Les lleganyes apegades als ulls, les enrabiades abans d'entrar a l'aula i els somriures per retrobar-se amb els companys de pupitre constitueixen el paisatge habitual de la tornada a l'escola. Unes estampes de felicitat i de cabreig que han estat alterades enguany en diversos municipis marcats per la devastació de la dana. Fins a 3.000 menors han viscut un inici de curs ancorat a la precarietat dels barracots, que, en diferents poblacions, no han estat enllestits a temps. «No existeix la normalitat que defensa el Consell», han criticat reiteradament des de la Confederació d'Ampes Gonzalo Anaya.
Amb la comunitat educativa reclamant la seua dimissió per les tisorades aplicades a l'ensenyament públic i per la seua política lingüística, el conseller d'Educació, el popular José Antonio Rovira, ha inaugurat els primers compassos de la nova temporada escolar lluny de les comarques damnificades per la gran riuada del 29 d'octubre del 2024. De fet, Rovira ha engegat el curs educatiu 2025-2026 en un centre públic de Castelló de la Plana.
En la seua visita al CEIP Mestre Canós Sanmartín, el conseller d'Educació del Govern valencià del PP ha anunciat que el seu departament treballa «en la revisió del currículum de batxillerat per a introduir els continguts relatius al terrorisme, a la banda terrorista ETA i a les víctimes del terrorisme i les seues famílies, perquè els joves valencians puguen conèixer tota la història d'Espanya fins a l'actualitat, i no sols una part». «Ho incloem de nou», ha afirmat, quan les modificacions curriculars del Botànic no ho van alterar.
La «novetat» proclamada per Rovira mostra un discurs que omet altres violències que van patir-se amb singularitat al País Valencià. La transició va ser una etapa, especialment a València i la seua àrea d'influència, caracteritzada pels atemptats contra cinemes i personatges de la cultura, assalts contra llibreries, metrallaments d'edificis, seus polítiques cremades, bombes a institucions, agressions a governants progressistes que encapçalaven la Generalitat Valenciana i l'Ajuntament de València o persecució als carrers de qualsevol manifestació de l'esquerra valencianista.
Figures intel·lectuals com ara Joan Fuster o Manuel Sanchis Guarner van ser víctimes d'artefactes exclusius, així com la llibreria Tres i Quatre, fundada pels activistes culturals Eliseu Climent i Rosa Raga. És considerada, amb divuit atacs, com l'establiment literari amb més atacs soferts a Europa des de la Segona Guerra Mundial. Aquesta violència de l'extrema dreta té les mans tacades de sang per episodis com ara l'assassinat del jove militant comunista Miquel Grau a Alacant. L'artífex fou Miguel Ángel Panadero Sandoval, militant de la franquista Fuerza Nueva.
Violència antivalencianista
Les accions violentes protagonitzades per la ultradreta i el blaverisme al País Valencià durant la Transició no van ser anecdòtiques. Segons investiga l'historiador Borja Ribera a La violència política en la transició valenciana (1975-1982), «la violència política va ocupar un paper central al País Valencià al llarg del procés que va culminar amb l'establiment d'una democràcia parlamentària estable per primera vegada en la història d'Espanya».
«Encara que d'una magnitud inferior a la d'altres territoris, com ara el País Basc, Madrid o Catalunya, la qual cosa queda reflectit en un nombre relativament baix de morts, la violència va ser present i va tenir un fort impacte durant tot el període comprès entre l'agonia del dictador i l'aprovació de l'Estatut d'autonomia, període que hem definit com la transició valenciana pròpiament dita», puntualitza. «El País Valencià va ser escenari d'un elevat nombre d'episodis violents, on destaquen 162 que hem catalogat com a greus», xifra.
Dins d'aquesta categoria, l'autor té en compte «assassinats, atemptats amb bomba, assalts i incendis d'establiments, assalts de domicilis, incendis de vehicles, metrallaments d'edificis i agressions a autoritats». «Fora han quedat incomptables accions, segurament diversos, centenars, en principi —però no necessàriament—, menys greus, com ara: atacs amb còctels Molotov, agressions de carrer o atemptats de menor entitat, així com avisos falsos de bomba i altres amenaces i coaccions», precisa.
Unes accions violentes que van dur de manera molt majoritària el segell de l'extrema dreta i del blaverisme irredempt. «Si prenem les accions catalogades com a greus, observem que ultradretanes i anticatalanistes van tenir una preeminència indiscutible, sent responsables de tres de cada quatre. Si incloguérem les accions en teoria menys greus, el protagonisme d'aquests actors seria, quasi amb tota seguretat, encara superior», determina. No debades identifica 119 accions d'autoria dretana o anticatalanista, les quals representarien el 73,4%; 27 assignades a grups d'extrema esquerra i també de tarannà independentista, les quals suposarien el 16,7%, i un total de 16 d'impossible catalogació.
La impunitat de l'extrema dreta
La violència que omet Rovira al seu discurs va estar associada a un mant d'impunitat. «Hi ha diversos indicis i fins a alguna evidència que permeten afirmar que aquests episodis van ser tolerats per l'autoritat governativa. De fet, un regidor d'UCD va confessar anys després ser l'autor intel·lectual de la crema de les banderes i va revelar que almenys el governador militar i algun comandament policial estaven avisats que hi hauria incidents. Així, resulta difícil posar en dubte que la UCD es va valdre de la desestabilització per a recuperar una iniciativa política que les urnes li havien negat», introdueix a la tesi.
«La permissivitat de la policia davant la violència tumultuària de sectors dretans va ser flagrant i contrasta vivament amb la seua contundent actuació davant altres actors. En el cas de la violència terrorista, quasi totes les accions més greus mai van ser resoltes i no sembla que hi haguera un gran interès a fer-ho. Hi ha, no obstant això, informacions periodístiques que suggereixen que moltes accions terroristes perpetrades fins a principis de 1979 van poder vindre de l'entorn de Fuerza Nueva», amplia l'anàlisi. Una etapa de terror ignorada pel conseller.