—CCOO i UGT han pactat el complement salarial específic de 839 euros per a docents de primària i 858 de secundària. També s’ha aprovat la compensació de 50 euros per pernoctació en eixides i colònies. Per què la USTEC s’hi ha desmarcat?
—Perquè aquest no és un augment salarial acceptable per revertir la pèrdua de poder adquisitiu que hem arrossegat les darreres dècades. Nosaltres, com a USTEC, partíem d’una posició de màxim, però durant la negociació havíem arribat a un punt intermedi que suposava revertir, almenys, la pèrdua salarial.
D’una altra banda, els 50 euros per pernoctació és una xifra ridícula. A més, només et paguen dues a infantil i primària i tres a secundària, a pesar que, normalment, es fan més dies. És, a sobre, només per a dues persones, encara que hi assisteixi més gent. Per tant, si fas els càlculs, tot tenint en compte que t’hi estàs 24 hores, et surt l’hora a 0,7 euros. En definitiva, una misèria. Sembla com si hagués estat una mena de premi de consolació. Per tant, no podem estar d’acord amb aquest pacte.
Però és, a més a més, tan important com la qüestió salarial és que s’implementin mesures per poder atendre correctament l’alumnat. A hores d’ara, a Catalunya, la complexitat a les aules és altíssima, amb unes ràtios molt elevades.
—USTEC reclama una ràtio de 15 alumnes per a infantil i primària, 20 a secundària i 22 a batxillerat, a més d’aules d’acollida amb un màxim de 10 alumnes. Quina proposta us ha posat el Departament damunt la taula?
—Ells en proposen 20 a infantil i primària i 25 a secundària. A més, aquestes mesures no s’implementaran fins d’ací dos cursos, quan, en realitat, el projecte de llei del Ministeri d’Educació ja proposa aquestes xifres per al curs vinent. Per tant, per a Catalunya, que té un alt grau de complexitat, calen ràtios més baixes per poder atendre correctament l’alumnat.
«La responsabilitat del trencament de la unitat sindical és de Comissions Obreres i UGT»
—De moment, però, el Departament ja ha aconseguit un objectiu: trencar la unitat sindical que havia permès armar unes protestes multitudinàries.
—Sobretot, la responsabilitat d’aquest trencament és dels sindicats signants, Comissions Obreres i UGT. Ells han decidit signar aquest pacte en un context que no era de desgast. Al contrari, estem en un cicle de lluita en què el col·lectiu està absolutament mobilitzat i organitzat. Hi ha una actitud molt activa i participava. Per això, des del nostre punt de vista, és incomprensible que aquests dos sindicats hagen arribat a aquest acord, d'esquena a tota la resta.
—El Departament d’Ensenyament vos demana que torneu a la taula negociadora. Què teniu a dir-li?
—Nosaltres tornarem a la taula de negociació quan es tornen a abordar les condicions laborals. Nosaltres hem estat en tot moment negociant per tractar d’arribar a un acord. Semblava, de fet, que les coses anaven bé. I va arribar una setmana que, havíem de continuar amb la negociació, però no ens van dir res. I, de sobte, ens assabentem que, per la porta de darrere i fora de la taula sectorial de negociació, es gesta aquest acord amb Comissions i UGT, que des de bon començament van començar a fer propaganda, una teatralització per vendre l’acord. El Departament ha signat un acord amb sindicats minoritaris (Comissions i UGT no arriben ni al 25% de la representació sindical) i l’ha volgut vendre com un acord de país.
—Els sindicats heu fet consultes a la vostra militància. Unes consultes que, d’altra banda, han comptat amb moltíssima participació. Quin és el sentir majoritari, una volta analitzats els resultats?
—En total, hem fet tres consultes. En la primera vam demanar al col·lectiu quin format de vaga preferia i quants dies estarien disposats a fer-ne. Aleshores hi participaren 6.000 persones.
En la segona hem volgut saber si les persones treballadores avalen o no aquest acord al qual han arribat Comissions i UGT. Hi va participar la meitat del col·lectiu i la seua posició va ser contundent: un 95% no l’avala.
Ara, hem fet una tercera consulta per saber com volen que siguen les properes mobilitzacions, les accions i el calendari. Hi han participat 31.600 persones. És, per tant, un salt de participació enorme. Hi ha més compromís que mai dels docents en aquesta lluita.
—Encara no heu perfilat com seran les noves mobilitzacions, que inclouen aturades. Quan sabran del cert les famílies quin serà el calendari de mobilitzacions?
—En l’enquesta que hem fet, les diverses opcions estan molt ajustades, així que hem d’analitzar bé les dades, seure amb els sindicats de vaga i decidir. En principi, dimarts hi haurà una convocatòria de premsa per anunciar, definitivament, com s’articulen les mobilitzacions.
—Fins ara les mobilitzacions han comptat amb el suport de les famílies. Temeu que, si les intensifiqueu, més encara en el mes de maig, que és crític ja en termes d’avaluació, deixen de comptar amb el suport majoritari de les famílies?
—No. De fet, nosaltres necessitem el suport de les famílies per tal que no hàgem de posar en pràctica totes aquestes mesures. Si la comunitat educativa pressiona l’administració per tornar a la senda de la negociació i si hi ha possibilitat d’arribar a acords, es replantejarà tot.
Les famílies han de comprendre que aquestes mobilitzacions que estem duent a terme tenen com a objectiu, sobretot, millorar les condicions dels seus fills i filles. Nosaltres preferiríem no haver de dur a terme totes aquestes mobilitzacions. Si estem convocant aquestes mobilitzacions és perquè no veiem voluntat de reobrir la negociació. La Generalitat no és responsable ni amb les persones treballadores ni amb l’alumnat. Nosaltres preferiríem no haver de fer aquestes mobilitzacions, però l’actitud de l’Administració ens hi obliga.
—Aleshores, a hores d’ara, hi ha possibilitat d’entesa?
—Si es reobri la taula de negociació amb voluntat real d’arribar a acords consensuats, sí. Hauria de ser, en tot cas, posant a sobre de la taula, dos elements bàsics: reversió de les condicions laborals i recursos per al desplegament de l’escola inclusiva. I que comenci a aplicar-se el curs vinent ja.
«No tenim els recursos necessaris per atendre l’alta complexitat que tenim a les aules»
—Al País Valencià també hi ha l’amenaça d’una vaga al mes de maig. D’on ve aquest malestar? Què està passant amb l’escola pública?
—El gran problema és que les decisions polítiques en matèria d’educació han estat dirigides els darrers anys a l’estalvi econòmic i això ha suposat empitjorament de les condicions laborals i precarització de les persones treballadores. S'està concebent l’educació des d’una perspectiva neoliberal, perquè qui marca les polítiques educatives els darrers anys és l’OCDE. Després els polítics parlen de millorar les partides en educació, però la inversió pública no és suficient per revertir anys i anys de retallades. Catalunya inverteix el 2,5% del PIB en educació, quan la xifra òptima seria un 6%. Estem per sota la mitjana estatal i per sota de moltes comunitats autònomes.
—Quin és el resultat, per a l’alumnat, d’aquesta política de baixa inversió?
—El resultat és que no tot l’alumnat en surt ben preparat, perquè hi ha una segregació i una desigualtat molt gran. No tenim els recursos necessaris per atendre l’alta complexitat que tenim a les aules, amb alumnes que tenen necessitats especials o que són disruptius. I també hi ha alumnat que no té la possibilitat de participar i progressar perquè no té un context familiar que l’acompanye. I l’escola, amb els recursos de què disposa, tampoc no ho pot fer. El professorat fem tant com podem, però per a determinats alumnes, això no és suficient. En moltes aules, més que docència es fa supervivència.
A voltes, se’ns vol culpar els docents. Atribueixen els baixos resultats a les proves en el fet que el professorat no està ben preparat. I això no és cert. Estem tan ben preparats com els i les docents d’altres autonomies. El que passa és que tenim un alt grau de complexitat i ens manquen recursos. No fallem nosaltres, fallen les polítiques educatives i la inversió.