Els valencians vam convertir-nos durant un segle en l'exponent de l'esplendor literària. L'antic Regne de València i, especialment, la seua capital, València, va actuar de far de les lletres al segle XV. La lluminositat cultural va tenir fites com ara la impressió del primer llibre en llengua romànica a la península Ibèrica, les Obres o trobes en llaors de la Verge Maria.
Quan es commemora el 550è aniversari d'aquella edició, Publicacions de la Universitat de València, la Institució Alfons el Magnànim i la Biblioteca Universitària de València s'han coordinat per a publicar la primera edició crítica d'una obra magna de la nostra llengua. L'encarregat de preparar, comentar i depurar els textos de les errades tipogràfiques d'aquella edició de 1474 ha estat Antoni Ferrando, catedràtic emèrit de Filologia Catalana de la Universitat de València. En grafia modernitzada i acompanyada del facsímil de l'obra, la nova versió inclou una rica anotació de gran utilitat tant per als investigadors com per a un públic ampli, ja que atresora un glossari que permet conèixer el significat de les paraules avui en desús.
«Es tracta d'un llibre que presta un gran servei tant als interessats en la dimensió literària i històrica de les Trobes com als que busquen el seu vessant religiós», ressalta en el pròleg Enric Benavent, arquebisbe de València. «La publicació és una manera molt oportuna de commemorar el 550è aniversari de l'edició de les Obres o trobes en llaors de la Verge Maria, un llibre dotat d'una alta càrrega històrica, per ser el primer llibre imprès en llengua romànica en tota la península Ibèrica. I ho va ser precisament a València, el cap i casal del Regne», subratlla.
Exponent literari del Segle d'Or
L'obra és un dels exemples paradigmàtics de la pulsió literària del moment en terres valencianes. «El llibre que el lector té entre les mans pretén oferir-li un estudi i una edició crítica dels textos que conté l'incunable valencià que es coneix com a Obres o trobes en lahors de la Verge Maria (1474), un exemplar únic en el món, que la Biblioteca Històrica de la Universitat de València té el privilegi de conservar», contextualitza Ferrando a la seua introducció.
«L'incunable és de notable interès per a la història cultural de la península Ibèrica i, en concret, per a la de València», remarca. I afegeix: «Ja no sols pel fet de ser el primer llibre en llengua romànica que s'hi va editar, sinó també perquè està escrit en valencià, la llengua del regne de València en un moment de plenitud del Segle d'Or de les nostres lletres i quan el cap i casal era la capital cultural de la Corona d'Aragó, la ciutat més important de la Península, llavors amb uns 70.000 habitants, i una de les més populoses d'Europa».
El llibre, que conté un estudi molt detallat de la València literària del moment, reprodueix quaranta-cinc poemes de bona part de les plomes més destacades d'aquell moment de plenitud literària. Formen part d'un concurs poètic dedicat a la Mare de Déu en el qual van rivalitzar figures tan importants com Joan Roís de Corella, Jaume Roig, Bernat Fenollar i Narcís Vinyoles, i una representació àmplia i molt variada de tots els estaments de la societat valenciana, que converteixen les Trobes en «un document sociològic de primer ordre», comenta.
Obres o trobes en llaors de la Verge Maria no sols fou pionera com a primera obra impresa en la llengua del país —el recull reprodueix, per cert, les composicions d'almenys dos poetes catalans—, sinó que «serví de pauta per a la publicació de les obres trameses a futurs certàmens, molt prolífics a la ciutat de València en les darreres dècades del segle XV i primeries del XVI», indica. I agrega: «Ara sabem també, per raons tipogràfiques, que l'estampador hagué de ser Lambert Palmart, el primer gran impressor establit a València, a qui devem l'edició d'obres tan importants com la Bíblia atribuïda a Bonifaci Ferrer (1478), els Furs de València (1482) i Lo Crestià (1483), de Francesc Eiximenis».
«A pesar de les limitacions esteticoliteràries de les composicions, fruit del caràcter convencional que sol tenir la poesia de certamen en general, el llibre ha conservat incòlume un gran valor simbòlic, associat als inicis de la impremta en la península Ibèrica, a la singularitat de la justa poètica que el motivà i al fet de ser un exemplar únic en el món», agrega. Però no s'està de reconèixer: «Tanmateix, crida l'atenció l'absència de notícies sobre l'incunable fins a la darreria del segle XVII, conseqüència indubtable del procés de transculturació que patí la Corona d'Aragó des de principis del XVI».
La recuperació d'una joia bibliogràfica
La subordinació a altres marcs culturals i el poc interès per la producció literària durant aquell passat gloriós va provocar que Obres o trobes en llaors de la Verge Maria quedara relegada fins a l'aparició de la Renaixença. «El redescobriment erudit del llibre al segle XVIII fou insuficient perquè fora motiu de commemoració el 1774, però posà les bases perquè la Renaixença el reivindicara com una fita fonamental en el procés d'introducció de la impremta i de revaloració de la llengua del país», assenyala.
«El 1874, alguns prohoms de la Renaixença el recordaren amb la celebració d'un certamen poètic, amb el projecte de reeditar-lo i amb els primers intents de reconstruir una biografia mínima dels seus protagonistes», destaca Ferrando. El certamen de 1874 va celebrar-se, però la reedició de l'incunable amb la biografia dels poetes que hi apareixen hagué d'esperar vint anys. «Fou quan Francesc Martí Grajales reeixí a publicar-ne una transcripció i a dedicar una primera aproximació biogràfica a cada un dels poetes concursants», puntualitza.
La primera edició filològica de les Trobes va aparèixer el 1974, amb motiu del cinquè centenari de la publicació de l'obra. «En curà l'edició Manuel Sanchis Guarner, que va modernitzar gràficament alguns aspectes del text, bé que sense anotació crítica», descriu. Dècades més tard, els lectors podem gaudir d'una edició crítica textualment depurada, minuciosament anotada i assequible per a tots els interessats en la cultura del nostre Segle d'Or. Tota una joia per la dimensió històrica, el valor lingüístic i la rellevància literària del llibre.