El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, destituïa aquest dilluns el major del Cos dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero. L’adeu de Trapero arriba en un context on Esquerra Republicana està intentant “democratitzar” el cos policial amb la pressió de la CUP. De fet, la decisió es pren a conseqüència de l’oposició del major pel que fa al nou model policial que està intentant implementar Esquerra. El seu relleu serà el comissari Josep Maria Estela, i per sota tindrà Eduard Sallent i Rosa Bosch. També s’integren a la cúpula els comissaris Xavier Porcuna i David Boneta. Trapero ja va ser destituït del seu càrrec de major l’octubre del 2017, arran del 155 i del desplegament policial efectuada pels Mossos durant el referèndum de l’1 d’octubre.
El nomenament de Trapero com a Major
Trapero va ser comissari en cap entre el 2013 i el 2017. A l’abril d’aquell any va ser nomenat major, un càrrec vacant des del 2007 quan es va jubilar Joan Unió. El ja exmajor va afirmar en aquell moment que la recuperació del càrrec era un “senyal de normalitat” i com “un reconeixement a la majoria d’edat del cos que exemplifica i consolida la seva professionalitat”. L’aleshores conseller d’Interior, Jordi Jané, va ser qui el va nomenar com a cap dels Mossos d’Esquadra. Jané plegaria tres mesos més tard com a conseller en la remodelació per efectuar els preparatius del referèndum de l’1 d’octubre. Qui va entrar va ser el convergent Joaquim Forn, que va ratificar a Trapero en el seu càrrec. D’altra banda, qui el nomena comissari va ser el conseller d’Interior Ramon Espadaler l’any 2013.
Dels atemptats de les Rambles a ‘Trap-Hero’
L’agost del 2017 va guanyar una gran popularitat per la seva gestió dels atemptats de les Rambles de Barcelona i Cambrils. La seva capacitat comunicativa va meravellar gran part de Catalunya, que també va felicitar-lo per com va dirigir l’operació per detenir els terroristes. Durant els dies següents, les famoses samarretes amb la paraula ‘Trap-Hero” van començar a vendre’s per internet. Trapero també participaria en diverses rodes de premsa, en les quals hi havia mitjans d’arreu del món. Una anècdota d’aquelles rodes de premsa va ser quan un periodista va queixar-se que el major dels Mossos respongués en català. Trapero li va contestar que ell responia amb l'idioma en què li feien la pregunta. El periodista va decidir abandonar la roda de premsa i Trapero li va etzibar: “Bueno, pues molt bé, pues adiós”, frase que també el va fer popular.
El seu paper del referèndum de l’1 d’octubre
Els TSJC va ordenar els cossos policials aturar el referèndum d’independència convocat per la Generalitat de Catalunya. Abans de l’1 d’octubre, els comandaments en cap dels Mossos i de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil es van reunir per organitzar els preparatius. És a dir, Trapero, per part dels Mossos, i Pérez de los Cobos, per part de les forces de seguretat de l’Estat, es van haver d’asseure per organitzar l’impediment del referèndum. Les reunions no van acabar bé entre Trapero i Pérez de los Cobos. Mentre el primer plantejava la seva actuació en l’ordre de la interlocutòria del TSJC que deia que s’havia d’aturar el referèndum sense l’ús excessiu de la força, Pérez de los Cobos ho interpretava com si el referèndum s'hagués d’evitar de totes totes. El resultat va ser una gran descoordinació entre cossos policials, fruit de les desavinences. Mentre Policia Nacional i Guàrdia Civil colpejaven ferotgement els votants, els Mossos no empraven la força bruta.
El 155 i la persecució de l’Estat contra la seva figura
L’actuació dels Mossos d’Esquadra en el referèndum de l’1 d’octubre va provocar que la jutgessa del Tribunal Suprem Carmen Lamela cités el Major com a investigat per un delicte de sedició. En una segona citació el 16 d’octubre, la Fiscalia va demanar presó incondicional per Trapero. La jutgessa, finalment, li va retirar el passaport i el va obligar a fer compareixences cada 15 dies.
El 28 d’octubre de 2017, en virtut de l’article 155, el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, decideix destituir Trapero i nomenar el comissari Ferran López com a nou cap dels Mossos, tot i que no va ser nomenat sota la figura de major.
L’abril del 2018, la jutge Carmen Lamela processa Trapero i diferents membres del cos dels Mossos d’Esquadra i Interior per sedició. En la restauració de la Generalitat després del 155, el president Torra va oferir a Trapero el càrrec de major, oferiment que va rebutjar per no perjudicar el cos policial en el judici.
El 21 d’octubre l’Audiència Nacional va comunicar la seva absolució pels delictes de desobediència i sedició, juntament amb els membres dels Mossos d’Esquadra i la conselleria d’Interior que també van ser processats.
La restitució com a major dels Mossos
Just després de la sentència absolutòria, el conseller d’Interior, Miquel Sàmper, li va oferir retornar a dirigir els mossos d’Esquadra. Trapero va acceptar la proposta el 12 de novembre del 2020. Això va provocar unes positives reaccions entre el món sobiranista, tot i que Trapero havia reconegut, durant el judici del procés, que havia preparat un dispositiu per si un jutge ordenava detenir el president Puigdemont i els membres del Govern català, a més d’haver proposat la seva figura a la cúpula dels Mossos per executar l’ordre.