Jordi Pujol va marcar el pas d'una Catalunya que trencava amb la llarga nit del franquisme i s'endinsava en la represa democràtica vinculada a la construcció de la Unió Europea. Al capdavant de la Generalitat de Catalunya durant poc més de dues dècades, va encapçalar, amb una personalitat aclaparadora, la recuperació de les institucions pròpies i va edificar les estructures perquè el país recobrara les seues estructures nacionals, com ara els Mossos d'Esquadra o TV3.
El llegat polític de Pujol és ben ampli, però els seus mandats han estat esguitats per l'ombra de la corrupció que projecta l'Audiència Nacional. Aquesta setmana, de fet, l'òrgan judicial espanyol ha engegat el judici contra l'expresident català i la seua família per una fortuna a Andorra que s'hauria obtingut d'una manera il·lícita, mitjançant el cobrament de presumptes comissions a canvi de contractes públics.
El judici als Pujol, tanmateix, ha arrancat marcat per la polèmica i les ombres. Els advocats defensors dels diferents integrants de la família de l'excomandant en cap dels catalans i dels empresaris assenyalats al procediment judicial han denunciat la manca de concreció de les acusacions formulades per la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat. No debades han al·legat indefensió per desconèixer quins contractes haurien manipulat, quines administracions van entregar-los i el rol d'influència que haurien tingut els Pujol.
Les maniobres de la policia política del PP
A les crítiques dels lletrats defensors sobre la manca de concreció de les acusacions, s'hi ha sumat el clam per l'origen presumptament viciat del procediment, que estaria lligat a les maniobres de la policia política espanyola del PP contra l'independentisme català. La confessió de la deixa per part de Pujol va obrir la caixa de trons judicial, però els advocats dels diferents membres de la família, especialment de Josep Pujol i Oriol Pujol, han apuntat contra «el pecat original» de la causa: les dades bancàries aconseguides mitjançant les pressions de les clavegueres policials als responsables de la Banca Privada d'Andorra, com van assenyalar els mateixos dirigents de l'entitat financera.
La policia política del PP, no debades, va amenaçar la cúpula de la Banca Privada d'Andorra si no col·laborava en la guerra bruta contra el nacionalisme català. «Ens carregarem el banc», va afirmar l'inspector en cap de la policia espanyola Celestino Barroso, d'acord amb l'enregistrament de la conversa telefònica que va fer Joan Pau Miquel, exconseller delegat de l'entitat bancària andorrana. Arran d'aquesta mena de xantatge, i segons la narració dels exdirectius financers, van proporcionar una informació bancària que acabaria publicada a la portada del diari El Mundo. Aquella coberta, a judici dels lletrats de la família, va forçar la confessió de Pujol.
Mentre el lletrat d'Oriol Pujol —condemnat pel cas de les ITV— ha demanat que s'incorpore al procediment la documentació de la causa present als jutjats d'Andorra, que investiguen, precisament, aquestes maniobres de les clavegueres espanyoles contra l'independentisme i els Pujol, l'advocat de Josep Pujol ha recordat que la primera denunciant va ser Victòria Álvarez. Antiga amant de l'hereu, Jordi Pujol Ferrusola, va sostenir que havia vist al major dels Pujol dur bitllets de 500 euros a Andorra.
Ara bé, la seua declaració va produir-se en una trobada en un restaurant amb Alícia Sánchez Camacho, llavors líder del PP català, i a instàncies de Jorge Moragas, aleshores cap de Gabinet de Mariano Rajoy, en aquell moment assegut a la Moncloa. Álvarez, de fet, va admetre que havia percebut fons reservats de l'Estat per aquella col·laboració contra la família Pujol entre 2011 i 2016, és a dir, durant l'etapa de Rajoy al capdavant del Govern espanyol.
Els moviments contra la família de l'expresident català per part de les clavegueres policials espanyoles han derivat, fins i tot, en condemnes judicials. La justícia ha acreditat la subtracció il·legal —per part de persones desconegudes— de dades personals i econòmiques a Jordi Pujol Ferrusola, les quals acabarien en mans de la policia patriòtica i serien introduïdes en les causes contra la família. Per aquella guerra bruta contra els Pujol, va ser condemnat a un any de presó Eugenio Pino, director adjunt de la policia espanyola a l'etapa de Jorge Fernández Díaz al Ministeri d'Interior.
Encausat, malgrat els forenses
L'altra decisió que ha aixecat polseguera en aquests primers dies de judici als Pujol ha estat la decisió de l'Audiència Nacional de prosseguir amb la investigació contra l'excomandant en cap dels catalans. Una determinació que s'ha pres a pesar del seu estat precari de salut —va estar ingressat la setmana passada per una pneumònia amb 95 anys— i contravenint l'opinió científica dels forenses, els quals són independents de les parts. Els tres especialistes apuntaven que l'expresident català no es podria defensar arran d'un deteriorament cognitiu.
«El president no està en condicions de declarar al judici», exposa Jaume Padrós, un dels tres metges que tracten l'excap del Govern català, a EL TEMPS. «M'he quedat entre desconcertat, sobtat i indignat amb aquesta decisió. Els informes dels tres metges que duem el president coincideixen el 100% amb les valoracions que van fer els forenses, i tots afirmem que el seu estat de salut li impedeix poder declarar i seguir el judici com cal. A més, s'ha de ressaltar que la valoració mèdica és anterior al seu ingrés per pneumònia, i que divendres passat va rebre l'alta per continuar el tractament des de casa seva i fer convalescència», explica.
El metge mostra la seua incomprensió per la determinació de l'òrgan judicial espanyol: «S'assenyala que l'expresident no declararà fins a la pròxima primavera, però la qüestió és que, en el millor dels casos, el seu estat de salut serà com ara. El més plausible és que la seua situació mèdica siga més complicada arran del trastorn cognitiu que pateix, el qual li impedeix, i cal insistir, poder-se defensar d'una manera plena». «M'he quedat estupefacte, atès que els forenses escollits pel tribunal conclouen el mateix, i preocupat per com s'empre la seua imatge», remata. Són les polèmiques dels primers compassos del judici contra la família Pujol.