La combinació entre un volum enorme de turistes, el creixement demogràfic desbocat i la manca de pluges està portant el conjunt de les Illes a una situació hídrica de risc extrem.
L’extracció d’aigua dels aqüífers no para d’augmentar i els nivells dels embassaments i dels pous de baixar. Això no és estrany. Enguany, el nombre de turistes —segons reconeixia aquesta setmana el conseller de Turisme, Jaume Bauzà— arribarà als 20 milions, mentre que l’any passat foren 19, l’anterior 18,7, el 2023 17,8, el 2022 16,5... L’increment és espectacular. En dues dècades (2007-2026) s’haurà passat de 13,2 als 20 d’enguany, un augment del 51,5%.
La dada és molt rellevant per al consum d’aigua. Cal recordar que un estudi de la Universitat de les Illes Balears (UIB) situa la despesa hídrica dels visitants en 500 litres de mitjana per turista i dia, mentre que un resident en consumeix uns 150.
Respecte a la població, les Balears han passat —segons les dades de l’INE— en els referenciats vint anys de tenir molt poc per sobre del milió de veïnats, 1.042.855 el 2007, a situar-se ara —el dia 1 de juliol— en 1.266.279, el 22,5% de progressió. Ara bé, tenint en compte el creixement mitjà registrat en els últims exercicis és molt probable que acabi aquest 2026 amb uns 20.000 residents més, cosa que situaria el percentatge d’increment en les dues darreres dècades en aproximadament el 23,5%.
Aquestes dades incideixen de ple en el consum d’aigua i les reserves. Sobretot en èpoques de sequera. Que és justament el que passa ara, perquè les pluges han estat prou escasses els últims mesos, si bé és cert que en l’acumulat de l’any meteorològic —de setembre a agost— la situació no és tan dolenta. Així i tot, preocupa fort ferm a les autoritats.
El Govern ha començat l’habitual campanya de publicitat per a la conscienciació popular que cal estalviar aigua. Fins a nou ajuntaments de Mallorca i Menorca han imposat aquest estiu mesures de contenció del consum en el seu terme municipal. No manquen les veus, però, que apunten a la injustícia que suposa reclamar sacrificis als veïnats i no als establiments turístics per tot arreu. Al respecte és cridaner que la plataforma Menys turisme, més vida ha fet públic aquest estiu que l’Ajuntament de Palma bonifica el cost de l’aigua als hotels del terme municipal, de tal forma que paguen nou vegades menys que els residents —comparant un establiment hoteler amb una comunitat de despesa semblant— i, el que és pitjor, això no passa només ara, que governa el PP amb suport de Vox, sinó que ve des de 2002, és a dir, que hi ha hagut majories d’esquerra i nacionalista en el consistori i no s’ha canviat el sistema avantatjós per als hotelers.
Mentrestant, les xifres hídriques no paren d’empitjorar la situació. Les reserves en aquests moments —segons les dades oficials del Govern— se situen en el 38% —durant l’agost— un punt per sota de juliol i dos manco que l’any passat en el mateix mes. Si particularitzem per illes, Mallorca baixa en els últims dotze mesos del 39% al 38%, Menorca del 34% al 33% i Eivissa del 42% al 37%.
Quan ha començat la tardor meteorològica únicament l’1,6% del territori balear es troba en situació de normalitat hídrica, el 60,8% se situa en prealerta i el 37,6 en alerta. Les autoritats confien que aquests pròxims mesos —que habitualment solen ser els més plujosos, de setembre a novembre— puguin compensar les mancances d’aigua. Si no, la situació per a l’any que ve pot ser molt complicada i requerir l’extensió de mesures de control de l’aixeta, com ha passat aquest estiu en els referits nou municipis de les Illes.
I no és només l’aigua dels aqüífers i embassaments. També la depurada —que serveix per a reg de parcs i jardins, camps de golf, neteja pública i reg agrícola— pateix força. La xarxa de depuradores ja no dona més de si per les mateixes raons: segons la informació oficial del Govern, les 80 plantes que gestiona —després n’hi ha d’altres, d’ajuntaments i privades— estan en una situació límit per mor de l’increment de turistes i residents. En els darrers cinc anys, les de Mallorca han incrementat el volum de depuració el 15,1%, les de Menorca el 10,1%, les d’Eivissa el 6,8% i a Formentera el 19%. Especialment rellevant és que les situades en les zones litorals tenen increments que superen el 30%. Així les coses, la sobrecàrrega posa la xarxa en una posició delicada respecte a les necessitats actuals i, sobretot, la mostra com a clarament insuficient si la progressió turística i demogràfica no s’atura els pròxims anys.