La profecia llençada per Jazzwoman, La Basu i Tremenda Jauría anys enrere, quan cantaren «Han arribat aquestes mones per rebentar-vos el monopoli», s'ha complert. En una escena musical valenciana marcada històricament pel domini aclaparador de les propostes de lideratge masculí, el talent femení ha emergit amb força i ja frega cotes igualitàries. I els XX Premis Ovidi, termòmetre anual de les constants vitals de la música en llengua pròpia al País Valencià, ho exhibeixen: el 41% dels projectes seleccionats com a finalistes estan encapçalats —o, si més no, codirigits— per dones.
Organitzats pel Col·lectiu Ovidi Montllor de Músiques del País Valencià amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Alcoi i de Caixa Popular, mostren com les iniciatives musicals femenines estan presents arreu dels gèneres, ja siga a la cançó d'autor, el pop, el folk o la música urbana. «És una edició que reflecteix la pluralitat i la maduresa d'una escena on les dones no són excepció, sinó motor i referent», subratlla Jesús Barranco, president del Col·lectiu Ovidi Montllor de Músiques del País Valencià. Artistes com ara Sandra Monfort, Esther, La Maria, Naina, Jazzwoman, Abril o Bèrnia ho corroboren.
La totèmica Monfort i la prodigiosa Esther, de fet, acaparen el pòdium de les nominacions amb quatre i tres, respectivament. Això sí, amb el permís d'Abraham Rivas, que n'acumula tres. L'emergent Abril, els inesgotables Home Brut, la celestial La Maria, els rockers Invers, l'incipient Naina, l'emotiu Pau Alabajos i els intimistes Bausen n'ostenten dues. Són els artistes i projectes amb més paperetes per aconseguir un guardó dels 216 treballs avaluats, dels quals 93 corresponen a discos de llarga durada i 123 són senzills, el format estrella dels darrers anys. La xifra és similar a la d'edicions anteriors, la qual cosa evidencia que, malgrat l'embat contra la cultura pròpia de les principals institucions governades per la dreta i l'extrema dreta, la salut de l'escena és robusta.
La gala, que tindrà lloc el pròxim diumenge 16 de novembre al Teatre Calderón d'Alcoi, estarà carregada d'homenatges i records, com ara quan s'atorga el premi a la millor cançó sobre la dana del 29 d'octubre de 2024, amb peces de Feliu Ventura, Zoo, Sociologia Animal i Apologia, que retornen en forma de cançó la memòria d'una tragèdia col·lectiva. Amb l'aniversari dels trenta anys de vacances indefinides de l'alcoià Ovidi Montllor ben present, els Premis Ovidi bufaran les espelmes de les seues vint primaveres de música i combat amb un reconeixent als cantautors alcoians Francesc Moisés i Jordi Gil, així com al mític espai L'Escenari d'Alcoi.
L'edició d'enguany comptarà amb la concessió del Premi Guillem Agulló, una distinció que atorgava també les Corts Valencianes i que Vox —del bracet del PP— ha suprimit dintre de la seua croada ideològica reaccionària. El guardó serà per al cantant Pablo Hasél pel seu compromís antifeixista. Carme i Guillem, pares del jove independentista i antifeixista assassinat per una colla de neonazis l'any 1993, seran els encarregats de lliurar-lo. El jurat d'aquesta edició està encapçalat pel musicòleg Josep Vicent Frechina, amb participació de la comunicadora Amàlia Garrigós, el periodista Quim Vilarnau, l'escriptor Xavi Aliaga i Vicent Xavier Contrí. Cèsar Amiguet, Àngel Martínez i Maria Trénor són els seus homòlegs en el camp visual.
Pentagrames morats
La força del talent femení i les constants saludables de la música valenciana en llengua pròpia són indiscutibles, i com a exemple paradigmàtic hi ha les nominacions a millor disc de pop. La benissera Abril Giner batalla amb Instruccions per estimar una cirera (Último Pasillo) contra tòtems de l'escena com ara Esther, que competeix amb el festiu i emotiu Tot comença (Primavera d'Hivern), i la irreverent i rupturista Sandra Monfort, candidata al tron dels XX Premis Ovidi amb La mona de nit (Propagada pel fet!). Novembre Elèctric, amb el seu addictiu Tarongers (deu anys i un dia), que ha estat publicat amb el segell Primavera d'Hivern, són el quart contrincant de la categoria.
El camp del mestissatge compta amb un favorit clar: els ontinyentins Auxili amb Aborigen (Auxili Records), un disc de retorn amb innovació estilística, essència reggae prèmium i compromís insubornable. Els aspirants a donar la sorpresa són Besugo, amb El cant de la séquia (Autoedició); el tecno delirant de Reina Mora, amb A la lluna de Balànsiya (Gazpatxo FestCultura), i Tito Pontet, amb Hereus (Gazpatxo FestCultura).
A l'àmbit del hip-hop i l'electrònica, Jazzwoman i la seua versió de rock entremesclat amb sonoritats sintètiques de Contra vent i marea (Propaganda pel fet!) juga a favor en les travesses. Faixa amb Faixa (Autoedició); Hugo Mas amb La revolució del petroli (Industrial Complex), i Sa Pena, amb Virtut (Bonito Sound) intentaran evitar el triomf de la cantant d'arrels manxegues. La categoria de cançó també estarà força disputada entre Abraham Rivas, amb Hivern perfecte (Autoedició); Maria Faubel, amb Canta Estellés (Autoedició); Miquel i Maria, amb Fines herbes, mel i romer (Autoedició), i Pau Alabajos, amb Versos a la vietnamita (RGB-Rebel).
L'angelical La Maria ho té tot de cara per erigir-se amb el títol de millor disc de folk. El seu colpidor i vigorós Robina (Propaganda pel fet!) serà una basa quasi definitiva enfront de les propostes de Jorge Gumbau, que competeix amb Barreja (Bureo Músiques); Krama, que ho fa amb Stanbrook (Modal Sound Records), i Xaloq, que vol donar la sorpresa amb Quan veja que ja no cante (Temps Record). La partida per assolir la condició de millor disc de música familiar serà jugada per Bertomeu, amb Sensacionari (Bromera); Malparlat, amb Aitana Torrent i la Cort de la Quarantamaula (Drassana); Ramonets, amb 1, 2, 3 qua! (Maldito Records), i Wilfrid, amb Evolució (Rebel).
La batalla pel millor disc de rock estarà caracteritzada per una certa igualtat a les propostes, en la qual aspiren a la corona rockera Invers, amb Rebrot (Autoedició); L'Home Brut, amb Monument al desastre (Primavera d'Hivern); Marjal, amb El cicle del fang (Autoedició), i Mox, amb Paret mitgera (Bubota Discos). Abril disputarà també el trofeu de millor disc revelació contra Bausen, amb L'estiu de les libèl·lules (Autoedició); Bèrnia, que voldrà imposar-se amb el seu nou àlbum Amb el cor plenet (Autoedició), i Naina, amb Atrevida (Halley Records).
Esther aspira a regnar amb el títol de millor arranjament i producció, però tindrà unes contrincants de primer nivell: La Maria, Naina i Sandra Monfort. La vinarossenca s'enfrontarà, també, a Sandra Monfort per assolir la condició d'artista amb millor cançó. Ho farà amb «Tot comença», mentre que Monfort competirà amb «Bandida». L'home Fort, amb «A contracor», i Andreu Valor, amb «Les meues cartes a Olivier», voldran trencar amb el duopoli femení.
La batalla per la millor lletra estarà conformada per Abraham Rivas, amb la cançó «Hivern perfecte»; Malparlat amb el tema «Angloma i Carboni»; Lluís Vicent, amb «Primavera d'entre-sol», i Invers amb «Arrels». Ara bé, serà una pugna de menor voltatge en comparació amb el reconeixement a millor cançó de la dana. En aquesta categoria, la competència és ferotge: concursen Sociologia Animal amb «20:11» i Apologia amb «Ingovernables 29/10». Tanmateix, les favorites són «Lladres de sobretaula», de Zoo, Malifeta, Ciudad Jara, La Raíz, Abril, Tito Pontet i Los Chikos del Maíz, així com «Quan el cel es tornà negre», de Feliu Ventura amb Vicent Torrent, Miquel Gil, Pep Gimeno Botifarra, Noèlia Llorens Titana i La Maria. Poca broma.
A l'àmbit audiovisual, Enric Alepuz i Tristan Smag tenen dues vies per guanyar el premi a millor videoclip: a través de «Bandida», de Sandra Monfort, i mitjançant «Patrona», de Marala. Barret Films serà de la partida amb «La llibertat», de Pau Alabajos, i Fernando Navarro amb «Una gota d'aigua», d'Intel·ligible. El millor disseny de portada serà un joc a quatre entre Eneas Ribelles per Monument al desastre, de L'Home Brut; Femmella per Hivern perfecte, d'Abraham Rivas; Gonçal Beneyto Senabre per L'estiu de les libèl·lules, de Bausen, i Marina Navarro Vidal per Orbayu, de Les nits s'acurten. Tota una demostració de la vitalitat de la música valenciana en llengua pròpia.