Es manté la situació d’«emergència lingüística» dels últims anys. Aquest és el crid d'alerta llençat pel president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, a la presentació de l’InformeCAT. El document, de fet, compta amb mig centenar de dades que ho acrediten, com ara l'enquesta d’usos Lingüístics de Catalunya de 2023 (publicada a finals de 2025), la qual «revela que menys del 15% de la població del Barcelonès Nord, el Baix Llobregat Sud i l’Hospitalet de Llobregat usa habitualment el català». Una xifra preocupant als llocs on el català és menys present, però que també registrava davallades significatives en zones on el català és majoritari, com a les Terres de l’Ebre o al Pirineu.
A les Balears, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), només sis de cada deu enquestats «saben parlar bé la llengua pròpia» i, a la Catalunya del Nord, va destacar Escudé, menys d’un terç dels habitants «creuen que comprenen bé o bastant bé el català». En aquest cas, la informació és proporcionada per l’Institut français d'opinion publique.
Les dades són negatives, però les opinions dels enquestats sobre els beneficis de conèixer i parlar català són ben diferents. A la Catalunya del Nord, el 64% estan a favor de l’ensenyament obligatori del català a l’escola en horari normal de classes. No en extraescolars ni fora del col·legi, no: en l’horari normal. Per tant, hi ha la consciència dels mateixos nord-catalans que la situació de pèrdua de la llengua és negativa. Només un terç l’entén, però n’hi ha dos terços de la població que creuen que els joves l’haurien d’entendre i estudiar-lo de forma reglada.
A Catalunya, on la situació és molt diferent pel que fa a l’ensenyament, els enquestats que creuen que el català funciona com a ascensor social són una majoria amplíssima: del 88,7%. Fins i tot ho pensa la majoria dels votants de partits d’extrema dreta i dreta: el 66,5% dels votants de Vox i el 68,7% del PP van contestar que sí a la pregunta «Creu que aprendre català pot donar més oportunitats laborals, culturals o de millora personal als infants d’origen immigrant?».
Llavors, per què s’està produint un retrocés de la llengua? Una de les dades exclusives de Plataforma per a aquest InformeCAT surt d’una estadística encarregada per aquesta ONG de la llengua al gabinet d’estadística GESOP fa un any. Als enquestats se’ls proposava completar la frase «En els últims anys s’ha reduït l’ús social del català. Fins a quin punt creu que ha influït...» i se’ls donaven quatre possibles respostes amb les quals es podien mostrar «molt o bastant» d’acord i «poc o gens» d’acord. La que més consens tenia és «L’augment de persones que no entenen o no dominen el català», amb el 70% «molt o bastant» d’acord. Molt a prop, el 63% responia «l’augment de productes audiovisuals en castellà i anglès» i encara el 58,4% considerava que la llengua era víctima d’«Els atacs polítics contra el català».
Contra el BOE i els mals costums
Òscar Escuder, per la seva banda, atribueix la mala salut del català a una combinació d’«un marc legal hostil amb la llengua», el desaprofitament d’«unes lleis que són positives, però no es fan complir» i «l’hàbit de canviar la llengua» que els catalans i catalanoparlants de tot l’Estat demostren cada dia amb la pràctica i en les enquestes. A l’Enquesta d’usos lingüístics només el 17,4% de les persones que iniciaven converses en català, s’hi mantenen en català si els han respost en català. El 72,3% es passa al castellà en un tres i no res. Però és que, entre els joves, aquestes xifres esdevenen preocupants: només el 15,9% dels joves catalans (entre 15 i 29 anys) comencen les converses sempre en català.
El problema greu és que aquests prejudicis sobre els altres i les seves competències lingüístiques sovint ja tallen de soca-rel la possibilitat d’un intercanvi en català. Segons una enquesta del CEO (Centre d’Estudis d’Opinió) de 2025, «només el 19,7% de la població de Catalunya fa servir el català per adreçar-se a les persones que pensen que són originàries d’un altre país». És a dir, que per la pressió turística, els prejudicis racials o els xenòfobs, set de cada deu catalans s’hi dirigiran en castellà; un de cada deu en anglès (diuen), i dos de cada deu, en català.
Pel que fa a les lleis que Òscar Escuder denuncia que s’aproven en contra del català, Plataforma per la Llengua afirma que, en el període 2021-2025, el BOE (Butlletí Oficial de l’Estat) va publicar «1.000 disposicions discriminatòries» del català o que imposen l’ús del castellà (per accedir a ajudes públiques o premis, per exemple). En canvi, a Andorra les lleis a favor del català, que sancionen fins i tot comerços si convé, han provocat una reacció. Els inscrits a cursos de català ha augmentat el 25% el gener de 2026, respecte a l’any anterior.
Mentrestant, al País Valencià, les administracions s’obliden de la llengua pròpia a cada acte: «A la Gran Fira de Juliol de València, organitzada per l’Ajuntament, no hi va haver cap cançó en català ni el 2024 ni el 2025. A l’Expojove, la fira de la infància i la joventut de València, també organitzada per l’Ajuntament, no hi va haver cap activitat en català entre el 2023 i el 2025».
El 30% dels atacs lingüístics al País Valencià el 2025, segons l’informe d’Escola Valenciana, Plataforma i altres entitats, van ser en l’àmbit educatiu. La conseqüència de tot plegat (d’una banda, els constants atacs a la llengua i, de l’altra, la creixen consciència lingüística dels catalanoparlants) ha fet que les queixes sobre l’estat de la llengua gestionades per la Plataforma hagin crescut el 766% en deu anys.
Avenços positius en esport i audiovisuals
No tot són males notícies. La Plataforma ha pogut saber, gràcies a un estudi encarregat per la Federació Catalana de Basquetbol, que tres de cada quatre converses en entrenament d’aquest esport es fan en català. Això s’explica per què els «usos lingüístics responsables dels entrenadors, que exerceixen de referents lingüístics en aquests espais».
Sobre una de les claus que els enquestats consideraven important i nociu per al català, «l’augment de productes audiovisuals en castellà i anglès», l’InformeCAT també dona notícies de «l’evolució dels títols en català a les plataformes d'estríming». Entre gener de 2024 i gener de 2025, la presència general de títols a plataformes va pujar el 9,7%, en bona part gràcies al salt quantitatiu que ha fet Filmin (24,5% que implica 600 títols) i pujades moderades a Movistar+, Acontra+ o Prime Video (significativa en títols: més de 400). També és positiu que 3Cat s’hagi situat com a tercera plataforma més escollida a Catalunya després de Prime Video i Netflix, segons Kantar Media.