Salvador Illa va arribar a la presidència de la Generalitat de Catalunya enrolat a la paraula estabilitat. Després dels anys intensos del procés independentista, el líder socialdemòcrata va fonamentar la seua estratègia política a vendre una imatge de serenitat i de seny en comparació a l'etapa anterior de lluita nacional. Aquesta línia va quadrar amb el missatge que anhelaven veus empresarials i financeres. No debades diverses companyies van retornar a terres catalanes una vegada s'havia girat el full a l'època més intensa a favor de l'autodeterminació principatina.
El cap del Govern català combinava un discurs d'estabilitat per a guanyar adeptes al món econòmic i desplegava mesures progressistes. Es tractava de la reivindicació d'una mena d'ordre progressista, on es van efectuar gestos transversals per intentar lluitar amb Junts per Catalunya per segments de l'electorat moderat. L'avanç de la legislatura, però, ha complicat l'escenari per a l'executiu del PSC. Si vol retornar a la senda dels primers mesos del seu mandat, el president Illa ha d'afrontar diferents reptes i fronts.
Vaga educativa. Al llarg d'aquesta legislatura, diversos col·lectius de treballadors de l'Administració pública s'han aixecat en peu de guerra. Les darreres protestes i aturades laborals corresponen a una comunitat docent esgotada i cremada per les seues condicions de feina. Encara que el Govern català del PSC va trenar un acord amb CCOO i UGT, sindicats com ara USTEC —majoritari al camp educatiu català— o la CGT s'han mostrat ferms contra l'executiu català. Demanen més inversió al sistema educatiu principatí i millores salarials per als docents. Aquest dijous s'han reactivat les negociacions sense èxit.
La crisi perenne de Rodalies. És cert que últimament el focus s'ha desplaçat del servei de rodalia, però les incidències a la xarxa ferroviària de proximitat apareixen i desapareixen com el riu Guadiana. Amb l'accident mortal a Gèlida (Alt Penedès), les paralitzacions del transport i les manifestacions contra la infraversió espanyola, el Govern català va experimentar una arrancada d'any ben complicada. Per apaivagar el malestar, es va acordar la gratuïtat del servei. El proppassat dissabte 9 de maig, tanmateix, els catalans tornaren a pagar per a viatjar amb la seua xarxa ferroviària de proximitat. Rodalies s'ha convertit en un problema latent per a l'Administració principatina.
L'ús dels Mossos d'Esquadra. El fet de mobilitzar les forces de seguretat catalanes per a resoldre problemàtiques, com ara al camp de l'ensenyament, ha generat polèmica. El Govern català ha vist com la seua proposta de col·locar agents policials de paisà en centres conflictius ha provocat rebuig dintre de la comunitat docent. La figura de Josep Lluís Trapero, director general de Policia de la Generalitat de Catalunya, ha quedat tocada per la infiltració de policies a les assemblees de docents.
Pacte pressupostari amb ERC. D'ençà que va accedir a la presidència, Illa s'ha vist obligat a emprar el mecanisme salvavides dels suplements de crèdit. Arran de la manca d'acord per aprovar uns pressupostos, ha salvat les pilotes de partit financeres amb aquesta eina. Tanmateix, el seu objectiu és aprovar uns pressupostos per a encarar amb seguretat econòmica la resta de la legislatura. De moment, compta amb el suport dels Comuns i està ultimant el pacte amb ERC. L'impuls del consorci d'inversions i d'una línia ferroviària orbital han aplanat el camí. Illa té a tocar una de les seues grans metes polítiques. I més en aquests temps gens propicis per a les enteses comptables.
Finançament singular. Un dels objectius grossos d'Illa es juga a Madrid. L'aprovació de la reforma de finançament plantejada pel Govern espanyol del PSOE i Sumar —instigada i negociada amb perseverança per ERC— suposaria un triomf polític, ja que aquest nou model injectaria vora 4.700 milions d'euros més a les arques catalanes. L'actual aritmètica parlamentària espanyola, però, dificulta l'assoliment del llum verd: la dreta i la ultradreta espanyola s'hi oposen pel seu rebuig a qualsevol mesura que poguera beneficiar les finances catalanes i Junts per Catalunya refusa aquesta proposta per considerar-la insuficient per a reduir el gruixut dèficit fiscal català.