Eren temps d'agitació social, reivindicacions laborals i clams per les llibertats democràtiques. La gent sortia als carrers per exigir una vida digna. La transició a l'Estat espanyol va ser un període marcat pel terror ultradretà, els atemptats d'ETA i la repressió policial, però al País Valencià va estar dominat per les actuacions violentes de l'extrema dreta i la virulència de les forces de seguretat estatals. Els nostàlgics de la dictadura franquista van matar. Com també ho van fer la policia.
L'exemple paradigmàtic de les actuacions criminals dels agents de seguretat va ser l'assassinat del jove treballador Teófilo del Valle. Amb només vint anys i nascut a Galícia, era operari a una fàbrica de bosses de mà a Elda, a la comarca del Vinalopó Mitjà. Del Valle va cometre el pecat de participar en una mobilització laboral en febrer del 1976, la qual va tenir lloc entre la seua ciutat i Petrer. Els treballadors van manifestar-se per reclamar un augment dels sous en una etapa d'elevada inflació i d'irrupció d'un sindicalisme que desplaçava la central vertical de la dictadura.
En el descompte d'aquella mobilització, alguns manifestants van llençar pedres a un dels vehicles de la policia armada, la denominació que llavors tenia el cos estatal de seguretat. Aquell llançament va provocar una reacció visceral dels agents. Armats i al crit de «a por ellos», pronunciat pel sergent, tal com van declarar posteriorment en seu judicial diversos policies, van obrir foc contra els assistents a les protestes locals. Una de les persones que va rebre l'impacte va ser Del Valle. Dues bales al crani, disparades a només 50 metres de distància pel policia Daniel Aroca, van segar-li la vida a l'obrer del calçat.
Aquell crim policial va estar rodejat d'una capa d'impunitat. La família del treballador abatut per la policia va estar privada d'intervenir al procediment judicial que va investigar la seua mort. No van poder personar-se com a acusació popular, ni tampoc defensar els seus arguments. L'agent va ser jutjat per la via militar. El tribunal castrense va decidir absoldre l'autor d'aquells trets amb l'aplicació de l'eximent del «compliment del deure». Aquella resolució mai va ser comunicada a la família de l'obrer d'Elda. Encara més, no es va fer pública.
Quasi un segle després d'aquell assassinat, i al caliu de la tasca memorialística desplegada per Acció Ciutadana contra la Impunitat del Franquisme i la Plataforma de Suport a la Querella Argentina del País Valencià, la família ha decidit presentar una querella als jutjats d'Elda. «La querella s'interposa per crims de lesa humanitat, en concurs real, amb un delicte d'assassinat», va especificar aquest dijous l'advocada Aràdia Ruiz en la seua presentació pública.
«La querella es presenta perquè s'intenta fer justícia amb uns fets que van ocórrer fa 48 anys. Va celebrar-se un judici, però jo m'he assabentat de totes les circumstàncies de l'homicidi o assassinat a Teófilo gràcies a la investigació que va fer Manuel de Juan, qui ha intentat buscar la veritat i va sol·licitar els arxius de l'època», va narrar Antonio del Valle, germà de l'obrer mort per la policia. «Gràcies a la investigació de Manual de Juan, s'ha sabut com va morir exactament el meu germà», va reiterar, per denunciar que quan va consultar les actes del judici «va saber que tot havia estat una pantomima». «Van intentar tapar-ho», va denunciar.
Impunitat policial
A la querella, segons han informat des d'Acció Ciutadana contra la Impunitat del Franquisme i la Plataforma de Suport a la Querella Argentina del País Valencià, es relaten els esdeveniments mortals. «La nit del 24 de febrer, al voltant de les 22 hores, un grup de joves, entre els quals es trobava Teófilo, va increpar i va llançar pedres contra un autobús de la policia armada, desplaçada fins a Elda per a dissoldre les concentracions i que ja reprenien el camí d'eixida cap a Alacant. Seguint les ordres del del sergent Laureano Ballesteros, els policies van baixar de l'autobús i van perseguir els joves», expliquen.
«D'acord amb les diligències instruïdes pel jutge d'Instrucció Agustín Ferrer, aquella mateixa nit el policia armat Daniel Aroca del Rei va disparar a Teófilo del Valle per l'esquena fins a sis ocasions. Dos projectils van impactar en el seu cos: un en el turmell i l'altre, mortal, en el clatell», detallen, per contextualitzar una querella dirigida contra el policia Aroca com a autor dels trets que van ocasionar la mort del treballador del calcer; el sergent de la policia armada Laureano Ballesteros; el capità de la policia armada Carlos Holgado; i el Governador Civil d'Alacant, Benito Saéz.
L'altra personalitat assenyalada com a integrant de la cadena de comandament és Rodolfo Martín Villa, ministre de Relacions Laborals de l'executiu postfranquista de Carlos Arias Navarro durant aquest crim policial. Martín Villa, però, és un habitual de les querelles que han impulsat els moviments memorialistes. No debades, l'exjerarca franquista, exvicepresident espanyol amb la UCD, exdiputat del PP i expresident d'Endesa, així com vell alt càrrec d'altres grans companyies empresarials espanyoles, és un dels principals acusats en la querella contra els crims de la dictadura que tramiten els tribunals argentins.
A Martín Villa, que s'ha lliurat d'una ordre de detenció internacional farcida d'obstacles i que, finalment, va ser anul·lada, se l'acusa per part de les entitats per la memòria democràtica a l'Estat espanyol de ser responsable de fins a 12 homicidis, com ara per la matança de Vitòria de 1976, l'assassinat aquell mateix any d'una dona per part del grup parapolicial d'extrema dreta Guerrilleros de Cristo Rey a una població del País Basc i pels successos a la festivitat dels Santfermins de 1978. La jutgessa argentina que instrueix la causa vol dilucidar si els crims són «fets puntuals» o «uns delictes comesos a Espanya entre 1936 i 1977 en el marc d'un decidit pla d'atac sistemàtic i preconcebut per a eliminar a tot oponent polític».
La querella per l'assassinat del treballador del calcer a Elda fa quasi mig segle se suma a les més de 100 querelles presentades per les entitats memorialistes al conjunt de l'Estat espanyol, les quals exigeixen «la investigació judicial dels crims franquistes, constitutius de crims contra la humanitat i que fins avui continuen impunes». «L'estat de dret és incompatible amb el manteniment de polítiques d'impunitat que impedeixen el dret a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició de les víctimes dels crims contra la humanitat comesos durant el franquisme», censuren. És la lluita contra la impunitat d'aquest moviment per la memòria democràtica.