La Llei d’ús i ensenyament del valencià (LUEV), de 1983, és coneguda com la llei d’Alacant. I ho és per dos motius. D’una banda, perquè la sessió de les Corts en què fou aprovada va celebrar-se excepcionalment en aquesta ciutat, la segona més poblada del País Valencià. I, d’altra banda, perquè aquell gest pretenia involucrar Alacant en el procés de redreçament lingüístic. Si la llengua no guanyava posicions allà on era més minoritària, allà on la transmissió oral l’havia feta recular a passes de gegant, el projecte compartit se’n ressentiria.
El promotor de la LUEV era Ciprià Ciscar, un jove conseller ...