Al vocabulari del president de la Generalitat de Catalunya, el socialdemòcrata Salvador Illa, hi ha termes ben subratllats en roig. «Estabilitat», «transversalitat» o «centralitat» són paraules que impregnen sovint els seus discursos i defineixen la seua estratègia política d'ençà que va accedir al comandament de l'administració principatina. Enfront d'una imatge d'agitació nacional durant els anys del procés, Illa dibuixa un país allunyat d'aquella efervescència.
A partir d'aquest idea de Catalunya, el cap del Govern ha acudit a les jornades del Cercle d'Economia per a refermar el seu perfil més proper al teixit empresarial i tractar d'exhibir proximitat amb el món dels negocis. El líder del PSC fa temps que buscar competir amb Junts per Catalunya per l'etiqueta de partit d'ordre. Ara bé, intercalant-ho amb un balanceig cap a l'esquerra mitjançant pactes amb ERC i els comuns, i impulsant mesures de filosofia més progressista en àmbits com ara l'habitatge.
En la seua recerca de la centralitat política, ha inaugurat les jornades d'aquesta associació econòmica amb una picadeta d'ull cap a la iniciativa privada: ha anunciat un pla de 3.300 milions d'euros d'inversions en infraestructures. Aquest programa es fonamentarà en una aliança amb les empreses: «La col·laboració pública-privada ens ha donat bons resultats, però estava aturada des de 2010». D'aquests 3.300 milions d'euros, l'executiu català en mobilitzarà 1.800 de manera immediata, per a projectes com ara el tram central de l'L9 del metro, xifrat en 500 milions d'euros.
El full de ruta d'Illa contempla l'eixamplament de la xarxa de carreteres amb un desemborsament de 720 milions d'euros, així com altres obres en tramvies, terminals ferroviàries i intercanviadors d'autobusos. L'objectiu del Govern català del PSC és posar en marxar aquest pla d'inversions en sis anys. «El país té ganes d'emprendre. Catalunya no pot, ni vol esperar més», ha proclamat, mentre ha comunicat una nova ruta aèria entre Taipei (Taiwan) i Barcelona.
El president català, justament, ha tret pit del desbloqueig de l'ampliació de l'aeroport del Prat, la tornada de companyies a Catalunya i un nou model de finançament, que, segons ha destacat, reportaria 4.700 milions d'euros addicionals per a l'erari principatí. «Em puc presentar avui davant tots vostès afirmant que hem obert un nou horitzó d'estabilitat i hem obert una etapa positiva de col·laboració amb el Govern d'Espanya», ha remarcat, fent gala de l'acord pressupostari armat amb els republicans i els comuns.
«Potser és el que molesta a alguns. Que Catalunya i Espanya avancen. Volem trencar el cercle viciós del populisme a Europa i en el conjunt de democràcies que fins ara crèiem avançades», s'ha mostrat com a l'alternativa de centralitat enfront de les temptacions ultres. Illa, de fet, ha exposat que hi ha dos models de gestió de la immigració: les advertències sobre els efectes perniciosos del fenomen, exposades ja per l'economista Josep Antoni Vandellós a principis del segle passat, i la mantinguda per l'expresident Jordi Pujol, d'apostar per la integració. «Estic amb el segon», ha dit.
La reafirmació del perfil moderat i de recerca de l'estabilitat ha trobat complicitats entre el públic, especialment per haver assolit un pacte pressupostari i abandonar el mecanisme d'emergència dels suplements de crèdit. Teresa Garcia-Milà, presidenta del Cercle d'Economia, ha considerat l'entesa pels comptes com a un moviment en la línia correcta: «Ho llegim com un senyal de previsibilitat i normalitat. Venim d'uns anys d'inestabilitat que han afeblit la credibilitat en les institucions catalanes». Tanmateix, sí que ha criticat les polítiques d'habitatge del Govern català: «Estan en la direcció equivocada». Malgrat aquest retret, Illa ha exhibit la seua imatge d'ordre progressista.