones que es troben en aquest laberint laboral. «És una situació molt angoixant. Estàs a l'espera de quan pots perdre la feina per la convocatòria d'una oferta pública», sosté Pérez.
El conflicte laboral dels bombers, fins i tot, ha desgastat les costures del Botànic. Compromís i Unides Podem, no debades, van presentar una proposició no de llei per estabilitzar-los laboralment. La iniciativa coincidia amb les demanades dels treballadors contra el foc, en apostar per convertir en fixos tots els bombers assumits a la mercantil pública. Ara bé, i atès el carreró sense sortida de caràcter judicial creat per la sentència AENA, demanaven una oferta pública restringida només per a les persones que, en l'actualitat, es troben com a indefinides no-fixes.
«Els bombers de la Generalitat Valenciana han experimentat una precarització de les seues condicions laborals d'ençà de l'externalització a Tragsa en 1989», va denunciar en seu parlamentària Beatriu Gascó, d'Unides Podem. «Des del Botànic, ens vam comprometre a solucionar aquesta situació donant-los estabilitat, per això demanem a la conselleria de Justícia que tire endavant amb aquests compromisos adquirits», va sol·licitar Belén Bachero, de Compromís, des de la tribuna de la cambra valenciana. És l'atzucac laboral dels bombers forestals del País Valencià.