Alícia Romero, consellera d'Economia, lluïa un somriure d'orella a orella. Acompanyada de Josep Rull, president del Parlament de Catalunya, entregava a la cambra el seu projecte de pressupostos. Aquesta estampa, abans rutinària a l'escenari polític principatí, atresorava un esperit inèdit en l'actual mandat del president Salvador Illa. Per primera vegada en la legislatura, el Govern català del PSC havia assolit un pacte pressupostari. La fita política injectava oxigen polític i financer a l'executiu principatí, especialment en un moment de protestes dels docents.
«Són uns pressupostos millors que els del febrer, donen estabilitat i mostren la fortalesa de la majoria progressista», afirmava Romero, aquest divendres, sobre uns comptes que inclouen un eixamplament de la despesa de 4.639 milions d'euros fins a 2030. L'obtenció d'aquesta estabilitat s'ha forjat gràcies al pacte firmat amb els comuns i, especialment, amb ERC. Els republicans votaran a favor dels pressupostos en obtenir diferents concessions de l'Estat en matèria d'inversions, d'espais de governança catalana i de fiscalització de les actuacions dineràries de l'administració espanyola.
El llum verd a aquesta mena de transferències va produir-se el proppassat dimecres a la reunió mantinguda entre la Generalitat de Catalunya, comandada pel PSC, i el Govern espanyol, format pels socialistes i Sumar. Una de les concessions és l'impuls d'un consorci d'inversions entre l'Estat espanyol i la Generalitat de Catalunya. L'objectiu d'aquesta entitat és, segons ambdues administracions, «accelerar i millorar la planificació, l'execució i el seguiment de les inversions estatals a Catalunya».
La iniciativa parteix «dels dèficits estructurals acumulats en infraestructures estratègiques a Catalunya, evidenciats especialment en la xarxa ferroviària de Rodalies i en l'AP-7, amb afectacions directes sobre la mobilitat, la qualitat de vida i la capacitat productiva del país». Al caliu de l'acord amb ERC, la comissió bilateral entre ambdues administracions va servir per a crear un altre òrgan: un nou Consorci de la Zona Franca de Barcelona, on la Generalitat de Catalunya reforça la seua posició. De fet, el 45% de la participació estarà en mans de l'Estat, el 40% recaurà en el Govern català i el 15% en l'Ajuntament de Barcelona.
El projecte estrella d'aquest pacte pressupostari, però, és el revifament d'un tren orbital, projectat durant el mandat del socialista Pasqual Maragall a la Generalitat de Catalunya i pensat per unir la segona corona metropolitana sense passar per Barcelona. Ambdós governs firmaran al llarg del 2026 «un protocol de col·laboració, que posteriorment haurà de ser desenvolupat en un conveni de finançament, amb l'objectiu de garantir la redacció dels estudis i projectes, i l'execució de les obres necessàries per al desenvolupament progressiu d'aquesta infraestructura».
Ambdues administracions van remarcar que es tractava «d'un projecte transformador, articulador d'un espai territorial de 5 milions d'habitants, amb un traçat de 120 quilòmetres que donarà servei a 40 estacions. Connectarà Vilanova i la Geltrú (Garraf), Mataró (Maresme), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Martorell (Baix Llobregat), Terrassa i Sabadell (Vallès Occidental) i Granollers (Vallès Oriental)». Està previst que aquesta xarxa ferroviària estiga en marxa pels volts del 2040.
La quarta pota de les concessions atorgades per l'Estat a la Generalitat de Catalunya i assolides pel pacte entre els socialistes i ERC és la gestió principatina del litoral. L'administració estatal s'ha compromès a promoure, en el termini de tres mesos, «una modificació del reglament general de Costes per adaptar-lo al marc competencial de Catalunya». «La modificació haurà d'incorporar fórmules de cooperació i consulta entre ambdues administracions, seguint els criteris establerts en els acords de traspàs de funcions i serveis en matèria d'ordenació i gestió del litoral aprovats recentment per al País Basc i Galícia», van expressar ambdós governs.
«La Generalitat de Catalunya i l'Estat avancen en el desplegament efectiu de les competències del Govern català en matèria de gestió del litoral», van subratllar, amb altres territoris, com ara el País Valencià, exigint una transferència similar. Amb la cessió de l'IRPF encara a la llista dels seus objectius, els republicans han fonamentat el seu acord pressupostari amb els socialistes en concessions atorgades per l'administració estatal.