El rostre del president de la Generalitat de Catalunya, el socialista Salvador Illa, transmetia una felicitat indissimulada. El Banc Sabadell, que havia traslladat la seu social del Vallès Occidental a Alacant durant l'etapa agitada del procés independentista, retornava a la ciutat que l'havia vist néixer i créixer. L'entitat catalana tancava un viatge empresarial que havien emprès altres grans noms de l'economia catalana. Poc després del seu moviment, la Fundació “la Caixa” reproduiria la jugada del banc sabadellenc.
La tornada de grans empreses a Catalunya que havien marxat durant els mesos convulsos del referèndum d'autodeterminació reforçaven la imatge de transversalitat i d'estabilitat que Illa ha venut d'ençà de la seua arribada a la presidència catalana. Amb un executiu conformat per figures de procedència diferent, com ara dels contorns d'ERC o de l'antiga Convergència, el PSC reafirmava la seua estratègia d'ocupar la centralitat, d'erigir-se en el partit ordre a Catalunya. Una consideració que fins a la reconfiguració política que va comportar el moment independentista pertanyia als avantpassats de Junts per Catalunya.
«El món convergent estava conformat per persones de procedències diferents amb la idea de reconstrucció nacional de les institucions i de passar de fer país a fer política. En aquell moment, hi havia una part més propera als interessos empresarials, però una altra que sumava interessos molt diversos. De fet, i al contrari del que es deia, era complicat etiquetar Convergència com a dreta catalana. Sí que és cert que la marca va convertir-se en sinònim d'institucionalitat i de govern», explica Toni Aira, professor de comunicació política de la Universitat Pompeu Fabra - Barcelona School of Management. «Aquesta part distintiva de CiU ara la vol disputar el PSC», indica.
Els socialistes catalans estarien intentant aprofitar-se de la finestra que va obrir la recomposició del mapa polític català d'ençà de l'eclosió independentista. «El sistema de partits a Catalunya ha canviat arran del procés. CiU era un moviment ampli, conservador, catalanista, nacionalista, però no independentista. Amb el seu viratge cap a l'independentisme, l'espai de la vella convergència s'ha disgregat», contextualitza Àngels Pont, directora del Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP). «Convergència va arribar a tenir el 45% dels vots. Posteriorment, va perdre part de l'electorat que era d'una dreta no-nacionalista catalana», afegeix.
El PSC i la centralitat
Amb Junts per Catalunya immers en una altra pantalla i el PSC comandant la Generalitat de Catalunya, s'ha produït un intent dels socialdemòcrates d'ocupar l'espai que fa anys dominava la força convergent. «El PSC mai serà el representant dels empresaris. De fet, la seva competició electoral està amb ERC i els Comuns. Ara bé, una altra cosa és que, atesa la situació política catalana —on Junts per Catalunya està en redefinició—, els socialistes busquen ocupar l'espai de la centralitat», matisa la responsable del GESOP. «En aquests moments, el PSC és el partit que ocupa millor la centralitat i, a més, és el partit de govern», subratlla.
Els socialdemòcrates estarien beneficiant-se de l'escenari que s'ha dibuixat una vegada les urnes van girar el full als objectius independentistes. «El PSC ha aprofitat la desorientació de Junts per Catalunya, així com les conseqüències del procés i, especialment, la repressió, que no ha estat només cap a l'espai convergent clàssic, sinó que s'ha aplicat en general cap a l'independentisme, però que aquest espai l'ha viscut especialment. Els socialistes han aprofitat l'avinentesa, i han volgut —i han pogut— mossegar una part d'aquest espai», desenvolupa Aira. «Tanmateix, s'ha de veure en quin recorregut i en quin grau mosseguen en aquest espai», dubta.
«Fa temps que el PSC ha adquirit la posició de partit d'ordre amb el suport dels sectors empresarials de Catalunya, incloent-hi els mitjans de comunicació que són propers a aquests espais», afirma de manera contundent Jordi Muñoz, professor de ciència política a la Universitat de Barcelona. «És una aposta estratègica del partit des dels temps de Miquel Iceta, i s'ha evidenciat en les incorporacions a les llistes, els nomenaments dels càrrecs públics i, fins i tot, ha tingut una translació en l'increment de vot a les zones benestants de Barcelona, o en el suport del PP a Jaume Collboni, alcalde de Barcelona», argumenta.
Els sectors empresarials, segons aquest politòleg, «han identificat el PSC com el seu soci més fiable a Catalunya, després de l'aventura independentista del món exconvergent». «Cal tenir en compte que la dreta estatal a Catalunya té poques possibilitats de governar i que el PSC ofereix polítiques proempresa», referma, amb exemples com ara l'ampliació de l'aeroport del Prat, una de les peticions que amb més insistència s'havia fet des de l'empresariat principatí.
Junts i l'anhel convergent
La formació encapçalada per Carles Puigdemont i filla de l'antic espai convergent ha intentat recuperar el pols en aquest àmbit electoral. Ja ho va fer durant la campanya electoral de les eleccions catalanes del 2023 amb la presència més activa de l'expresident de la Generalitat de Catalunya i màxim referent històric de l'espai, Jordi Pujol, o, fins i tot, en les seues votacions al Congrés dels Diputats.
«A curt termini, és difícil per a Junts per Catalunya recuperar aquest paper, sobretot sota el lideratge de Carles Puigdemont, tot i que darrerament hi ha hagut símptomes, com el viatge de Foment del Treball a Waterloo per negociar la seua oposició a la reducció de la jornada laboral», apunta. «A Junts per Catalunya, li interessaria retornar a aquests espais. De fet, s'han produït intents de fer-ho amb els pactes que ha dut a terme a Catalunya amb els socialistes. Tanmateix, encara estem una miqueta a les beceroles. Li queda molt espai per recuperar i compta amb competidors com ara Aliança Catalana per altres flancs. Té competència per diferents fronts», radiografia Pont.
Ostentar la condició de ser el partit d'ordre a Catalunya hauria de ser «el posicionament natural» de Junts per Catalunya, però «és complicat que ho aconsegueixi mentre no se solucioni la situació de Puigdemont i si continuen apostant per ser percebuts com els més independentistes», expressa la directora del GESOP. «Junts per Catalunya ha de treballar perquè se'ls identifiqui com a alternativa de govern i amb sentit institucional al PSC, traslladant que són la força amb millor capacitat de gestió. És el seu objectiu en la competició amb el PSC mentre es disputen el vot independentista amb altres forces», analitza Aira. Junts per Catalunya i PSC batallant per assolir l'etiqueta de la centralitat al mapa polític principatí.