Bombes a llibreries, camises blaves que assassinen i uniformats que seguen vides. La transició cap a la democràcia va estar sota el vot —sovint— ignorat de les armes, marcat per l'influx de la dinamita i els explosius, els sabres castrenses, la bota pintada amb una esvàstica i la repressió indiscriminada de les forces de seguretat espanyoles.
Al País Valencià, dos combatents per la democràcia, l'autogovern i els drets dels treballadors van ser assassinats durant l'anomenat tardofranquisme, en aquell trenc d'alba, després de quaranta anys de foscor amb la dictadura. Teófilo del Valle, un obrer d'ascendència gallega i de només vint anys, va ser massacrat per les forces de seguretat espanyoles un 24 de febrer de 1976. L'agent Daniel Aroca va matar-lo amb dues bales, que van impactar al seu crani. Els trets es van efectuar a només cinquanta metres de distància.
Miquel Grau, militant del Moviment Comunista del País Valencià i de conviccions valencianistes, va ser víctima de l'odi feixista poc més d'un any després, un 6 d'octubre de 1977. Nascut al Baix Segura, a la població de Rafal, va sofrir un atemptat ultradretà mentre enganxava cartells per a la manifestació del 9 d'Octubre, convocada sota el clam de «Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia». El botxí fou Miguel Ángel Panadero, un militant de la formació franquista Fuerza Nueva, de família adinerada i d'ideals falangistes.
Ambdós han estat reconeguts oficialment per l'Estat com a víctimes del tardofranquisme. Aquesta fita s'ha assolit a proposta de Compromís i dintre de la reforma de la Llei estatal de memòria democràtica, validada el proppassat 26 de març amb els vots favorables dels valencianistes, ERC, PSOE, Sumar, EH Bildu i els membres del grup mixt, a excepció del representant de la Unió del Poble Navarrés, que s'hi va oposar. PP i Vox van votar-hi en contra i Junts per Catalunya s'hi va abstenir.

«Aquest reconeixement s'ha aconseguit gràcies a la modificació de la Llei estatal de memòria democràtica, que va iniciar-se a Andalusia per a reparar Manuel José García Caparrós [assassinat per la policia durant una manifestació a favor de l'autogovern andalús]», explica Alberto Ibáñez, diputat de Compromís al Congrés, en conversa amb EL TEMPS. «En la negociació vam defensar que Miquel Grau fou una víctima del tardofranquisme, on l'extrema dreta encara conservava influència i poder», completa.
La consideració com a víctima de la violència política en la transició s'estén, com assenyala el parlamentari estatal de la coalició valencianista, a Del Valle, l'obrer massacrat per les bales de la policia espanyola durant una jornada reivindicativa a Elda, a la comarca del Vinalopó Mitjà. «Ambdós entren dins d'una part que l'antiga versió de la Llei estatal de memòria democràtica no incloïa i ara sí que ho fa. És important que, per a fer a memòria i més amb l'auge de l'extrema dreta, expliquem que la democràcia, tot i que dèbil, no va caure del cel i va haver-hi gent que es va jugar literalment la vida», assenyala.
«Abans no es parlava en cap moment de reparació. En aquest cas, però, arribaria fins als 250.000 euros. En tots cas, tant Miquel Grau com Teófilo del Valle estan reconeguts per l'Estat com a víctimes de la violència política», indica. D'aquesta manera, els familiars d'ambdós assassinats durant el tardofranquisme tenen l'oportunitat d'acollir-se a les indemnitzacions que ofereix l'Administració estatal. «És una manera de retornar la dignitat als qui van perdre la vida en defensa de la democràcia i de la llibertat», ressalta.
Després d'aquest impuls en matèria de «reparació», la força valencianista es posa com a objectiu avançar «en les polítiques de no repetició, on encara hi ha molt a fer». «És una tasca molt important, perquè ens trobem en un moment amb gent, fins i tot jove, que qüestiona la democràcia i la llibertat com a valor», expressa. De moment, però, tant Grau com Del Valle són considerats víctimes de la violència que intentava aturar l'adveniment de la democràcia i de les llibertats en els temps posteriors a la mort del sanguinari i corrupte dictador, Francisco Franco.