Fa anys i anys que els compromisos pressupostaris de l'Estat espanyol amb Catalunya acaben en paper mullat. La manca d'execució de les inversions programades ha estat habitual fins a cronificar-se a serveis com ara Rodalies. És cert que darrerament el Govern espanyol ha accelerat el ritme de compliment, però l'Estat espanyol va deixar d'executar prop del 50% dels diners previstos per a millorar la xarxa ferroviària catalana entre 2010 i 2021, segons un estudi de la Generalitat de Catalunya.
La crisi perenne que arrossega Rodalies, amb cims com ara l'accident del gener passat a Gelida (Alt Penedès), va exhibir-ho. L'acumulació de cancel·lacions i retards va provocar un malestar que va visualitzar-se amb diversos manifestacions, les quals van reactivar l'independentisme. «La causa que va originar els talls de Rodalies nou fou el mal oratge, sinó l'incompliment, l'estafa de l'execució dels pressupostos i l'abandonament sistemàtic de Catalunya per part de l'Estat espanyol», va expressar Lluís Llach, president de l'Assemblea Nacional Catalana, en una d'aquelles mobilitzacions per la precarietat dels serveis públics catalans.
Si aquelles protestes ja van situar el focus sobre el dèficit inversor de l'Estat espanyol a Catalunya, el naixement d'un Consorci d'Inversions ho evidencia de manera institucional. Aquest organisme, pactat entre el PSC i ERC com a una de les condicions per a la investidura del progressista Salvador Illa, estarà encarregat de fiscalitzar les inversions a Catalunya. «Serà una eina per a l'impuls, la planificació, la gestió i l'execució de les inversions de l'Estat a Catalunya», han apuntat des de l'executiu català del PSC.
Els republicans, com a principals impulsors d'aquesta mesura, ja van presentar al Congrés una proposició de llei per facilitar-ne la creació. La possibilitat d'obtenir un seient a les empreses públiques estatals amb més transcendència inversora a Catalunya, com ara Adif, era una de les grans línies d'aquell plantejament. La proposta també empenta perquè aquest consorci elaborara calendaris més exigents amb la meta que l'Estat deixe de practicar els seus habituals regats als compromisos pressupostaris adquirits amb el territori català.
Aquest òrgan serà presentat aquest dilluns al Cercle d'Economia per part de la consellera d'Economia, la socialista Alícia Romero, i el director general de la força independentista, Lluís Salvadó. Una exhibició de sintonia entre els socialdemòcrates i els republicans que assenyala una senda possible per a la forja d'un acord pressupostari al Parlament de Catalunya. No debades, és l'objectiu prioritari del president Illa, qui vol evitar emprar el salvavides constant dels suplements de crèdit.
A l'espera de la lletra xicoteta d'aquest pacte i de la configuració d'aquest ens, que hauria de ser paritari entre l'administració estatal i la Generalitat de Catalunya, la seua creació ja retorna el focus a sobre dels incompliments dels diferents executius espanyols en les seues inversions a Catalunya. Aquest maltractament se suma a la cronificació del dèficit fiscal català. En 2022, i d'acord amb les xifres oferides pel primer projecte de pressupostos elaborat pel Govern català del PSC, va ascendir a 21.092 milions d'euros. La dimensió de l'infrafinançament fou similar al registrat en els anys 2021, 2020 i 2019.