La devastació s'havia apropiat de cada pam de terreny. No importava si giraves cap a la cantonada de la dreta o cap a l'encreuament de l'esquerra. Tot era fang, cotxes amuntegats, rostres plorosos i mobles trets d'unes cases, víctimes d'una llera aquàtica que havia imposat el regne de la desolació. Amb el xoc d'aquella lluita per la vida i la mort, d'uns records i uns estalvis materials ofegats per aquella llengua d'aigua viscosa, la gent se sentia a la intempèrie. Abandonats per l'Administració.
L'absència de les forces públiques, les estampes surrealistes dels voluntaris proporcionant aigua, menjar i medicines mentre hi havia administracions que romanien impassibles, rebutjant les ofertes d'ajuda d'altres territoris, van provocar una organització forçada del veïnat. Una coordinació entre residents que fou l'espurna dels comitès locals d'emergència i reconstrucció.
«Naixem de manera espontània, de la necessitat de donar resposta a una situació catastròfica, on les administracions autonòmica i estatal estaven absents, així com els consistoris estaven desbordats. L'impuls d'aquests òrgans, a més, neix de la necessitat del poble per a prendre les regnes de la situació», explica Borja Ramírez, veu del Comitè Local d'Emergència i Reconstrucció de Catarroja, a l'Horta Sud. «Per a la nostra població, era molt important crear aquesta mena d'espai per coordinar-nos, per rescatar el teixit associatiu i veïnal», afirma.
El combatiu i castigat barri de Parc Alcosa, a Alfafar (Horta Sud), acolliria la irrupció del primer comitè de reconstrucció. En aquesta zona, marcada per les xifres elevades d'atur, la presència rellevant de nouvinguts i una extracció humil, fa temps que la lluita està dintre del seu ADN. La coordinadora veïnal acumula quatre dècades de resistència pel barri. Una experiència que va possibilitar l'activació de les xarxes de teixit comunitari que s'havien creat anteriorment.
«Els comitès comencen a partir d'un acte de supervivència i desobediència, de la lluita per sobreviure enfront de la falta de presència de les institucions públiques. L'organització i la coordinació per proporcionar menjar, buscar les persones aïllades, netejar i dur medicines n'acaba sent el bressol», narra Toni Valero, activista històric de Parc Alcosa i rostre d'aquest Comitè de Reconstrucció. «En el cas del nostre Comitè, es tracta de persones que ja estàvem sensibilitzades i veiem aquests òrgans com una oportunitat per a decidir com reconstruir el nostre poble», indica Montse Niclòs, portaveu de l'òrgan participatiu nascut a Algemesí (Ribera Alta).
Una lluita per decidir
Amb el sorgiment de comitès al llarg de la geografia afectada per la dana, l'objectiu és erigir-se enfront de les administracions com els òrgans de participació i decisió de les demandes per a reconstruir des del coneixement del territori. «Tractem que siguen espais on participe la gent, les organitzacions socials o els comerços. Que estiguen presents els agents econòmics i socials. El propòsit és treballar conjuntament amb els municipis per a diagnosticar i trobar solucions de reconstrucció que aborden els problemes que ja existien en aquestes poblacions, així com les generades arran de la dana», indica Valero.
«La idea és que l'Ajuntament d'Algemesí ens tinga com l'òrgan consultor a l'hora de plantejar la reconstrucció. Ens agradaria que ens preguntaren com volem restituir els parcs, com volem que siga la nova biblioteca municipal o com abordem les mancances i les problemàtiques socials del Raval, el barri més castigat per la dana i amb mancances socials des de fa molt i molt de temps», desenvolupa Niclòs. «Volem exercir d'interlocutors amb l'Ajuntament de Paiporta, ser l'espai de consulta veïnal per a vehicular les demandes de la ciutadania sobre la reconstrucció», ressalta Paula Sánchez, una de les veus del Comitè de Reconstrucció a Paiporta.
Encara que l'escenari canvia en cada municipi, l'acollida dels consistoris ha estat, segons descriu Valero, «positiva». «En el nostre cas, l'alcalde, del PP, va passar d'actuar com un veí més a tenir un comportament contradictori. Tanmateix, i des de fa uns mesos, ja comptem amb una declaració pública a favor del Comitè i treballem conjuntament amb els funcionaris del consistori», subratlla. «Catarroja va ser un poc l'avantguarda, ja que la corporació municipal ens va reconèixer com a mecanisme de participació real en la presa de les decisions. Era la meta principal com a comitè en aquesta nova fase», apunta Ramírez.
«Les decisions per a la reconstrucció s'han de prendre consultant el poble. No es poden decidir des de Madrid o, fins i tot, des de València, amb un desconeixement de les realitats de cada municipi. Nosaltres tenim l'assessorament dels integrants de la xarxa d'economia social i solidària del País Valencià, així com de la xarxa catalana. A més, i a escala individual, hi ha arquitectes, enginyers, etc.», comenta Valero. «Exercim un paper fonamental perquè coneixem la particularitat de cada poble i cada barri, de com ha afectat la dana els diferents teixits socials», agrega.
Greuges compartits... i singulars
La devastació de la dana ha deixat problemes comuns, però altres de particulars als pobles marcats per aquell torrent d'aigua desolador. «A Paiporta, per exemple, la qüestió de l'habitatge és catastròfica. La situació no és immòbil i s'han produït involucions, és a dir, hi havia edificis que s'havien certificat com a segurs i ara s'està veient que les infraestructures possiblement no ho suporten», exemplifica Sánchez. «Hi ha situacions d'emergència a diferents escales, fins i tot algunes de supervivència. Cal resoldre aquestes problemàtiques abans d'emprendre la reconstrucció», expressa.
«Continuen havent-hi necessitats molt importants, com ara la falta de reparació d'ascensors i el treball amb la gent per l'impacte psicològic que els ha produït la dana. De fet, no s'han d'oblidar els joves, ni tampoc el paper que van desenvolupar quan habitualment hi ha una tendència a menysprear-los», incorpora Ramírez. Una de les comissions del Comitè de Catarroja és la vinculada als afers econòmics, la qual atresora un rol determinant. «S'han de reconstruir econòmicament els pobles i prestar molta atenció als comerços locals, que són la seua ànima. Cal donar-los suport per a evitar que ja mai més alcen la persiana. Malauradament, hi ha negocis que ja han dit que no tornaran», lamenta.
La llarga llista per reparar els ascensors continua sent un dels maldecaps a tota la zona afectada per la dana. «Hi ha gent major que està aïllada», reitera Valero, que planteja una «estratègia per connectar les lluites i les necessitats comunes dels diferents comitès». «La persistència de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana és un tap per a la reconstrucció», sosté per la impossibilitat que amb el popular com a cap del Consell s'arribe a un acord institucional entre totes les administracions per a la reconstrucció. De moment, aquest dissabte Mazón viurà la sexta manifestació que demanarà la seua renúncia al comandament dels valencians.