Quan el socialista Salvador Illa va arribar a la presidència de la Generalitat de Catalunya, Junts va refermar-se com a cap de l'oposició. Encara que hi havia coincidències en qüestions com ara l'ampliació de l'aeroport del Prat i el desenvolupament d'infraestructures, la força encapçalada per Carles Puigdemont va apostar per un combat gairebé frontal al Govern català del PSC. Els juntaires tenien capacitat parlamentària per influir, però aquesta línia política van practicar-la només a Madrid.
ERC, en canvi, ha intentat fer valdre l'aritmètica per arrancar concessions per a Catalunya i reforçar-se en aquest camp, especialment en la seua pugna electoral a l'àmbit independentista amb Junts per Catalunya. El primer moviment fou la investidura d'Illa com a comandant en cap dels catalans i la segona maniobra ha estat tancar un acord pressupostari amb la formació del puny i la rosa. Ho han fet a canvi de l'impuls del tren orbital, eixamplar espais de governança al Consorci de la Zona Franca o la creació d'entitats per a fiscalitzar el compliment de l'Estat amb les inversions promeses al territori principatí.
Els republicans també havien trencat enteses amb els socialistes per als suplements de crèdit, el mecanisme d'emergència activat per l'administració Illa quan un acord pels comptes semblava ciència-ficció. Atès que la seua força numèrica al Parlament de Catalunya és insuficient, el PSC ha aconseguit dotar de certa estabilitat a la seua legislatura gràcies a trobar els suports dels comuns i d'ERC. En el cas dels independentistes, la relació «s'ha consolidat» i s'ha erigit en «estratègica», segons va afirmar Alícia Romero, consellera d'Economia, a les pàgines en línia de Nació Digital.
«He lloat el paper d'ERC, perquè han demostrat compromís i sentit de país, responsabilitat. No hem pensat només en el 2026. També a mitjà i llarg termini, com veiem amb la línia orbital, el pla Regenera o el pla de pobles. Estem satisfets de la relació que tenim amb ERC, cada vegada està més consolidada i és estratègica», va indicar. I va desitjar que «la majoria progressista», identificant a comuns, republicans i socialistes, «continuï donant fruits».
Els socialistes catalans i, singularment, el president Illa han reivindicat el rol desenvolupat pel partit capitanejat per Oriol Junqueras i han mostrat la seua voluntat d'allargar i aprofundir la seua relació amb els independentistes. De fet, el pacte pressupostari va més enllà del 2027 i ambdues forces estan lligades durant un temps prolongat pels compromisos establerts als diferents acords, com ara l'entesa d'investidura. Per guanyar musculatura electoral i demoscòpica, ERC precisa que els socialistes, tant a Catalunya com a l'Estat espanyol, complisquen amb els pactes.
Mentrestant, i tractant d'allunyar l'espectre del tripartit que agita Junts per Catalunya amb l'objectiu d'erosionar als republicans i desgastar la imatge transversal que s'havia cultivat Illa, ERC s'hi oposa a estrènyer encara més la seua relació amb el PSC. «L'acord pels pressupostos no és l'avantsala d'un pacte de Govern amb el PSC», ha negat Junqueras en una entrevista al mateix periòdic català de tirada digital.
«Esquerra és un partit que no està al govern. I si em pregunta si Esquerra es planteja entrar al Govern, la resposta és que no», ha insistit. De moment, aposten per mantenir l'actual relació amb els socialistes, que han trobat en els republicans una proximitat per poder tirar endavant el seu projecte des de la Generalitat de Catalunya.