Al cor de les comarques centrals, Quatretonda s’erigeix envoltada d’una serra marcada per les campanyes de Jaume I. Als seus carrers, el valencià és ben viu. Amb poc més de 2.100 habitants, la llengua del país està present a cada salutació entre els veïns, a les barcelles esporàdiques i a les nits a la fresca. És a l’essència d’aquesta població de la Vall d’Albaida.
En aquest ambient de normalització lingüística, d’ús de l’idioma propi del territori valencià, va criar-se Enrique Benavent, arquebisbe de València des del 2022. La seua arribada com a cap de l’Església catòlica al País Valencià fou un bri d’esperança per a la llengua pròpia a les parròquies. Des de feia dècades, els catòlics valencians no havien tingut un comandant valencianoparlant de bressol i amb una sensibilitat manifesta pel valencià. «Aquesta circumstància ja trencava una tendència històrica», apunten fonts religioses.
Una homilia per la llengua
Aquest compromís per la llengua va exhibir-se dies enrere en una conferència al Fòrum Europa Tribuna Mediterrània de València. A la xerrada, no sols va qüestionar els postulats de Vox envers les persones migrants, sinó que va reivindicar la possibilitat d’usar el valencià a les misses. De fet, va assegurar que s’estaven fent xicotetes accions per avançar cap a la normalització lingüística i va retreure aquells que posaven pals a les rodes fixant-se en si s’utilitzava una paraula o una altra.
Arran de la seua experiència a Tortosa (Baix Ebre), va explicar l’ús del català i del castellà a les misses celebrades a les comarques meridionals de Catalunya i va demanar «la despolitització» de la llengua. «No hem d'oblidar que a la nostra diòcesi més del 50% dels pares trien l'educació en valencià per als seus fills a l'escola pública», va assenyalar el cap de l’Església catòlica valenciana.
L’arquebisbe va pronosticar un augment de l’ús del valencià a les parròquies, tot i que va reconèixer que encara queda feina per fer en aquest flanc: «Ens falta molt de camí per a recórrer», va afirmar. A més, va admetre la seua responsabilitat de promoure una obertura i una sensibilitat positiva cap al valencià dintre del catolicisme al País Valencià i va reclamar que «no s’excloga el valencià».
Fúria blavera
Al llarg dels seus anys com a arquebisbe de València, Benavent ha fet gestos cap a la llengua pròpia. S’ha expressat en valencià a diverses misses i actes religiosos, com ara quan entra la senyera a la catedral de València durant la processó cívica del 9 d’octubre, i ha promogut l’edició de textos en l’idioma d’Isabel de Villena,Ausiàs March, Vicent Andrés Estellés o Isabel Clara-Simó.
Fa dos anys, justament, l'Església valenciana va publicar els evangelis en valencià. En aquell moment, es van distribuir 5.000 exemplars entre parròquies, col·legis, catòlics i fidels. Denominat com a Evangeli per a cada dia 2024, estava confeccionat per la Delegació Diocesana de Litúrgia de l'Arquebisbat. Els textos inclosos estaven fonamentats en les misses en valencià que emet À Punt.
L’obra, escrita d’acord amb els criteris de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, va provocar l’empipament del blaverisme. «La RACV desitja manifestar el seu més profund rebuig a aquest tipus de polítiques lingüístiques que es porten a terme des del Palau Arquebisbal i recorda que, fins ara, amb el cardenal Cañizares, l'església valenciana ha viscut en pau i tranquil·la i s'ha pogut expressar en les dues llengües que reconeix el nostre Estatut d'Autonomia», van sostenir.
La defensa del llegat d’Antonio Cañizares, un dels representants de la branca més ultraconservadora de l’Església catòlica i allunyada de les tendències adoptades des de fa anys pel Vaticà, contrastava amb l’escassa implicació d’aquest cardenal pel valencià. Al contrari, va obstruir qualsevol intent d’avanç de la llengua pròpia. «Al voltant del Palau Arquebisbal, hi ha persones i grupuscles al caliu d’aquestes entitats blaveres que s’oposen a qualsevol normalització del valencià a l’Església», radiografien fonts coneixedores de les interioritats clericals.
Un missal per consagrar-se
A pesar de les invectives dels sectors menys proclius a la llengua pròpia del País Valencià, Benavent ha prosseguit amb els gestos i els missatges a favor del valencià. Tanmateix, té una assignatura pendent per a consagrar-se en la normalització lingüística: la publicació d’un missal en valencià, és a dir, del text que s’empra com a base per a impartir missa. «Hi ha un model català, però és complicat d’usar en les parròquies valencianes, perquè no està adaptat a les formes pròpies del nostre territori», apunten.
«Es poden fer parts de la missa en valencià, però hi ha moments en els quals els sacerdots es veuen obligats a passar-se al castellà», especifiquen. La falta d’un missal en valencià és una herència de la poca predisposició dels comandants que ha tingut l’Església valenciana envers la llengua pròpia. «Ja es van frenar els intents de fer una litúrgia en valencià quan estava el bisbe Marcelino Olaechea. Després, va haver-hi intents del pare Pere Riutort, però no van reeixir completament», narren.
Si l’obertura cap al valencià en temps de Carlos Ossoro va durar menys que un esternut, l’actual escenari de comandància de Benavent genera un escenari procliu. «És el moment per aconseguir un missal en valencià i trencar amb aquesta anomalia en comparació amb les parròquies catalanes i balears», indica un religiós amb sensibilitat per la llengua del país. Benavent es troba davant l’oportunitat d’ascendir el valencià al terreny sacramental.