—Avui PP i Vox han aprovat demanar a les Corts Valencianes que Alacant s'incorpore a la zona de domini lingüístic castellà. La Llei d'ús i ensenyament del valencià, aprovada l'any 1983, estableix que Alacant ciutat és zona de domini lingüístic valencià. Quina valoració en fa?
—En primer lloc, m'agradaria dir que el pacte de PP i Vox per declarar Alacant ciutat castellanoparlant no és un atac als alacantins. És una ferida que ens fan a tots, de nord a sud i d'est a oest.
Dit això, és una barbaritat des del punt de vista cultural, històric i lingüístic. A Alacant hi ha més gent que parla valencià de la que ens volen fer veure. El que passa és que el castellà ha esdevingut la llengua dominant i hi ha molta gent capaç de parlar valencià, però que no l'usa. El que avui han perpetrat PP i Vox és l'assassinat de la llengua. El valencià és un patrimoni d'Alacant, forma part de la seua història i de la seua identitat. És lamentable que vulguen fer un conflicte d'on no hi ha i que ens vulguen segregar de la zona valencianoparlant.
Ara aquesta proposta haurà d'anar a les Corts. Em fa la sensació que Carlos Mazón, en aquest tema, està jugant a fer de poli bo, perquè ja ha manifestat en alguna ocasió que no té cap intenció de reformar la Llei d'ús i ensenyament. Crec que fins i tot gent del Partit Popular està en contra d'obrir aquest debat. Així com a Barcala li calia fer aquesta cessió, a Mazón em sembla que no li cal, perquè ja els ha acontentat prou.
—Això que diu és quasi un acte de fe...
—De moment, vull confiar-hi. Crec que seria una malaptesa política per part del Partit Popular obrir-se a modificar la LUEV. Crec que dins el PP hi ha moltes sensibilitats i que obrir aquest debat no li interessa. Ara, clar, parlar de malaptesa i de Carlos Mazón...
—De fet, el risc de revisar la LUEV és que Alacant genere un efecte dòmino. No creu que pot ocórrer que hi haja un efecte contagi a altres municipis on s'ha produït un avanç significatiu de la castellanització?
—Això seria molt perillós, clar. Si penso en municipis com Elx o Sant Vicent del Raspeig... Són municipis que han crescut molt en el darrer segle
«Declarar Alacant ciutat castellanoparlant no és un atac als alacantins. És una ferida que ens fan a tots, de nord a sud i d'est a oest»
i on la llengua ha quedat molt diluïda i en posició d'inferioritat. Ara bé, veig que Alacant és una ciutat molt desestructurada, descosida. En canvi, llocs com Benidorm o Sant Vicent del Raspeig són municipis que també han crescut moltíssim, però on, tanmateix, el Partit Popular el conformen gent del poble, gent que, en moltes ocasions, usa el valencià amb total normalitat.
Per tant, espere que al Partit Popular no se li ocórrega obrir aquesta caixa dels trons. Crec que fer-ho seria molt poc intel·ligent per part seua.
—En la seua intervenció d'aquest matí, Vox ha sostingut que, amb aquesta proposta, pretenen adequar-se a la realitat sociolingüística d'Alacant i respectar la llengua habitual dels alacantins. «Volem corregir desequilibris que no es corresponen amb la realitat», diuen. Què els diria?
—Jo percebo aquesta realitat just a l'inrevés. És cert que, a hores d'ara, els qui parlem valencià a Alacant som una minoria. Però som els dipositaris d'una llengua mil·lenària, un llegat i un patrimoni que hem d'estimar i de cuidar.
Dit això, no s'hauria de passar per alt que la diversitat lingüística és un bé que s'esmenta en la Constitució i que el mateix Estatut d'autonomia, en l'article 6, estableix que és responsabilitat dels responsables públics protegir i promocionar les llengües minoritzades. Hi ha, per tant, una obligació legal que ara s'està passant per alt.
A tot això caldria afegir que la seua postura evidencia un menyspreu total al plurilingüisme. Aprendre una segona llengua a l'escola de forma natural és una gran riquesa que ens obre a nous coneixements i més possibilitats laborals. Està amplament demostrat que ser bilingüe ens facilita aprendre altres llengües. Per tant, hi ha beneficis constatats que s'estan ignorant. Els mestres estan perfectament preparats perquè els xiquets i xiquetes castellanoparlants aprenguen amb total naturalitat també el valencià. Mantenir postures com les que manté Vox és d'una estupidesa sublim.
—La regidora de Vox també ha dit que per a ells el problema no és la llengua, diuen. Per a ells el problema és que «els separatistes de l'extrema esquerra volen imposar el català».
—Quin avorriment d'arguments! La Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua estipula que el valencià és una variant del català. Ho diuen ells i ho diu la lingüística europea. Per tant, que valencià i català són la mateixa llengua és una qüestió que està fora de debat.
Amb aquest tipus de discursos i arguments volen generar un conflicte on realment no n'hi ha. La societat alacantina viu amb naturalitat l'existència de dues llengües. Tot això del valencià i del català, als alacantins ens para molt i molt lluny.
—La regidora del Partit Popular ha dit que ells s'estimen molt el valencià, però que «el Botànic va imposar la llengua».
—Diuen que s'estimen la llengua? Doncs que ho demostren. Utilitzen arguments fal·laços i sense cap fonament. El Botànic, per exemple, va mantenir l'exempció lingüística tal com establia la LUEV. I va aprovar una Llei de plurilingüisme que, en línies generals, va disminuir les hores de valencià que s'impartien en el conjunt del territori. El Partit Popular i Vox utilitzen arguments que no se sostenen amb la realitat.
—Clar, les dades són les que són. I el que diu l'Enquesta d'ús i coneixement del valencià és que, efectivament, el 85% de les persones enquestades manifesten que la seva llengua d'ús habitual a Alacant ciutat és el castellà. Quin diria que és l'estat de salut del valencià a Alacant ciutat?
«Volen crear un conflicte on no n'hi ha. La societat alacantina viu amb naturalitat l'existència de dues llengües»
—El valencià està malalt a Alacant. Molt malalt, de fet. Són moltes coses les que s'han anat sumant fins a arribar fins on estem a hores d'ara. Des del segle XIX, a Alacant, hi ha hagut un procés de substitució lingüística perquè es percebia que parlar en castellà era un signe de distinció entre les classes mitjanes i altes. A partir d'ací, es produí un efecte contagi: tothom qui volia prosperar percebia que la llengua que havia de parlar era el castellà. Es va donar, per tant, un procés de desafecció molt intens que va provocar que el valencià fora percebut com la llengua de les classes baixes i la gent més humil.
Alhora, va fer-se molt present en la festa, en la religiositat, en la música. Per exemple, si fas un repàs dels noms de les barraques, t'adones que només una o dues són en castellà. Tota la resta són en valencià. S'ha produït una folklorització del valencià.
—Però una llengua només és viva quan realment es parla...
—Efectivament. Mira, jo quan vaig al mercat d'Alacant sempre parlo en valencià i, en la majoria dels casos, m'atenen en valencià. Recordo que una persona em va dir que sentia que li miraven malament si parlava en valencià, perquè, efectivament, hi ha hagut com una certa estigmatització, i per això molta gent és capaç de parlar-lo, però ha convertit el castellà en la seua llengua habitual. A Alacant s'ha produït un procés d'ocultació de la llengua.
A hores d'ara veig molt complicat que es puga revertir aquest procés de minorització lingüística. És molt i molt complicat, perquè, a més, tenim unes institucions que remen a la contra de la normalització del valencià.
Ara bé, som entre un 15% i un 20% de la població que som valencianoparlants. Que es deixen viure en pau! Tenim drets i els hem de fer valdré.
—Si les Corts Valencianes ratifiquen el canvi proposat des d'Alacant per PP i Vox, quines creu que seran les conseqüències?
—Doncs significarà que ens trobarem en la mateixa situació que Oriola, Elda o Villena. Aquest canvi que es proposa és important, per
«A Alacant s'ha produït un procés d'ocultació de la llengua. A hores d'ara és molt complicat revertir-lo»
exemple, en relació amb l'aplicació de la Llei de llibertat educativa, perquè suposaria que el dret de les famílies que han triat valencià a l'escola quedaria minorat. Perquè aquesta llei no protegeix de la mateixa manera les famílies que volen valencià a les zones de domini lingüístic valencià i les zones de domini lingüístic castellà.
Aleshores, ens trobarem, per exemple, que moltes famílies mal informades optaran per l'exempció lingüística, que és una mesura que, en última instància, perjudica els xiquets i les xiquetes. Així doncs, correm el risc que molts alumnes de les generacions següents no tinguen ni una sola classe en valencià.
—Mala peça al teler.
—Mala, no, malíssima. Ens arrisquem a entrar en una etapa d'extermini lingüístic. Els valencianoparlants d'Alacant estem en perill d'extinció.
—Alguna nota d'optimisme, abans d'acabar?
—Cal mirar sempre endavant, clar que sí. Per exemple, la creació del moviment Famílies pel Valencià ha estat una notícia molt positiva. Ha tingut una capacitat de mobilització fantàstica. I també s'està fent molt bona producció literària.
A pesar de tot, mentre puguem, és la nostra obligació persistir en les nostres conviccions.