La veu de l'Ovidi Montllor restava absent d'una ciutat i d'un país que l'enyora. El seu clam insubornable per la llengua i la cultura pròpia se n'havia anat de vacances ja fa tres dècades, però la vigència del seu esperit combatiu residia a l'ànima de les seues deixebles, d'aquelles que, com ha demostrat la gala dels XX Premis Ovidi d'aquest diumenge, atresoren el comandament de la música valenciana. L'escena sonora autòctona no sols duu anys d'eixamplament dels seus contorns melòdics, d'aportar propostes variadíssimes, sinó que s'ha tenyit absolutament de violeta.
El Teatre Calderón d'Alcoi ha estat testimoni excepcional d'aquesta maduració, de com l'herència del cantautor alcoià està representada pel talent femení, que ha acaparat la meitat dels guardons entregats per l'inesgotable Col·lectiu Ovidi Montllor de Músiques del País Valencià. Dues dècades de promoció de la música en valencià que ha arrancat amb els alcoians Pau Miquel Soler, Toni Blanes i Pablo González, antics integrants d'Arthur Caravan, i Carles Llinares i Rebeca Sanjuan, vells membres de Batà, tocant versions de poemes del mític cantautor alcoià. En el transcurs de la gala, s'hi ha sumat la veu d'Hugo Mas.
El record d'aquell darrer concert de Montllor, que va estar envoltat de tòtems com ara Raimon, Vicent Torrent, Marina Rossell, Maria del Mar Bonet, Quico Pi de la Serna o Manolo Miralles, ha servit per a arrencar els Grammys valencians, marcats —també— per la crítica a l'ofensiva contra la llengua del Consell del PP i els seus socis ultradretans de Vox. «Avui celebrem els vint anys del Col·lectiu Ovidi Montllor, i ho fem constatant la bona salut de la producció de la música en valencià», ha subratllat la comunicadora Amàlia Garrigós, presentadora de la cerimònia.
La primera guardonada, Marala, ha anticipat el domini femení de l'actual edició. El trio valencià, català i balear, d'una qualitat artística incommensurable, s'ha endut el premi a millor videoclip per «Patrona». «És el nostre últim regal com a Marala», ha assenyalat la valenciana Sandra Monfort, qui ha rebut el trofeu d'Àlex Cerradelo. Pilar Aparicio, experta en disseny de la Universitat d'Alacant, ha coronat Eneas Ribelles, per Monument al desastre, de L'home Brut, com a guanyador del millor disseny de portada. «Força per al poble i fem fora al govern del partit psicòpata», han expressat des de l'escenari en rebre el guardó.
«Avui no vinc a demanar permís», ha expressat Abril, guardonada com a millor artista revelació pel treball Instruccions per estimar una cirera (Último Pasillo). «Estem massa acostumades a sentir que la música valenciana no té relleu. I la música valenciana és ara més rica, més potent i amb més qualitat que mai. I sí: està liderada per nosaltres, per les dones. Xiques, hem vingut per a quedar-nos», ha reivindicat després de rebre el premi de Voro Golfe, d'Escola Valenciana. «Hem estat quatre nominades», ha ressaltat La Maria, guanyadora en la categoria a millors arranjaments i producció. Emocionada, ha recordat els drames que han envoltat al disc Robina (Propaganda pel fet!), com ara la inundació de l'estudi del seu productor. L'estrella de la gala ha rebut el premi de mans del poeta alcoià Manuel Rodríguez, qui ha recordat el desaparegut cantant Manolo Miralles.
Un altre alcoià, l'escriptor Silvestre Vilaplana, ha entregat el trofeu a millor lletra, que ha recaigut en l'altre gran triomfador de la nit: Abraham Rivas. Guanyador per «L'hivern perfecte», ha demanat «fer coses boniques enmig del caos» i «la fi del genocidi». «Volem una Palestina?», ha preguntat, amb el públic responent a l'uníson: «Lliure!». Tota una expressió de combat que ha introduït el discurs de Ruth Moyano i Lluïsa Penella, representants dels comitès locals d'emergència i reconstrucció, que han denunciat «la negligent i nefasta gestió del Consell del PP amb la dana» i han agraït als artistes perquè «la seua música ha estat tan útil com les graneres i els poals per llevar el fang de les seues ànimes». «Heu canalitzat la nostra ràbia», han reconegut.
«Mazón no ha dimitit. L'ha fet fora el poble valencià», han proclamat en una gala pendular, que s'ha mogut entre el record a Montllor, l'esperit de memòria per la riuada i la reivindicació femenina a l'escena sonora del País Valencià. Sandra Monfort, premiada com a autora de la millor cançó, ha estirat el fil morat i multicolor quan ha rebut el guardó de la sociòloga alcoiana Sandra Obiol. «Es tracta d'una cançó que està dedicada a totes les dissidències», ha assenyalat, així com ha demanat «escenaris més heterogenis».
El clam «Mazón, a presó» ha ressonat, de nou, quan el grup Bertomeu ha assolit el títol de millor disc de música familiar per Sensacionari (Bromera). L'escriptora Natàlia Gisbert ha estat l'encarregada de lliurar-lo. La petjada novel·lística ha persistit amb Xavier Aliaga: «El que heu fet enguany és impressionant, en una escena liderada per dones. L'escenari serà, i ja és, de les dones», ha remarcat mentre entregava al cantant Abraham Rivas la corona de millor disc de cançó pel treball Hivern perfecte, autoeditat.
L'anhel lluitador s'ha perllongat, però, en aquesta ocasió, amb una mirada quadribarrada. «Ho hem de dir ben clar: fa temps que hem guanyat. No ens ha derrotat amb els decrets de Nova Planta, no han acabat amb la nostra llengua. I ho pretenia fer un torero?», ha encoratjat Elisa Guillem, regidora de Cultura de l'Ajuntament d'Alcoi per Compromís, en al·lusió a l'antic vicepresident de la Generalitat Valenciana i conseller de Cultura, l'ultradretà Vicente Barrera. «Sou l'avantguarda, el tabal que obri la marxa i encoratja al jovent. No volem demanar perdó per ser valencians. No volem sobretaules d'aquesta gent. Visca Ovidi! Visca Alcoi! I visca el País Valencià», ha encès el teatre.
Com a una de les amfitriones de la nit, ha entregat un dels premis d'honor a L'Escenari, un pub alcoià compromès amb la difusió de la cultura pròpia. «Per qui no sigueu d'Alcoi i de la contornà, i vos sobte que es premie un pub, sapigueu que du 44 anys de programació cultural estable. És un exemple de resiliència al País Valencià. De fet, va ser inaugurat en 1981 amb un recital de poemes d'Ovidi», ha contextualitzat Garrigós. El periodista Quim Vilarnau ha lliurat el premi a millor disc de rock a Mox per Paret mitgera (Bubota discos), que han dedicat l'àlbum als damnificats per la dana i han demanat la llibertat del poble palestí.
«T'agafarem de les orelles i et durem a Picassent. Com tu agafares sense permís la nostra música», ha denunciat Jazzwoman, guardonada amb el premi a millor àlbum de hip-hop i electrònica per Contra vent i marea (Propaganda pel Fet!), en referència a Mazón. «Ha estat un any de ressorgir, de pèrdues familiars, un treball confeccionat després de tres anys de depressió», s'ha emocionat. «Ens ha costat molt d'esforç econòmic. I, per això, ens fa tanta il·lusió aquest premi», ha reblat Esteve Tortosa, cantant d'Auxili. Els ontinyentins han rebut del musicòleg Josep Vicent Frechina el premi a millor disc de mestissatge per Aborigen.
L'explosió de llàgrimes als rostres s'ha accentuat quan han pujat a l'escenari Mariló Gradolí i Rosa Maria Álvarez, veus de dues associacions de víctimes de la dana, que han estat les encarregades de rebre el premi a millor cançó de la dana —«Lladres de sobretaula», amb el segell de Zoo, La Raíz, Tito Pontet, Abril, Los Chikos del Maiz, Malifeta i Ciudad Jara, s'ha imposat. Amb el teatre dempeus i aplaudint a rabiar, Álvarez ha assenyalat els responsables de la tragèdia: «Aquests lladres de sobretaula són els que han matat mon pare i la resta de víctimes. No són només lladres, sinó que també són assassins». «Moltes gràcies per les 24 cançons sobre la dana», ha agraït Gradolí.
«Avui volem recordar, també, Guillem Agulló», ha anunciat Garrigós, mentre Guillem i Carme, pares del jove independentista i antifeixista assassinat, pujaven a l'escenari. Ho han fet per entregar el premi Guillem Agulló, creat pel Col·lectiu Ovidi Montllor després que fos eliminat de les Corts Valencianes. «Quan vingueren els bèsties, eliminaren aquest premi de les Corts Valencianes. Ara bé, el Parlament de Catalunya s'ha compromès a celebrar-lo mentre continuen governant aquests. Espere que marxen prompte», ha narrat Guillem. «Agrair-vos que mantingueu la flama, perquè parlar i cantar valencià és lluitar contra el feixisme», ha puntualitzat Carme.
La primera edició del Premi Guillem Agulló ha estat per al raper català Pablo Hasél, empresonat des de fa cinc anys. «Podria haver sorgit si haguera firmat un paper on reconeixia la seua culpabilitat, però s'hi nega», ha destacat l'activista i músic Rafa Xambó, una de les ànimes del Col·lectiu Ovidi Montllor. «Quan isca de la presó, ens comprometen perquè toque al País Valencià», ha promès, abans de llegir una carta del raper que critica «el feixisme sionista» i relatava la seua inspiració en els presos comunistes i en l'exemple d'Agulló per «no defallir».
L'efervescència revolucionària, però, ha deixat pas a l'afirmació valencianista i feminista. Ho ha fet Esther, qui ha aconseguit el guardó al millor àlbum de pop per Tot comença (Primavera d'Hivern). «Vull dedicar aquest premi a les meues amigues, a ma mare i, especialment, a mon pare, que m'ha transmès l'estima per la nostra llengua, la nostra cultura i la meua terra», ha enumerat. «Només som fortes quan estem juntes. Fem xarxa entre nosaltres», ha apel·lat. «Vull donar les gràcies a totes per fer música en valencià, i remarcar que el present i el futur de la nostra música té nom de dona», ha prolongat la periodista Isa Monzó, responsable de lliurar el guardó a millor disc de folk.
La Maria ha estat la guanyadora d'aquest premi amb Robina (Propaganda pel Fet!). «És la categoria més important per a mi. És un gènere al qual vaig arribar de manera casual, però que em connecta moltíssim amb les meues iaies», ha reflexionat, per denunciar «la infravaloració d'allò tradicional, d'allò que és propi dels valencians». «No podem consentir que la nostra llengua i la nostra cultura, com va dir Joan Fuster, es convertisquen en un reducte folklòric», ha emfasitzat. «No ens infravalorem», ha insistit. I ha demanat: «Feu-nos costat. Perquè valem».
Una reivindicació identitària que s'ha entrellaçat amb el discurs de Toni Francès, alcalde d'Alcoi pel PSPV. «Una llengua és viva si es parla, però encara ho és més quan es canta. Fer música en valencià no és una opció minoritària, és un acte d'autoafirmació», ha defensat, així com ha qualificat Montllor «d'un símbol d'un poble de treballadors, que va defensar la nostra llengua». «La dignitat està asseguda avui al Teatre Calderón i no a les cadires del Consell», ha censurat. «Vosaltres sou les mans netes d'un gran país, la veu d'un gran país», ha fet poesia el cantautor alcoià Jordi Gil, guardonat per la seua trajectòria junt amb Francesc Moisés.
«Hi ha altres administracions que ens giren l'esquena, que volen la nostra cultura més afeblida», ha retret Jesús Barranco, en nom del Col·lectiu Ovidi Montllor. «Amb els diners que va donar la Generalitat Valenciana per aquells concerts de Som la Terreta, es podrien pagar 258 gales dels Premis Ovidi», ha dirigit la diana cap al Consell del PP, i ha agraït tots els músics que «fan bategar el nostre poble». «No permetrem que ens destruïsquen. Visca el País Valencià!», ha tancat entre aplaudiments, amb un públic combatiu i entregat a les hereves de l'enyorat Ovidi.