L'etapa agitada del procés d'autodeterminació cap a la independència va provocar que moltes empreses traslladaren la seu social a territoris diferents de Catalunya. Amb la política principatina girant el full a aquella època, amb el socialista Salvador Illa al capdavant de la Generalitat de Catalunya, s'ha produït un retorn d'algunes de les firmes que van prendre aquella decisió. Les primeres a activar aquesta mena d'operació tornada foren Aigües de Barcelona, Red Points, Laboratoris Ordesa o Cementos Molins.
Tanmateix, el primer cop d'efecte va donar-lo el Banc Sabadell quan va deixar la seua seu social a Alacant —amb un president valencià, Carlos Mazón, marcat per la seua precarietat política i una divisió a l'empresariat alacantí— i va decidir reprendre les seues arrels catalanes. El moviment es produïa en plena OPA hostil del BBVA per controlar l'entitat financera principatina, la qual ja havia estat objecte de desig per part de la companyia bancària d'ADN basc.
CaixaBank ha reiterat permanentment «la seua vocació de permanència a València», una convicció marcada per l'avantatge estratègic que li aporta a l'entitat financera tenir dues seus operatives a Barcelona i Madrid, així com el seu domicili social a València. O dit d'una altra manera: disposar d'un equilibri territorial als tres principals indrets de l'Estat espanyol, un fet important per a una companyia bancària centrada en el mercat estatal i líder absolut en aquest terreny.
Si la direcció de CaixaBank té motius per a continuar amb la seua seu social en terres valencianes, Criteria — el braç financer del hòlding bancari— i la Fundació "la Caixa" van anunciar aquesta setmana passada la tornada a la capital de Catalunya. Un trasllat des de Palma que simbòlicament representa el tancament d'un cicle i l'obertura d'un nou temps empresarial a terres principatines.
Criteria, justament, atresora una importància econòmica arran de les seues inversions en sectors estratègics. La companyia encapçalada per Isidre Fainé ostenta participacions en el món de l'energia a través de la firma Naturgy, en el sector de les telecomunicacions mitjançant Telefònica, està present a l'àmbit immobiliari amb Colonial, disposa de penetració al negoci de la construcció amb ACS i, fins i tot, a la gestió del subministrament d'aigua amb Veolia. A més a més, acumula el 32% de les accions de CaixaBank. Criteria està valorada en 30.000 milions d'euros.
A la recerca de la transversalitat
A la campanya catalana passada, l'aleshores candidat socialista va exhibir quina era la seua estratègia per aconseguir la victòria i conquerir la Generalitat de Catalunya. Amb Ciutadans volatilitzats, Illa va vendre una imatge transversal, com a la figura que encarnava l'ordre arran de l'independentisme rupturista que havia plantejat Junts per Catalunya. No debades va haver-hi una competició per aquella aura de centralitat que històricament havia assolit les sigles convergents.
Illa ho va fer des d'una òptica progressista. En la composició de la seua estructura de govern, va apostar per persones provinents del nacionalisme català que havia representat l'antiga Convergència —és el cas de Ramon Espadaler, Miquel Sàmper o Jaume Duch— i, fins i tot, va donar continuïtat a membres de l'anterior executiu republicà de Pere Aragonès, com ara Francesc Xavier Vila a Política Lingüística i Sònia Hernàndez al Departament de Cultura. Era la seua forma de bascular al llarg de la legislatura, entre els ocasionals suports de Junts per Catalunya en matèries d'alguns projectes d'infraestructures controvertits i buscar l'esquerra en matèria social.
La coincidència del retorn empresarial durant el seu mandat reforça la seua imatge d'un president moderat i a favor dels interessos empresarials catalans, així com li permet políticament disputar la centralitat i la cosmovisió com a partit d'ordre o de seny a Junts per Catalunya. «El retorn de la fundació bancària La Caixa i de Criteria demostra que és el moment d'apostar per Catalunya. Una Catalunya a ple rendiment és bo per a tots, per a Catalunya i per a Espanya», va indicar Illa.
Amb l'independentisme en reconstrucció —Junts per Catalunya està immers en un triple equilibri i ERC està en plena reconfiguració després del seu procés intern—, el president de la Generalitat de Catalunya té el vent de cara per aconseguir eixamplar els seus suports electorals, i pescar tant a les bosses electorals preocupades per qüestions d'ordre —confiança empresarial, seguretat— i per aquelles amb una mirada més progressista, centrades en aspectes de benestar social. El retorn de Criteria i la Fundació "la Caixa" reforça el full de ruta polític i estratègic del socialista Illa.